Opinió

Tal dia com avui

Guerres sense drets

“Omran té els peus nus, la mirada buida, inexpressiva com la d'un ninot sense vida. La foto és crua, salvatge

Fa pocs dies els mitjans de tot el món recollien la imatge d'un nen de cinc anys de nom Omran, ferit durant els bombardejos a la siriana Alep. La foto –un fotograma d'un vídeo publicat a internet pels activistes del Centre d'Informació d'Alep– és colpidora. El nen està cobert de pols i sang (sembla que li falta mitja cara). L'han assegut en un seient taronja d'una ambulància. Els peus els té nus. Els pantalons són curts. La mirada és buida, inexpressiva com la d'un ninot sense vida. La imatge és salvatge com la guerra mateixa. Crua. Despietada. Els autors dels bombardejos diran que l'Omran és un dany col·lateral, una estadística, una víctima necessària per derrotar Estat Islàmic o ves a saber qui, en aquesta guerra que decideixen homes asseguts en còmodes sofàs, enfundats en vestits que valen centenars d'euros. Tal dia com avui de l'any 1864 i a instàncies de la Creu Roja tenia lloc la Primera Convenció de Ginebra i s'aprovava el Conveni de Ginebra per a la millora de la sort que corren els militars ferits en els exèrcits en campanya. Durant el segle XX se'n van aprovar tres més i dos protocols addicionals, als quals cal afegir un tercer signat el 2005. Les Convencions de Ginebra intenten posar regles al dret internacional humanitari, que té com a objectiu protegir les persones que no participen en les hostilitats o que han deixat les armes. Segurament seria injust dir que el conjunt de normatives no ha salvat vides, però el fet és que el pas dels anys deixa molt enrere aquella imatge d'enfrontaments entre cavallers, que es mataven al camp de batalla però que es tractaven amb respecte quan eren presoners de l'enemic. Guantánamo, Abu Ghraib, les presons secretes, imatges de presoners coberts de pols, estirats a terra... Els soldats i els seus comandaments semblen haver-se deshumanitzat. Avui el principal objectiu en un conflicte és l'extermini i/o vexació de l'enemic. Mentrestant, la població civil resta condemnada a maldar en camps de refugiats o a fer d'escuts humans. Podeu agafar els drets humans i estripar-los. Ara manen les bèsties.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia