Opinió

Keep calm

Quixot

És una novel·la tan rabiosament contemporània i moderna com moltes de les tragèdies de Shakespeare

Van morir el mateix any i Shakes­pe­are és un geni de més abast, però Cer­van­tes és l'autor hispànic que va acon­se­guir plan­tar una obra cen­tral en la ima­gi­nació euro­pea. El Qui­xot és una novel·la tan rabi­o­sa­ment con­tem­porània i moderna com mol­tes de les tragèdies de Shakes­pe­are. El d'Alcalá repre­senta un cas para­do­xal: un fer­vorós sol­dat de Felip II, un fona­men­ta­lista dis­po­sat a anar a totes les bata­lles per exter­mi­nar el turc i el musulmà, esdevé a par­tir dels cin­quanta anys –quan s'adona que “el tiempo es breve, las ansias cre­cen y las espe­ran­zas men­guan”– un escrip­tor capaç de lle­gir el món amb un sofis­ti­cat sen­tit de la iro­nia, amb humor, i amb un fil­tre de com­passió, un cre­a­dor que retrata amb l'enfo­llit Qui­xot i el sen­sat Sancho dos per­so­nat­ges com­ple­men­ta­ris que, en rea­li­tat, for­men una sola per­so­na­li­tat: la con­dició humana. L'èxit de la pri­mera part del Qui­xot va ani­mar Cer­van­tes a escriure'n una segona part (la que Rajoy va rega­lar a Puig­de­mont) en la qual porta el seu heroi fins a les plat­ges de Bar­ce­lona. És en aquesta part que Cer­van­tes –cons­ci­ent de l'èxit de la pri­mera– explora a fons els recur­sos nar­ra­tius de la novel·la i la trans­forma en un joc de miralls, un expe­ri­ment que, com va dir Bor­ges, con­ver­teix “els per­so­nat­ges del Qui­xot en lec­tors del Qui­xot”. La novel·la va ser traduïda ràpida­ment a l'anglès i el francès i va ser deci­siva en el nai­xe­ment del gènere novel·lesc: alguns dels pri­mers novel·lis­tes angle­sos es pro­mo­ci­o­na­ven posant a la por­tada el següent anunci: “Escrit a la manera de Cer­van­tes.” En una recent anto­lo­gia, el pro­fes­sor Micó ha aple­gat tots els pròlegs que Cer­van­tes va escriure per a les seves obres. Impres­si­ona el dar­rer (pel pòstum Los tra­ba­jos de Per­si­les y Segis­munda) perquè –sense per­dre l'humor ni els bons desit­jos– Cer­van­tes escriu: “Ayer me die­ron la extre­maunción y hoy escribo ésta.” I con­clou que si avui és dijous, diu­menge ja serà mort. I així fou. Geni i figura d'un escrip­tor que és patri­moni de la huma­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.