Algú ho havia de dir

Un rabí, naturalment. Però no un rabí qualsevol, sinó el Gran Rabí de Totes les Rússies. Valga'm, Déu! D'això, a casa, en dèiem anar-se'n de carta grossa. El rabí Berel Pinchas Lazar, el nom del qual no em parla pas de paisatges de l'imperi dels tsars, però potser és que els meus coneixements no arriben tan lluny, o podria ser que tingués alguna relació amb els vells sefardites. Però no en puc estar segur. El cas és que es va inaugurar un nou centre jueu a l'antic call gironí, que es dedicarà a punt de trobada i d'estudis hebreus. La meva enhorabona. Va ser com un tornar a casa.

En els parlaments diversos es va remarcar l'esperit de convivència, de respecte, de fraternitat i de pau que ha de presidir la relació entre les diferents religions i cultures. Amén. A mi em va sorprendre que, en rememorar els esforços de la ciutat per retrobar les petjades jueves dibuixades a les pedres solemnes dels antics carrerons, al costat de l'agraïment merescut a la directora del patronat del call, Assumpció Hosta, ningú no fes esment al treball prou conegut del poeta i amic Josep Tarrés –que era ben present a la sala–, que, quan ningú ni hi pensava, va saber localitzar, adquirir, rehabilitar i realçar l'antiga sinagoga que va esdevenir, amb el nom d'Isaac el Cec, un dels punts d'interès turístic de la ciutat.

No sóc jo qui ha de jutjar l'encert o el desencert de les decisions que va haver d'anar prenent Tarrés al llarg del llarg i costós treball de la recreació. Però és clar, va caldre moure molta gent al voltant dels Amics del Barri Vell, aplegar molts recursos per anar avançant les obres, visitar les comunitats jueves a les quals podia interessar el projecte, viatjar als Estats Units, a Israel..., inventar maneres de fer sostenible l'empresa, coordinar els treballadors amb els tècnics, els tècnics amb els mecenes, els mecenes amb l'administració. Va caldre endeutar-se amb els bancs. Anys de sacrifici, d'imaginació, d'il·lusionada aventura, que van acabar com van acabar, perquè les coses difícils tenen solucions difícils.

Penso avui, com vaig pensar diumenge a la tarda, content de poder compartir amb els rabins la inauguració del nou centre, que algú havia de donar les gràcies a l'amic Tarrés. Potser algú que hagués discrepat dels seus criteris. Algú que pensés que s'havia equivocat. Diuen que Colom volia anar a l'Índia per un altre camí. Potser sí. Però ningú li discuteix que va posar tot un gran continent al mapa europeu.

Si anem per aquest camí, algun dia resultarà que el principi de revitalització del call jueu el va propiciar un genovès qualsevol que passava per Girona per casualitat.