Opinió

LA GALERIA

Autenticitat

A El Cercle s'hi va trobar molta gent, però un trio base integrava l'anomenada ‘jam xefla': Jordi Clà, Xicu Rovira i David Abad

Dijous al vespre, en la festa dels premis Enderrock, Gerard Quintana va tenir un record per al mític bar Enderrock de Max Varés, on Copacabana, preludi de Sopa de Cabra, va fer els primers concerts. La música en directe al nucli urbà de Girona sempre ha estat difícil. Llevat de la notable excepció del Sunset Jazz Club, que regularment programa jazz, és difícil que els bars ofereixin actuacions perquè els entrebancs són mil: veïns, permisos, fressa, etc. Des del 2012 el bar El Cercle, del carrer Ciutadans, de la mà d'en Xevi Casas i la complicitat de Montse Ferrermoner, cambrera i cantant de Clave de Sur, Monday's After i Les Anxovetes, van iniciar les jam session que es van perllongar fins al tancament, fa uns mesos. A El Cercle s'hi va trobar molta gent, però un trio base integrava l'anomenada jam xefla: Jordi Clà (veu i guitarra), Xicu Rovira (baix i guitarres) i David Abad (guitarra). Els primers concerts es feien els dimecres però davant la gentada els van traslladar als dijous per no morir d'èxit. Hi va passar molta gent, la mateixa Montse sovint hi cantava. Ara les jam es retroben al Yeah! Indie Club, cada dijous amb els mateixos músics i altres intèrprets que van créixer a El Cercle, com el cantautor Joan Xifra. El Yeah!, situat al costat del restaurant L'Argadà, és un local que amb altres noms mai havia acabat de funcionar del tot o m'ho sembla. Ara els dijous és el dia de la jam i també programen concerts, sobretot de discjòqueis. El Yeah! és un local quadrat, de fusta, no excessivament gran i amb espai per moure's, i a la barra s'hi pot trobar el contratenor Òscar Bonany. Les jam mantenen el segell de música i autenticitat.

De fet, la nit musical a Girona fa anys que és un desori. Les ordenances municipals limiten la llibertat noctàmbula dels locals, tot i que en carrers com el Figuerola és una festa continuada i vés a saber com ho aguanten els soferts veïns. A principis dels vuitanta, la moguda s'havia desplaçat al Pont Major, on hi havia les discoteques Rufus, Centpeus i el Picadilly, que va donar pas al Chaplins i el grandiós quartet de jazz que liderava el gran Lluís Caballeria. Va continuar amb èxit la discoteca Boomerang, on Quimi Portet i Manolo García hi actuaven com a Los Burros i Los Rápidos. La Sala del Cel, a Pedret, va agafar el relleu i al seu voltant naixien els bars com bolets, però avui al Pont no hi ha res i a Pedret, l'immortal Siddharta i pocs locals més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia