Opinió

Tribuna

Ara, l'autodeterminació

“Hi ha aspectes tècnics per superar, cap d'ells insalvable, crec, per fer el referèndum com cal

Ara ens cal l'exer­cici del dret a l'auto­de­ter­mi­nació de la nació cata­lana. L'art de la política es basa en l'anàlisi con­creta de la situ­ació con­creta i en la capa­ci­tat d'actuar en con­seqüència amb els mit­jans i els temps ade­quats. Des d'aquesta pers­pec­tiva em sem­bla, modes­ta­ment, (i a uns quants més que hem sig­nat per fer-lo) que el des­llo­ri­ga­dor (ni la solució màgica, ni l'única cosa a fer) és un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació ofi­cial i vin­cu­lant, que ens per­meti saber d'una manera clara si volem o no ser inde­pen­dents. I hau­ria de ser el més aviat pos­si­ble din­tre de 2017, con­vo­cat i tute­lat pel Par­la­ment, i inde­pen­dent­ment del que digui o deixi de dir l'Estat espa­nyol. I basant-se en l'orde­na­ment jurídic inter­na­ci­o­nal que reco­neix el dret a l'auto­de­ter­mi­nació, com una norma de dret impe­ra­tiu (cap estat no pot negar-la o impe­dir-la) que està per sobre de qual­se­vol legis­lació esta­tal.

És, crec, la pri­mera cosa que cal fer, perquè és en la que tots els inde­pen­den­tis­tes estem (o hauríem d'estar) d'acord sense gai­res pro­ble­mes ni dis­cus­si­ons. Abans s'hau­ria d'apro­var la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, que esta­bleixi els meca­nis­mes per a la tran­sició entre l'actual lega­li­tat espa­nyola i la nova lega­li­tat de la república cata­lana, i la regu­lació elec­to­ral del referèndum per asse­gu­rar-ne la neu­tra­li­tat, ober­tura i plu­ra­li­tat. I, si és pos­si­ble, també les lleis per desen­vo­lu­par les prin­ci­pals estruc­tu­res d'estat i, par­ti­cu­lar­ment, la hisenda pública i la segu­re­tat social.

I si en el referèndum gua­nya la inde­pendència, imme­di­a­ta­ment el Par­la­ment hau­ria de decla­rar-la i infor­mar-ne a totes les naci­ons i orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. Al mateix temps, entra­ria en vigor la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica per posar en marxa el nou estat. I ales­ho­res començaria el procés cons­ti­tu­ent, d'ela­bo­ració de la cons­ti­tució de la república cata­lana, en la qual cada par­tit podrà i haurà de defen­sar el seu model econòmic, social, ambi­en­tal, elec­to­ral, de model de república, etcètera. Hi haurà un gran debat d'idees, de con­cep­ci­ons ideològiques, polítiques i de país. I no sem­pre hi haurà acord, i és lògic i nor­mal que sigui així. I aquest procés cons­ti­tu­ent hau­ria d'aca­bar amb un referèndum per apro­var la nova cons­ti­tució.

Hi ha aspec­tes tècnics per superar, cap d'ells insal­va­ble, crec, per fer el referèndum com cal. Però no hi hau­ria d'haver pro­ble­mes polítics. De fet, tots els inde­pen­den­tis­tes estem d'acord en el dret d'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, oi? Hi ha d'haver molta gene­ro­si­tat per part de les per­so­na­li­tats i par­tits polítics, obli­dar-se del que es va dir, de quin era el meu (o el teu) full de ruta, de si jo tenia raó o la tenies tu. I anar per feina. I fer el referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. Ja hi haurà temps de con­fron­tar ide­o­lo­gies, visi­ons del món, models econòmics, soci­als, de país, etcètera, durant el procés cons­ti­tu­ent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.