Opinió

Tribuna

Ensenyar Plató a Palestina

“El filòsof Carlos Fraenkel s'atreveix a dir que potser amb filosofia podríem resoldre el conflicte d'Israel i Palestina. Sembla càndid,
però no ho és gens

Entre la guerra i la pau hi ha una solució. Lluny de beneir les idees mul­ti­cul­tu­ra­lis­tes, en què es pre­sen­ten totes les cul­tu­res com a iguals i vàlides, hi ha pen­sa­dors com Car­los Fra­enkel que apos­ten pel xoc indis­cri­mi­nat de cul­tu­res. Però no de manera vio­lenta, detall que el dis­tan­cia de tesis bel·lige­rants com les de Fukuyama o Hung­tin­ton. Sense arri­bar a la violència, s'ha d'apren­dre, diària­ment, a deba­tre, dis­cu­tir, dis­sen­tir i estar radi­cal­ment en con­tra de les idees dels altres. És sa. Les diferències no s'han d'ama­gar. I de pole­mit­zar i bara­llar-se bé, se n'aprèn amb la praxi. És la cul­tura del debat, en parau­les de Fra­enkel, que sosté que tot­hom pot ser filòsof. Una vida amb sen­tit, vir­tu­osa, és la que debat. És una existència que es pre­gunta, s'inter­roga, es qüesti­ona. Durant massa temps la filo­so­fia ha estat segres­tada pel que es pre­sen­tava com a ments pri­vi­le­gi­a­des. Molt pri­vi­le­gi­a­des, però no can­vi­a­ven un món en què el pati­ment, el con­flicte i la irre­flexió s'han ins­tal·lat i es mul­ti­pli­quen. La ciu­ta­da­nia ha de filo­so­far i l'entorn pot millo­rar.

La filo­so­fia en un món en con­flicte no és inútil, explica. I no ho diu per gre­mi­a­lisme, sinó perquè pensa que la filo­so­fia és un acte de reflexió crítica sobre qüesti­ons en què dis­sen­tim, i pensa que no estar d'acord és un incen­tiu per repen­sar les pròpies con­vic­ci­ons més bàsiques. I ho troba atrac­tiu i neces­sari. Sobre­tot quan en aques­tes diferències s'hi inclou l'ele­ment religiós.

Resol­dre el con­flicte a Pales­tina. Encara més: s'atre­veix a dir que pot­ser amb filo­so­fia podríem resol­dre el con­flicte d'Israel i Pales­tina. Sem­bla càndid, però no ho és gens, el filòsof Car­los Fra­enkel, una d'aque­lles patums que ens regala el CCCB amb els seus Debats i que fan que la ciu­tat de Bar­ce­lona recu­peri ànima i múscul intel·lec­tual.

Fra­enkel és doc­tor en filo­so­fia i espe­ci­a­lista en pen­sa­ment religiós medi­e­val. En el seu lli­bre Enseñar Platón en Pales­tina: filo­sofía en un mundo divi­dido (Ariel, 2016) s'entreté a esta­blir una base com­par­tida per dia­lo­gar amb cul­tu­res dife­rents. Està en con­tra de les tesis secu­la­ris­tes, com França, que ban­de­gen les diferències i obli­guen qui sigui religiós a dei­xar la seva religió a casa per ser un ciu­tadà. Tam­poc està d'acord amb tesis mul­ti­cul­tu­ra­lis­tes, que ano­mena de la “con­des­cendència”, que equi­pa­ren totes les pràcti­ques cul­tu­rals com a bones i s'evita el con­flicte. La tasca de la filo­so­fia, explica, és ofe­rir la lògica i la semàntica per tal de per­me­tre'ns el debat. I per això cal una pre­dis­po­sició que ell ano­mena la vir­tut d'esti­mar més la veri­tat que el fet de gua­nyar en la dis­cussió. La filo­so­fia, doncs, ajuda a ser pro­duc­tiu en les pro­fun­des diferències.

La filo­so­fia, però, no és la pana­cea. No podem infe­rir que com més cul­tura filosòfica menys con­flic­tes. Recor­dem la glo­ri­osa història de la filo­so­fia ale­ma­nya i la nefasta empremta del nazisme. Fra­enkel no és un boig ingenu que ven­gui idees irèniques en un món en guerra. Sap que en un atac ter­ro­rista la filo­so­fia no ser­veix. Però sí que intu­eix que abans, i després, pot ser efec­tiva.

La filo­so­fia a la fron­tera. Filòsofs com Al-Fârâbî, Al-Ghazâlî, Maimònides o Spi­noza són dis­se­cats per Fra­enkel, que se'ls endú a llocs de con­flicte: mem­bres de comu­ni­tats nadi­ues a la fron­tera entre els Estats Units i el Canadà, estu­di­ants pales­tins o jueus has­si­di­tes que viuen la con­tra­dicció de no creure el que fan però que duen una vida exte­rior de rigor i com­pli­ment de les lleis.

Pre­nent el fil platònic de la vir­tut, Fra­enkel pro­posa rein­ven­tar la idea dels valors i vol girar la truita. Defensa que la filo­so­fia té l'ambició de resol­dre con­flic­tes reals, i que els pro­ble­mes rauen a no haver resolt la con­cepció de huma­ni­tat i la con­fusió en l'acu­mu­lació de poder, fama, benes­tar i escas­se­dat de recur­sos. Fra­enkel pro­posa con­ver­tir en intel·lec­tu­al­ment esti­mu­lants i interes­sants les nos­tres diferències, tra­ient la filo­so­fia de les aules (de les aules en què per sort va entrar) i anima a anar a fons en un món que pre­fe­reix, tan sovint, pas­sar de pun­te­tes pels temes can­dents.

Pre­gun­tes com l'existència de Déu, si val la pena ser just i pietós, si la violència té jus­ti­fi­cació o com hem d'actuar amb el lle­gat colo­nial són pre­gun­tes que recla­men una res­posta. S'agra­eix que d'un saber tit­llat d'inútil apa­re­guin algu­nes de les solu­ci­ons més útils que apun­tin a vies que fugin de la radi­ca­li­tat del kalàixnikov i de la inconsciència super­fi­cial de l'aquí-no-passa-res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia