Opinió

La força de la pau

Als poders establerts espanyols –i catalans i bascos– els processos democràtics i pacífics els fan por

El 21 d'octu­bre del 2012 se cele­bra­ren elec­ci­ons avançades a Euskadi, i amb l'esquerra abert­zale lega­lit­zada la majo­ria naci­o­na­lista fou incon­tes­ta­ble: PNB, 27 escons (30 el 2009); EH Bildu, 21 (no es va poder pre­sen­tar el 2009); PSE-EE, 16 (25); PP, 10 (13); UPD, 1 (1). ETA havia anun­ciat el ces­sa­ment defi­ni­tiu de l'acti­vi­tat armada feia un any (20 d'octu­bre del 2011) i Iñigo Urku­llu ini­ci­ava la pri­mera legis­la­tura sense l'ombra per­tor­ba­dora de la violència. Era el moment d'apos­tar per un futur de con­vivència, d'inten­tar reco­sir la cohesió social que la violència havia malmès durant gene­ra­ci­ons i de posar les bases per a la recon­ci­li­ació. Havia arri­bat la pau tan anhe­lada.

Una pau que no havia estat fàcil, que havia superat tots els obs­ta­cles que li bar­ra­ven el camí: des de la con­tumàcia dels sec­tors durs d'ETA, par­ti­da­ris de con­ti­nuar amb una violència que no conduïa enlloc més que a incre­men­tar el nom­bre de vícti­mes, a la uti­lit­zació par­ti­dista d'algu­nes asso­ci­a­ci­ons de vícti­mes del ter­ro­risme per aquells que cre­uen que tot s'hi val per tal d'obte­nir més vots. Una pau que havia exi­git un pro­fund procés de reflexió interna a l'esquerra abert­zale i dels esforços de mol­tes orga­nit­za­ci­ons de la soci­e­tat civil, de par­tits i sin­di­cats, de l'església basca, d'intel·lec­tu­als com­pro­me­sos amb la pau i de tanta i tanta gent que creu que la força de la paraula, de la política i de l'acord pre­va­len sem­pre sobre la força de les armes. Ha estat, doncs, una pau tei­xida dia a dia, con­versa a con­versa, assem­blea a assem­blea, i ha estat, sobre­tot, la victòria d'aquells que després del fracàs per a un final dia­lo­gat de la violència el 2006, no defa­lli­ren i con­ti­nu­a­ren tre­ba­llant per la pau.

L'amic Antoni Batista en el seu dar­rer lli­bre, de qui man­llevo el títol per aquest arti­cle, la força de la pau, exposa amb clare­dat i sense embuts el paper fona­men­tal que va tenir Arnaldo Otegi –i Rafa Díez Usa­bi­aga– en l'aposta per la pau de l'esquerra abert­zale. Paper que, tan­ma­teix, el va por­tar a ser con­dem­nat per l'Audiència Naci­o­nal a deu anys de presó (rebai­xats a sis anys i mig pel Tri­bu­nal Suprem) en ser acu­sat de seguir ins­truc­ci­ons d'ETA per inten­tar recons­truir Bata­suna a través del pro­jecte Bate­ra­gune. I, en una acti­tud que reflec­teix per­fec­ta­ment l'escassa qua­li­tat democràtica i els dèficits de l'estat de dret del Regne d'Espa­nya, a dia d'avui Otegi segueix empre­so­nat.

Què se n'ha fet del deno­mi­nat Pacte d'Aju­ria Enea sig­nat el 12 de gener de 1988 per AP, CDS, EE, EAJ-PNB, PSE-PSOE i EA on s'afir­mava que en absència de violència hom està legi­ti­mi­tat per “defen­sar, per vies pacífiques i democràtiques, els seus pro­pis plan­te­ja­ments polítics”, inclòs el dret a l'auto­de­ter­mi­nació. Si és així, per què Otegi segueix a la presó? Per què, en absència de violència (ara i sem­pre), l'inde­pen­den­tisme català és tit­llat d'anti­de­mocràtic o de tota­li­tari? Per què, en defi­ni­tiva, es cri­mi­na­litza tot aquell procés democràtic i pacífic que qüesti­ona la uni­tat d'Espa­nya i l'statu quo vigent? On és la qua­li­tat democràtica d'un règim polític que manté a la presó a aquells que han apos­tat per la pau o que des­qua­li­fica qual­se­vol ini­ci­a­tiva política que aposti pel dret a deci­dir dels ciu­ta­dans?

Desen­ga­nyem-nos, als poders esta­blerts espa­nyols –i cata­lans i bas­cos–
els pro­ces­sos democràtics i pacífics els
fan por perquè els dei­xen sense argu­ments per defen­sar la seva situ­ació de pri­vi­legi on els seus bene­fi­cis –ali­men­tats també per la cor­rupció i el tràfic d'influències– són l'altra cara de la moneda de la pre­ca­ri­e­tat i la pau­pe­rit­zació de les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars. I Otegi segueix a la presó perquè temen la força de la pau que pot por­tar un canvi irre­ver­si­ble i de futur al País Basc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia