Opinió

De set en set

Somiar espàrrecs

Per als no iniciats,
els espàrrecs de marge
són invisibles

Aquest 2016 no ha sigut any d'espàrrecs. Em refe­reixo als espàrrecs de marge, que tenen poc a veure amb els espàrrecs blancs de llauna o amb els espàrrecs cul­ti­vats. De fet, a la Cata­lu­nya baixa, la tem­po­rada d'espàrrecs comença a finals de febrer i s'acaba a finals d'abril. És a dir, que, en con­tra de la creença popu­lar, els espàrrecs de marge no anun­cien exac­ta­ment l'arri­bada de la pri­ma­vera, sinó que s'hi avan­cen ben bé un mes.

Enguany no ha sigut any d'espàrrecs de marge perquè, tot i l'hivern tan suau que ha fet, no ha plo­gut. Així, les espar­re­gue­res són ben seques. I, només pot­ser, la poca pluja d'aquests dies per­metrà caçar-ne algun manat. Perquè els espàrrecs es cacen, no es cullen, tret que t'hagin cai­gut per terra i els recu­pe­ris. La tècnica per caçar espàrrecs de bosc té alguna cosa a veure amb la tran­quil·litat del cami­nant, que va fent camí i en té prou a fixar els ulls en els mar­ges, a una banda a l'anada i a l'altra banda a la tor­nada. Després hi ha els bus­ca­dors més inqui­ets o valents, que s'embar­dis­sen; però no és neces­sari.

Per als no ini­ci­ats, els espàrrecs de marge són invi­si­bles. Per als experts, des­ta­quen erec­tes, prims, soli­ta­ris, entre brucs, lli­ga­boscs i esbar­zers. O grui­xuts, en erol sobre la terra cre­mada. Només hi ha un plaer més indes­crip­ti­ble que la truita o el reme­nat d'ou amb espàrrecs de bosc: el plaer de tor­nar a casa amb un tro­feu de brots ten­dres de l'espar­re­guera. Pro­veu-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia