Opinió

A Felipe González

La seva carta és una petició de renúncia als catalans de la seva voluntat de decidir el seu futur sense cap aportació de solucions que puguin justificar-la

El 30 d'agost publica vostè a El País una carta oberta als cata­lans. Con­tes­tar per un ciu­tadà sense rellevància i experiència política, com jo, a un dels millors pre­si­dents de govern que ha tin­gut Espa­nya al segle XX és una des­pro­porció. Ser­veixi aquesta afir­mació d'excusa de la decisió, les raons d'aquesta estan con­tin­gu­des a la mateixa res­posta.

1) “... se empi­e­zan a oir voces de rec­hazo a los que no tie­nen ‘pedigrí' catalán... se sien­ten hoy ago­bi­a­dos por­que se está limi­tando su liber­tad para expre­sar su repu­dio a esta aven­tura...”

A Cata­lu­nya els par­ti­da­ris de la inde­pendència tenen un suport al vol­tant del 50%. Els dos dia­ris de més tirada no són defen­sors de la inde­pendència. Els con­tra­ris a la inde­pendència afir­men que el procés pot tren­car la soci­e­tat cata­lana. Aquests fets i aques­tes afir­ma­ci­ons són incom­pa­ti­bles amb una “pressió” que “ago­bia” els ciu­ta­dans. L'afir­mació és falsa o almenys molt exa­ge­rada. A Madrid l'opinió és molt més unànime en con­tra de la volun­tat de deci­dir dels cata­lans, no és més cert que s'acusa els cata­lans d'un pro­blema que afecta més els espa­nyols?

2) “... ¿Ima­gi­nan un Con­sejo Euro­peo de 150 o 200 miem­bros en la ya difícil gober­nanza de la Unión?...”

Algú pensa que la volun­tat d'auto­go­vern de Cata­lu­nya és com­par­tida per totes les comu­ni­tats autònomes, depar­ta­ments o províncies dels estats mem­bres? No hem que­dat que aquesta és una volun­tat sin­gu­lar de Cata­lu­nya? I, si ho és, d'on sur­ten els 200 nous estats mem­bres? L'exa­ge­ració en les afir­ma­ci­ons inva­lida la seva vali­desa espe­ci­al­ment quan es passa del que és par­ti­cu­lar al que és gene­ral.

3) “... Des­co­nec­tarían de la dimensión ibe­ro­a­me­ri­cana... y espe­ci­al­mente Cataluña por­que este vínculo se hace a través de España como Estado  nación.

Com ho fan França o Itàlia o Ale­ma­nya? Per què no ho podria fer d'igual manera Cata­lu­nya? És seri­o­sa­ment aquest un pro­blema o més aviat una opinió de part esbi­ai­xada i amb mar­cada inten­ci­o­na­li­tat política?

4) “... ¿Cómo es posi­ble que se qui­era lle­var al pue­blo catalán al ais­la­mi­ento, a una espe­cie de Alba­nia del siglo XXI?...

La volun­tat dels inde­pen­den­tis­tes és clara a favor de la per­manència de Cata­lu­nya a la Unió Euro­pea per interès polític, econòmic, comer­cial i per con­tinuïtat res­pecte de la situ­ació actual. Són els opo­sats a la inde­pendència de Cata­lu­nya els que “expli­quen” que això no és pos­si­ble i que en tot cas Espa­nya s'hi opo­sarà. Per què s'acusa els cata­lans d'una volun­tat que mani­fes­ta­ment no tenen?

5) “...¿Cómo el pre­si­dente de la Gene­ra­li­tat va en cuarto puesto, como si nece­si­tara una guar­dia pre­to­ri­ana para vio­len­tar la ley? Es lo más pare­cido a la aven­tura ale­mana o ita­li­ana de los años treinta del siglo pasado...”

Quins són els paral·lelis­mes entre el procés català i l'arri­bada al poder dels fei­xis­tes o els nazis? El pri­mer és abso­lu­ta­ment democràtic; els dar­rers, produïts amb violència i inti­mi­dació. Com pot fer afir­ma­ci­ons tan allu­nya­des de la rea­li­tat una per­sona amb indub­ta­ble cul­tura i experiència política i demos­trat res­pecte per la democràcia?

6) “... No estoy de acu­erdo con el inmo­vi­lismo del Gobi­erno de la nación... pero esta con­vicción... no me puede lle­var a una
posición de equi­dis­tan­cia entre los que
se ati­e­nen a la ley y los que tra­tan de rom­perla.
..”

Hau­ria fet aquesta afir­mació en el con­flicte que va enfron­tar el pre­si­dent John­son i Mar­tin Lut­her King el 1963 con­tra la segre­gació racial?

La seva carta és una petició de renúncia als cata­lans de la seva volun­tat de deci­dir el seu futur sense cap apor­tació de solu­ci­ons que puguin jus­ti­fi­car-la. És això rao­na­ble?, es pot convèncer ningú si no se li ofe­rei­xen alter­na­ti­ves al que pretén? És indub­ta­ble que vostè coneix que hi ha alter­na­ti­ves que podrien cabre din­tre de la Cons­ti­tució amb mínims ajus­tos i per­me­trien, per exem­ple, que el finançament de Cata­lu­nya fos igual al del País Basc i per tant eli­mi­na­rien el dèficit estruc­tu­ral que pateix Cata­lu­nya (no menys d'un 30% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat), que es podrien blin­dar com­petències exclu­si­ves en llen­gua i cul­tura, que es podria arri­bar a un pacte d'infra­es­truc­tu­res que eli­minés les carències que pateix de manera per­ma­nent Cata­lu­nya... Si ho sap, per què no ho pro­posa? No seria aquesta la manera més efec­tiva, en coherència amb la seva opinió, de resol­dre el pro­blema de Cata­lu­nya/Espa­nya  i que en parau­les seves “...afec­tará a nues­tro futuro y al de nues­tros hijos...” i que vostè afirma que “...trato de con­tri­buir a evi­tarlo...”? Aquesta decla­ració seva, està supor­tada en fets?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.