L'OTAN s'afanya a fer els deures per calmar els EUA
Stoltenberg diu que els governs europeus han augmentat la despesa militar un 3,8% el 2016
Els aliats compleixen la promesa d'invertir el 2% del PIB i l'Estat espanyol és el tercer que menys gasta
L'OTAN s'afanya a fer els deures per calmar Trump. El secretari general aliat, Jens Stoltenberg, va anunciar ahir que els governs europeus han augmentat la despesa militar un 3,8% l'últim any, “significativament més del que estava previst”. Tot i els retrets del president dels Estats Units que Europa no inverteix prou en la seva pròpia defensa i les amenaces que deixarà de pagar-li la factura, aquest 2016 els exèrcits europeus i el canadenc van gastar 10.000 milions de dòlars més que el 2015.
Amb aquesta picada d'ullet a Washington, Stoltenberg rebrà avui a Brussel·les el nou cap del Pentàgon, James Matis, i dilluns que ve el vicepresident dels EUA, Mike Pence. I ja prepara el terreny per a la cimera de l'OTAN prevista pel 25 de maig, quan Trump visitarà la capital comunitària (ciutat, per cert, que va qualificar de “forat infernal” després que s'hi produïssin els atemptats terroristes).
“Estic d'acord amb el president Trump”, va assegurar Stoltenberg, gastar més en defensa “és la principal prioritat” i aquest 3,8% d'increment “encara no és suficient”. “En els bons i els mals moments, ens mantenim plegats, defensant-nos els uns als altres, i aquesta aliança entre els Estats Units i Europa amb què es va fundar l'OTAN no s'ha trencat mai”, va celebrar el noruec.
Els 28 socis de l'OTAN es van comprometre el 2014 a gastar en defensa almenys el 2% del seu PIB, però segons les darreres dades només cinc ho estan complint: els Estats Units (3,61%), Grècia (2,38%), el Regne Unit (2,21%, tot i que el think tank IISS ho rebaixa a l'1,98%), Estònia (2,16%) i Polònia (2%). L'Estat espanyol, a la cua, és el tercer aliat que menys gasta (0,91%), només al davant de Bèlgica i Luxemburg.
Els càrrecs dels EUA
Això vol dir que Washington s'ha de fer càrrec del 70% de la factura de l'OTAN i Trump es queixa que els aliats europeus, que des de la Segona Guerra Mundial depenen d'aquest paraigua militar, estan sent “molt injustos”. A més, amb el Brexit, la Unió Europea aviat perdrà una de les seves potències militars.
El president nord-americà no va dissimular el seu malestar durant la seva conversa telefònica amb el president espanyol, Mariano Rajoy.
Però si els governs europeus han augmentat la despesa militar en el darrer any no és pas per ajudar els EUA, sinó per por de Putin, després de l'annexió de Crimea, i del gihadisme d'Estat Islàmic. Per això, els exsoviètics Lituània (1,49%) i Letònia (1,45%) han incrementat molt la inversió per apropar-se a l'objectiu del 2%. Trump ja ha avisat els països més dèbils que no els pensa defensar en cas d'agressió russa. Alemanya (1,19%) també ha aprovat un augment de la despesa de 2.000 milions per aquest 2017. “És comprensible que en moments de calma, com després de la guerra freda als noranta, la despesa baixi, però l'hem de poder incrementar si la tensió és alta, com ara”, va alertar ahir Stoltenberg, donant la raó al nou llogater de la Casa Blanca. “Encara queda molt per fer”, va insistir.
Els governs europeus haurien de destinar a l'OTAN 359.000 milions de dòlars (que és menys de la meitat de tot el pressupost de defensa dels EUA), però en realitat només n'estan pagant 263.000. L'Estat espanyol, segons els primers càlculs, hauria d'afegir 11.000 milions d'euros més als 10.000 que ja es gasta en l'exèrcit. Per superar aquesta dependència dels EUA, els governs europeus estan posant en marxa l'embrió d'un futur exèrcit europeu, compartint de forma voluntària una estructura militar, amb un fons per finançar les despeses comunes i una base i comandament estable per coordinar les missions.
