Opinió

LA GALERIA

Salut mental

Els mitjans simplifiquem el missatge i el que reclama el col·lectiu és un tracte d'igualtat, que no se'l jutgi des de la manca de coneixement

“Les parau­les no són inno­cents.” És una de les sentències que es va poder escol­tar dime­cres durant el debat Salut men­tal i peri­o­disme que es va dur a terme al Col·legi de Peri­o­dis­tes de Girona dins els actes de cele­bració, avui 10 d'octu­bre, del Dia Mun­dial de la Salut Men­tal. Durant l'acte es va posar de mani­fest l'estig­ma­tit­zació que patei­xen les per­so­nes que tenen una malal­tia men­tal. Una estig­ma­tit­zació que es fa evi­dent als mit­jans de comu­ni­cació. Tan evi­dent que els exem­ples que van posar els tres usu­a­ris de la Fun­dació Drissa que par­ti­ci­pa­ven en el debat podien fer enro­jo­lar no sola­ment els tres peri­o­dis­tes con­vi­dats, sinó tota la pro­fessió. Va ser una lliçó que ens tor­nes­sin a recor­dar que si els peri­o­dis­tes no actuem amb empa­tia, res­pon­sa­bi­li­tat, sen­si­bi­li­tat i conei­xe­ment, no sola­ment no farem bé la nos­tra feina, sinó que con­tribuïm a estig­ma­tit­zar el col·lec­tiu dels malalts men­tals. No es tracta d'un debat nou. S'ha par­lat i dis­cu­tit molt sobre el llen­guatge que han de fer ser­vir els mit­jans i els trets que cal des­ta­car o no del pro­ta­go­nista d'una infor­mació per no estig­ma­tit­zar per raó de raça, religió o sexe. Un debat on s'ha avançat molt en deter­mi­nats àmbits, com per exem­ple a l'hora de trac­tar la immi­gració i evi­tar des­ta­car en una notícia l'ori­gen de la per­sona pro­ta­go­nista. La dis­cussió gira habi­tu­al­ment al vol­tant de si té rellevància o no per a la infor­mació el fet que aquesta per­sona sigui d'una deter­mi­nada pro­cedència o formi part d'un deter­mi­nat col·lec­tiu. Els exem­ples que es van pre­sen­tar van posar de mani­fest que els mit­jans ten­dei­xen a sim­pli­fi­car el llen­guatge i a rela­ci­o­nar esqui­zofrènia o brot psicòtic amb el pro­ta­go­nista d'un acte vio­lent. I el que reclama aquest col·lec­tiu és un tracte d'igual­tat, que no se'l jutgi des del des­co­nei­xe­ment, perquè no sola­ment no és més vio­lent que la resta de la soci­e­tat, com ho demos­tren els estu­dis, sinó que és molt impor­tant la mirada de la soci­e­tat cap a ells. Els peri­o­dis­tes van adme­tre que queda molta feina per fer tot i els codis deon­tològics i reco­ma­na­ci­ons de dife­rents mit­jans. Però tot pot que­dar en paper mullat sense un com­promís per­so­nal. Els peri­o­dis­tes som per­so­nes i, com a tals, és decisió de cadas­cun de nosal­tres tenir o no aquesta mirada més empàtica, aquesta sen­si­bi­li­tat per evi­tar l'estig­ma­tit­zació, sigui del col·lec­tiu que sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.