Opinió

Full de ruta

La calç i el rave

Una cosa és el que es diu
i l'altra, més enllà del teatre públic, és sentir el fred del càstig electoral als peus.
La frontissa. C's podrà ara acostar el PSOE al PP?

Pablo Igle­sias diu que estan pre­pa­rats per a unes noves elec­ci­ons el 26 de juny, i que tre­moli el PSOE: ani­ran a gua­nyar-les. La culpa de totes aques­tes set­ma­nes ermes és de Ciu­ta­dans, sos­te­nen, perquè ha tor­pe­di­nat tota pos­si­bi­li­tat de nego­ci­ació. Els d'Albert Rivera van menys­te­nir el docu­ment de vint punts amb què dijous es van plan­tar a la reunió a tres ban­des. Ells, que tant havien cedit: la renúncia de la vice­pre­sidència per a Igle­sias, el des­a­pa­re­gut minis­teri de la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat, la nego­ci­ació del dret a deci­dir dele­gada en mans de Xavier Domènech i Miquel Iceta. “El pacte que ens ha pre­sen­tat Igle­sias no el res­pecta ni ell”, li va etzi­bar Anto­nio Her­nando. Des del PSOE res­pon­sa­bi­lit­zen Podem de tan­car la porta al canvi, com Rajoy. “Li importa un rave, la nos­tra opinió”, va asse­gu­rar, ofès, el cap de l'equip nego­ci­a­dor dels soci­a­lis­tes.

La tren­ca­dissa. El record de la calç viva dels GAL: el reflux quan encara no has paït el dinar, el nus de totes les coses que es diuen per obli­dar-les quan con­vin­gui. Recor­din: l'exa­brupte d'Igle­sias tacant el pas­sat de Felipe González, aquell que va fer arru­far les celles d'Íñigo Errejón, havia d'impe­dir tota pos­si­bi­li­tat d'entesa perquè allò el PSOE no ho podia tole­rar. I després hi va haver reu­ni­ons, men­tre el par­tit morat inten­tava reco­sir per dins les diferències entre els vells amics. Perquè una cosa és el que es diu i l'altra, més enllà del tea­tre públic, és sen­tir el fred del càstig elec­to­ral als peus. La fron­tissa. C's podrà ara acos­tar el PSOE al PP? Una con­sulta. Què diran les bases de Podem sobre l'acord base entre els soci­a­lis­tes i el par­tit taronja? Que­den uns quants dies, encara.

Amb les boles de vidre més enter­bo­li­des que mai, el pes­si­misme sem­blava apa­gar l'espe­rança dels ende­vins perquè hi hagi un govern. Però si alguna lliçó hem d'apren­dre del 27-S és que de sobte tot pot can­viar. També es pot impo­sar la discòrdia, és clar. Però això, a hores d'ara, no ho sap ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia