Opinió

L'Assemblea de les Nacions Unides

És bo sentir la hipocresia de les paraules d'alguns líders

Com cada any i per setan­tena vegada, el 28 de setem­bre es va obrir a Nova York el període ordi­nari de ses­si­ons del teòric òrgan prin­ci­pal de les Naci­ons Uni­des. Hi esta­ven repre­sen­tats els 193 països mem­bres amb veu i vot (un per país) i els dos estats obser­va­dors (el Vaticà i Pales­tina). Teòric perquè les qüesti­ons real­ment impor­tants –pau i segu­re­tat, ingrés de nous mem­bres, qüesti­ons pres­su­postàries– reque­rei­xen una majo­ria qua­li­fi­cada dels dos terços de l'assem­blea. I teòric, perquè és sem­pre el Con­sell de Segu­re­tat qui té la dar­rera paraula en els temes real­ment impor­tants: san­ci­ons i ús de la força.

Això no obs­tant, aquest període d'ober­tura, té la vir­tut de ser una mena d'apa­ra­dor on acos­tu­men a com­parèixer els prin­ci­pals líders mun­di­als per pro­cla­mar els seus dis­cur­sos de bones inten­ci­ons o de greu­ges. És un dels pocs esce­na­ris mun­di­als on fins i tot tenen veu i vot, en igual­tat de con­di­ci­ons amb tots els altres països del món, dic­ta­dors i règims impre­sen­ta­bles. Però fins i tot els més viru­lents aca­ben sem­pre en foc d'ence­nalls, perquè la decisió última per pas­sar a l'acció cor­res­pon als 15 països mem­bres del Con­sell de Segu­re­tat: 9 de rota­to­ris i 5 de per­ma­nents amb dret a veto, EUA, Rússia –abans URSS–, el Regne Unit, França i la Xina. Això sí, aquests dies d'ober­tura de l'Assem­blea ser­vei­xen també per a tro­ba­des al més alt nivell entre els prin­ci­pals líders mun­di­als. És l'apa­ra­dor per­fecte per veure junts Obama, Putin, Cas­tro, Merkel, el papa Fran­cesc...

I el que hom observa és que els dis­cur­sos són una cosa i la rea­li­tat –i la gra­ve­tat– de la situ­ació inter­na­ci­o­nal, una altra de molt dife­rent. L'Assem­blea ha tin­gut alguns ges­tos alta­ment simbòlics, com ara his­sar ofi­ci­al­ment i per pri­mera vegada la ban­dera pales­tina a la seu de l'ONU; l'habi­tual pica­ba­ra­lla i inter­canvi de retrets entre Mah­mud Abbas i Ben­ja­min Neta­nyahu, que també apro­fità per denun­ciar l'acord amb l'Iran; visi­tes il·lus­tres com la del papa Fran­cesc...

Men­tres­tant, Putin s'impli­cava de ple en la guerra de Síria en defensa del règim de Bai­xar al-Assad, que té també el suport de l'Iran i de Hez­bol·là, bom­bar­de­jant posi­ci­ons d'Estat Islàmic, però també de les milícies de l'opo­sició siri­ana democràtica. I els refu­gi­ats expul­sats per la guerra seguien arri­bant per dese­nes de milers a les fron­te­res de la UE. L'ACNUR (l'Alt Comis­si­o­nat de Naci­ons Uni­des pels Refu­gi­ats) alerta d'una crisi huma­nitària sense pre­ce­dents des de la Segona Guerra Mun­dial: 60 mili­ons de refu­gi­ats. Però, mal­grat el crit d'alerta de la seva agència, l'ONU resulta ino­pe­rant per res­pon­dre al repte. La UE es dis­posa a rebre'n 120.000 en dos anys, quan en els països veïns de Síria hi ha en aquests moments qua­tre mili­ons de refu­gi­ats, de tal manera que Tur­quia té un refu­giat per cada cin­quanta habi­tants; Jordània, un per cada deu, i el Líban, un per cada qua­tre! I la guerra segueix, a l'Afga­nis­tan –el segon país que aporta més refu­gi­ats (prop de dos mili­ons)–, al Iemen, a l'Iraq..., i fins i tot a Europa (Ucraïna).

I, tan­ma­teix, segueix sent pro­fitós que cada any, pel setem­bre, es reu­neixi l'Assem­blea Gene­ral. És bo sen­tir la hipo­cre­sia de les parau­les d'alguns líders. Les abraçades fal­ses entre diri­gents que es com­ba­ten o donen suport a actors dife­rents i enfron­tats a l'Ori­ent Mitjà o a d'altres parts del món. Cons­ta­tar que ningú dóna veu a les vícti­mes dels con­flic­tes obli­dats de l'Àfrica (el dels Grans Llacs, per
exem­ple, amb 2,5 mili­ons de vícti­mes). En defi­ni­tiva, convé aquesta foguera de les vani­tats anual per ser cons­ci­ents de les limi­ta­ci­ons de l'ONU i pres­si­o­nar els governs res­pec­tius perquè facin front de manera democràtica i efec­tiva als rep­tes que ens envol­ten i dels quals l'ACNUR ens alerta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.