Opinió

opinió

Restauració de l'església d'Almenar

Des del dia 11 de juny d'enguany que l'església par­ro­quial d'Alme­nar té impor­tants res­tric­ci­ons per al seu ús quo­tidià i per al gaudi del seu entorn com a monu­ment sin­gu­lar. El motiu són els des­pre­ni­ments d'ele­ments de l'edi­fici, amb el perill físic per als feli­gre­sos i via­nants, però també per a la necessària con­ser­vació del mateix tem­ple, man­cat de l'impres­cin­di­ble man­te­ni­ment ade­quat. Si no s'hi actua amb urgència els danys seran, malau­ra­da­ment, cada vegada més con­si­de­ra­bles.

Tal com es desprèn dels infor­mes tècnics, cal una actu­ació d'urgència imme­di­ata en aquest tem­ple dedi­cat a Santa Maria, com­post per l'església pròpia­ment dita, cons­truïda majo­ritària­ment al segle XIV en un pri­me­renc estil gòtic, i l'esvelt cam­pa­nar bar­roc del segle XVIII. Decla­rat BCIN l'any 2010, esdevé, a més de la seva vàlua intrínseca, el tem­ple religiós més emblemàtic de la comarca, a part de la Seu Vella llei­da­tana.

En el Cen­tre d'Estu­dis Comar­cals del Segrià (CECS), impul­sats per la volun­tat d'inci­dir en el man­te­ni­ment en les millors con­di­ci­ons del patri­moni mate­rial i imma­te­rial de la comarca també fem una crida, en el cas de l'església d'Alme­nar, perquè les parts impli­ca­des en la seva con­ser­vació tre­ba­llin ben coor­di­na­des per al bé del monu­ment: el Bis­bat de Lleida, com a pro­pi­e­tari for­mal, la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, a través del Depar­ta­ment de Cul­tura com a res­pon­sa­ble del patri­moni català en gene­ral i, espe­ci­al­ment, d'aquell que té la cate­go­ria de Bé Cul­tu­ral d'Interès Naci­o­nal (BCIN), i l'Ajun­ta­ment d'Alme­nar, com a bene­fi­ci­ari directe d'una joia arqui­tectònica com Santa Maria però també com el pri­mer de patir-ne els pro­ble­mes de con­ser­vació, així com els visi­tants en gene­ral de l'impor­tant refe­rent patri­mo­nial, en acti­var l'arran­ja­ment urgent dels indrets més dete­ri­o­rats en aquest moment, con­cre­tats en la cai­guda d'ele­ments de l'inte­rior del cim­bori i la fil­tració d'aigua per l'escletxa a l'exte­rior, en la unió entre el mur meri­di­o­nal i el cam­pa­nar.

En segon lloc dema­nem una posada al dia en la con­so­li­dació de l'estruc­tura del tem­ple, després de més de trenta anys que no s'hi han dut a terme obres de relleu, segons està pre­vist en el pro­jecte del cam­pa­nar, que cal­dria actu­a­lit­zar, i pel que fa a la resta del monu­ment, seguint el cri­teri que acon­se­llin els tècnics.

Cre­iem que a curt ter­mini també s'hau­ria de pro­ce­dir a l'eli­mi­nació de les estruc­tu­res afe­gi­des, tot posant al des­co­bert la por­ta­lada del cos­tat nord, o a recu­pe­rar les tra­ce­ries dels ulls de bou cegats i altres ele­ments d'interès, que per­me­tin poten­ciar encara més la riquesa arqui­tectònica i de l'entorn d'aquest tem­ple emblemàtic de la comarca.

Final­ment, volem inci­dir en l'estima i valo­ració del nos­tre patri­moni propi, local i comar­cal, com a iden­ti­tat i manera de ser, molt més enllà de la seva fun­ci­o­na­li­tat, en aquest cas reli­gi­osa. Des dels muni­ci­pis i la seva gent, com a ens més pro­pers interes­sats, hem de vet­llar per cui­dar-los i man­te­nir-los per al futur, tot exi­gint als òrgans res­pon­sa­bles el man­te­ni­ment impres­cin­di­ble, la rea­lit­zació de les inver­si­ons ade­qua­des i la necessària pro­moció del nos­tre patri­moni com a símbol d'iden­ti­tat del ter­ri­tori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.