Opinió

Tribuna

Immigrants i refugiats

“La interacció entre immigració
i independència decidirà com viuran els nostres fills

El XXXIII Cicle de Con­ferències Aula Oberta de l'Agru­pació Cul­tu­ral Aula Oberta de Figue­res, la meva ciu­tat, té el títol genèric Immi­grants, exi­li­ats, refu­gi­ats dins l'Europa del segle XXI. És un tema oportú; l'incre­ment de la immi­gració a Europa a par­tir de la segona mei­tat del segle XX i el més recent drama dels refu­gi­ats han com­por­tat reac­ci­ons, algu­nes de clara­ment xenòfobes.

La com­pa­ració és l'expressió de la igual­tat o diferència entre coses o con­cep­tes. És una tècnica que par­teix de l'estudi i de l'anàlisi de pro­ble­mes con­crets, actu­a­litza con­cep­tes i apropa objec­tius i fina­li­tats. De l'estudi com­pa­rat, sor­gei­xen ele­ments cognos­ci­tius indis­pen­sa­bles per a la ciència política en tant que s'obté un conei­xe­ment de dife­rents rea­li­tats que per­met ela­bo­rar clas­si­fi­ca­ci­ons i ana­lit­zar experiències. Cap anàlisi que es limiti a l'estudi dels fenòmens sor­gits en un sol àmbit ter­ri­to­rial o històric no és seri­osa. Un exa­men de les dife­rents experiències, l'estudi de les ana­lo­gies, de les cons­tants històriques, con­du­eix a la fixació de models a seguir i d'objec­tius a acon­se­guir. I també, no
menys impor­tant, de situ­a­ci­ons a evi­tar.

A Cata­lu­nya en aquests moments s'inter­re­la­ci­o­nen dos pro­ces­sos: el de la inde­pendència i el de la inte­gració d'immi­grants, i de refu­gi­ats, que hem de con­si­de­rar des de la pers­pec­tiva de la nos­tra vocació euro­pea. Aquesta inter­re­lació té una sig­ni­fi­cació vital, ja que segons com es ges­ti­oni pot pro­vo­car tant noves opor­tu­ni­tats com retro­ces­sos dins de cada un dels pro­ces­sos. I els inter­ro­gants que plan­teja la interacció entre immi­gració i inde­pendència tenen el caràcter polític d'estar deci­dint com viu­ran els nos­tres fills i néts. La política com­pa­rada sor­geix de l'apli­cació dels con­cep­tes bàsics de la política a sis­te­mes con­crets de dife­rents lati­tuds geogràfiques i de dife­rents períodes històrics. El nos­tre marc con­cep­tual coin­ci­deix amb l'euro­peu, geogràfica­ment i històrica. Les reac­ci­ons xenòfobes, atàviques, és pos­si­ble que pouin les seves moti­va­ci­ons en el record de l'esfon­dra­ment de la civi­lit­zació romana,
la qual va ser un intent reei­xit d'unió euro­pea, en què els bàrbars, terme que sig­ni­fi­cava estran­gers, van irrom­pre, vio­len­ta­ment per gau­dir de la seva riquesa, tant mate­rial com intel·lec­tual. Tenim consciència del nos­tre marc con­cep­tual. I d'acord amb aquesta consciència, quan asso­lim la inde­pendència farem una política d'inte­gració res­pon­sa­ble.

Deia Ramon Trias Far­gas que no podem obli­dar que som una nació que s'adreça a Europa, que res­pecta tot­hom i que vol millo­rar la vida de tots els que viuen aquí, inclo­sos els que hi han vin­gut. I afe­gia que ser català és la volun­tat de d'ésser lliu­res, que Cata­lu­nya o és la pàtria de la lli­ber­tat o no serà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia