Opinió

Keep calm

Un senyor de Manchester

Des d'aquesta regió anglesa es treballa en el traspàs
de competències des d'una escala estatal cap a una de més propera a les persones

“Les deci­si­ons pre­ses local­ment poden conèixer millor les neces­si­tats i aspi­ra­ci­ons de la gent que viu i tre­ba­lla al ter­ri­tori.” Aquesta frase no l'extrec de cap exal­tat pam­flet inde­pen­den­tista, sinó del lloc web del Great Manc­hes­ter Com­bi­ned Auto­rithy, un orga­nisme que agrupa diver­sos muni­ci­pis al vol­tant de la ciu­tat de Manc­hes­ter i que agrupa 2,7 mili­ons de per­so­nes. Si bé tots hem sen­tit par­lar de la devo­lu­tion esco­cesa, a la qual tots asso­ciem una rei­vin­di­cació naci­o­nal equi­pa­ra­ble
a la cata­lana, també des d'aquesta
regió anglesa es tre­ba­lla en el traspàs de com­petències des d'una escala esta­tal cap a una de més pro­pera a les per­so­nes.

En un arti­cle publi­cat recent­ment a The Eco­no­mist hi deien que el Regne Unit és el país més cen­tra­lit­zat d'Europa –no sé si és pre­cisa aquesta afir­mació–, amb un 90% dels impos­tos i
un 75% de la des­pesa pública depen­dents direc­ta­ment del govern de
West­mins­ter. Això ho con­tra­po­sa­ven amb els diver­sos movi­ments de des­cen­tra­lit­zació, entre els quals hi ha aquest de Manc­hes­ter que des de diven­dres pas­sat ha començat a ges­ti­o­nar el seu propi sis­tema sani­tari, inte­grant-lo amb els ser­veis soci­als. A part d'aquests aspec­tes assis­ten­ci­als que hem esmen­tat, entre les noves com­petències que ha anat incor­po­rant la regió n'hi ha de rela­ci­o­na­des amb temes tan diver­sos com el trans­port, l'habi­tatge social, l'atur i la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res. Totes aques­tes rei­vin­di­ca­ci­ons ens sonen bas­tant.

Lle­gint això no puc dei­xar de pen­sar en el lli­bre Lon­dres-París-Bar­ce­lona d'Enric Vila, on explica que la con­tri­bució cata­lana a Europa i Occi­dent pot ser l'aposta per un model basat en el comerç, la fle­xi­bi­li­tat i en for­mes de govern de petita escala, en con­tra­po­sició als estats mas­todòntics, rove­llats i para­si­ta­ris. No tin­guem mira­ments perquè a dia d'avui un senyor de Manc­hes­ter qual­se­vol –ja no dic un d'Escòcia– pot enten­dre per­fec­ta­ment què volem, si li ho expli­quem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia