Opinió

la crònica

Diuen alguns

Diuen alguns que la CUP no vol la inde­pendència de Cata­lu­nya. Que només es vol apro­fi­tar de l'onada inde­pen­den­tista per acon­se­guir els seus objec­tius prin­ci­pals, que no són altres que la mort del capi­ta­lisme, la sor­tida de la UE, la sor­tida de l'euro, la naci­o­na­lit­zació de les elèctri­ques, les gasísti­ques, les petro­li­e­res, i que el seu pro­grama econòmic és d'il·lumi­nats... Per tant, ens han fet un gol i per culpa seva no podrem inves­tir pre­si­dent, Artur Mas, i per pura lògica no tin­drem més remei que anar a noves elec­ci­ons.

Diuen alguns que la pre­tesa coherència de la CUP no és res més que una rebe­que­ria d'ado­les­cents, de gent que es cre­uen que són l'eix de l'uni­vers i que volen posar pre­si­dents i con­se­llers i diri­gir la Gene­ra­li­tat sense assu­mir cap res­pon­sa­bi­li­tat de govern. Una coherència que no és res més, diuen, que radi­ca­lisme, enveja i supèrbia.

Diuen alguns que ja no es poden assu­mir més con­di­ci­ons de la CUP. Diuen que s'ha de cla­var un cop de puny sobre la taula i dir prou. O accep­ten en Mas de pre­si­dent i el seu pro­grama (en aquest moments, ni sabem si és el pro­grama de Junts pel Sí) o anem a noves elec­ci­ons. Ja veu­rem, diuen, quants vots trau­ran. Els que així pen­sen, no han entès res de les dinàmiques de la CUP. Per altra banda, el pri­mer que tren­qui la bara­lla, serà cas­ti­gat a les urnes.

Algú creu que CDC vol anar a unes elec­ci­ons, i amb pos­si­bi­li­tats de per­dre?

Diuen alguns que, davant l'enro­ca­ment actual de la situ­ació, ERC i els inde­pen­dents de Junts pel Sí no par­len ni diuen res perquè ERC espera paci­ent­ment que CDC es tren­qui (si ja no ho està) i els deixi a ells el camp obert per acon­se­guir el que sem­pre han vol­gut, pre­si­dir i diri­gir la República Cata­lana. Diuen que, igual que la CUP, ERC tam­poc és de fiar. Aquesta tesi és sos­tin­guda espe­ci­al­ment per votants con­ver­gents que afir­men que varen votar en Mas, tot votant Junts pel Sí.

Diuen alguns que el pre­si­dent Mas està sol com un mus­sol. Només un petit grup està al seu cos­tat. De fet, Artur Mas ha pres mol­tes deci­si­ons sense comp­tar ni amb el par­tit ni amb els seus més íntims. La con­ferència del novem­bre del 2014 al Fòrum va dei­xar des­col·locats pro­pis i estranys. El pacte del mes de gener amb ERC per anar sepa­rats també va ser una decisió molt seva. Per no afe­gir que ha estat ell i només ell qui ha accep­tat les tres macro­con­se­lle­ries i la pro­posta de sot­me­tre's a una qüestió de con­fiança el juliol del 2016. És veri­tat que, en molts moments, la cara del pre­si­dent és tot un símptoma de soli­tud.

Diuen alguns que Mas ha de ser el pre­si­dent, perquè se l'ha jugat per­so­nal­ment i ha com­plert tots els com­pro­mi­sos. Mas, diuen, ha fet el que la soci­e­tat li ha dema­nat. Bé, això és veri­tat, però no pas tota la veri­tat. Es pot dir que ha tirat enda­vant el procés, però amb mol­tes con­tra­dic­ci­ons i fins i tot amb algun xan­tatge

Diem alguns, i espero que siguem molts, que mal­grat totes les ten­si­ons, els des­a­cords, les pres­si­ons, d'un cos­tat i de l'altre, en pocs dies tin­drem pre­si­dent, govern i cami­na­rem amb pas ferm cap a la inde­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia