Opinió

Tribuna

Ja fa 40 anys

“Posàrem en marxa, no us ho creureu, en plena dictadura anticatalanista (!), dues setmanes de teatre dels Països Catalans en anys consecutius a Ciutadella de Menorca

Els qui aca­bam de pas­sar la bar­rera dels sei­xanta tenim una referència nova i ani­mosa: la de quan teníem vint anys, ara en fa qua­ranta.  Amb aque­lla edat ens menjàvem un món que no ens agra­dava. Era antic. Des­afiàvem qui manava per la manera que ho feia i ens jugàvem així cer­ti­fi­cats de bona con­ducta perquè ens dones­sin el pas­sa­port per a poder veure l'altre món que s'albi­rava.

Fins i tot alguns posàvem en perill les nos­tres beques d'estudi, ja que no n'hi havia prou a treure bones notes sinó que la poli­cia “secreta”, que així se'n deia, havia de cer­ti­fi­car la nos­tra fide­li­tat al règim. I, així i tot, incons­ci­ents que érem, no paràvem. Sal­var s'Albu­fera des Grau era con­signa.  Defen­sar la natura era trans­ver­sal a les pla­ta­for­mes anti­fran­quis­tes que exis­tien. Reu­nits a llocs allu­nyats, apagàvem els llums de la casa si es veia un cotxe pas­sar per si podia ser la Guàrdia Civil, entre la ingenuïtat i la inconsciència.

El tea­tre era, però, el gran vehi­cle d'expressió que molts uti­litzàrem con­tra la dic­ta­dura. Pas­sar la cen­sura ens anava d'un pèl (pensàvem que no se n'assa­ben­ta­ven prou!) i estrenàvem allò que més revo­lu­ci­o­nari ens sem­blava. Així, fa més de 40 anys podem dir ara, uns quants incon­for­mis­tes com­pro­me­sos amb el que volíem que fos l'illa posàrem en marxa, no us ho creu­reu, en plena dic­ta­dura anti­ca­ta­la­nista (!), dues set­ma­nes de tea­tre dels Països Cata­lans en anys con­se­cu­tius a Ciu­ta­de­lla de Menorca.

Recordo que la pri­mera, tot i l'èxit asso­lit, va dei­xar deu­tes a proveïdors diver­sos. De manera que la fita pel meu debut d'estu­di­ant d'econòmiques fou a l'any següent gene­rar superàvit sufi­ci­ent per a tapar forats ante­ri­ors. No ens podíem per­me­tre que, a l'anti­ca­ta­la­nisme d'alguns, s'afegís el cabreig, rao­na­ble, dels qui no havien cobrat les resul­tes del nos­tre atre­vi­ment. 

Recordo que la plaça Nova de Ciu­ta­de­lla, dia rere dia, s'omplia de gent i amb els seus dona­tius diver­sos fèiem calaix. El volun­ta­riat era la base per a reduir des­pesa. També ja en aque­lla època dife­rents indus­tri­als ens dona­ven estaló no cobrant els seus sub­mi­nis­tra­ments, ja fos un trans­port o una per­noc­tació. No volien, però, ser esmen­tats en els agraïments: tanta era la por que feia a les empre­ses aque­lla nos­tra asso­ci­ació. I sobre­tot, per l'èxit de la Set­mana, hi col labo­ra­ven les com­pa­nyies, que pro­ce­dien dels dife­rents indrets de la geo­gra­fia de parla cata­lana. El pacte era sufra­gar-los els des­plaçaments i la manu­tenció. Amb el com­promís que si els orga­nit­za­dors fèiem un duro després de pagar deu­tes, els el retor­naríem en espècie.  Així recordo que amb la Trans sor­ti­ren de casa meva qua­tre gar­ra­fes de vuit litres de gin Xori­guer, una dot­zena de sobras­sa­des, cres­pells, cui­xots i bis­bes amb destí a ca Els Come­di­ants, un dels èxits de la set­mana.

De tot això, uns quants sei­xan­tins en guar­dem memòries i gra­fies. Després vingué El retaule del flau­tista, que fou per als afec­tats parau­les majors. Després de sis mesos d'assa­jos, a la quarta repre­sen­tació, envol­tada de gran ressò, ens la pro­hi­bi­ren. El mateix any, però, per votació popu­lar el Diari Menorca ens ator­gava el premi de “pro­ta­go­nis­tes de la vida menor­quina”.  No obs­tant el reco­nei­xe­ment popu­lar, el mun­tatge restà pro­hi­bit.

Vint-i-cinc anys més tard el mateix grup de revol­to­sos, molts ja prou aco­mo­dats, la tornàrem fer. La repe­tició de l'èxit va ser la prova de la força del tea­tre com a ins­tru­ment de mobi­lit­zació social.  El clam con­tra l'espe­cu­lació i la cor­rupció podria merèixer que als cin­quanta anys la reposéssim amb plena actu­a­li­tat. Records d'estiu, tot el que he esmen­tat, asso­ci­a­bles a l'edat i de no fàcil com­prensió per als nos­tres néts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.