Opinió

Keep calm

El socialista impossible

Un dia, a finals dels anys setanta, l'esquerra oficial espanyola va oblidar-se de la democràcia

En un altre temps, la renúncia d'un nom del nivell de Carme Chacón a encapçalar la llista del PSC hau­ria gene­rat una tem­pesta política. Avui no interessa a ningú. El PSOE fa temps que s'ha con­ver­tit en una car­cassa ideològica­ment buida, un arte­facte al qual li que­den dues fun­ci­ons bàsiques: asse­gu­rar la per­vivència del règim del 78 i, paral·lela­ment, garan­tir la jus­ti­fi­cació i el man­te­ni­ment del superàvit fis­cal andalús. De la seva banda, el PSC sobre­viu com pot afer­rant-se als pac­tes muni­ci­pals que se li posen a l'abast, gai­rebé sem­pre com a segona opció i lluny de qual­se­vol majo­ria al Par­la­ment. PSOE i PSC recu­len enfront d'opci­ons més moder­nes, amb iden­ti­tats molt més mar­ca­des i, sobre­tot, lliu­res d'escàndols de cor­rupció. L'espai Igle­sias/Colau, des d'un espa­nyo­lisme ama­ble i d'esquer­res, els ha escapçat la franja elec­to­ral pro­gres­sista i bina­ci­o­nal, i Ciu­ta­dans els ha robat la ban­dera cen­trista i jaco­bina. No hi ha oxi­gen.

El 26 de juny, a Cata­lu­nya, cos­tarà tro­bar un sol votant soci­a­lista ple­na­ment satis­fet amb la seva opció. Perquè per dipo­si­tar amb tran­quil·litat la pape­reta del PSC cal­dria ser un ciu­tadà política­ment impos­si­ble: no gaire d'esquer­res, con­trari a la pos­si­bi­li­tat que Cata­lu­nya deci­deixi el seu destí a les urnes, més o menys tole­rant amb la cor­rupció, inequívoca­ment monàrquic i –molt impor­tant– dis­po­sat que el seu vot ser­veixi per fer arri­bar a La Mon­cloa gai­rebé qual­se­vol, inclòs algun can­di­dat del PP. I les difi­cul­tats no són exclu­si­ves del PSC, ni de bon tros. Tret d'Anda­lu­sia, el suport al PSOE és un acte de nostàlgia política ple d'heroïcitat gene­ra­ci­o­nal en aquests temps en què Felipe González i Juan Luis Cebrián estan molt a prop de que­dar ben empa­pe­rats al Panamà.

Un dia, a finals dels anys setanta, l'esquerra ofi­cial espa­nyola va obli­dar-se de la democràcia. I un altre dia, entrat el segle XXI, la democràcia va obli­dar-se d'una esquerra que només era ofi­cial i espa­nyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia