La lluita pel poder a l'Equador continua després de l'elecció

Aldarulls davant les seus del Consell Nacional Electoral (CNE) de Guayaquil i altres ciutats del país, inclosa Quito; l'esquerrà Lenín Moreno, exvicepresident de Rafael Correa, proclamat vencedor davant l'opositor Guillermo Lasso. Eren les dues imatges de l'Equador, on dues voltes electorals, la primera, el 19 de febrer, i la de diumenge, no han tancat la batalla pel poder al país que durant deu anys ha dirigit Correa. La primera volta va deixar Moreno unes dècimes per sota del 40% i obligat, per tant, a enfrontar-se a l'exbanquer Lasso. En el desempat de diumenge, el candidat esquerrà va obtenir el 51,16%, mentre que l'opositor va quedar en un 48,84%, segons dades del CNE, amb el 98,96%. Un resultat que l'Aliança Creo de Lasso considera sota sospita.

Dilluns al matí, les televisions equatorianes, oficialistes o properes a Lasso, transmetien recomptes vot a vot, acta a acta, de llocs on s'havien presentat “inconsistències”. Baralles a crits entre els delegats d'Alianza País i els de Creo, al municipi de Guayas, amb les càmeres buscant els arguments d'uns i altres.

“No pot ser que es processin 90 actes en cinc minuts, com consta en l'escaneig. Les teníeu preparades”, protestava Ángela Montes, de Creo, mentre que la delegada del CNE insistia que el procediment seguit era correcte.

Al CNE no li queda cap altre remei que atendre les queixes o fer un recompte vot a vot, si cal. La nit abans, mentre Correa i Moreno cantaven temes de Joan Manuel Serrat o Quilapayún davant els seus eufòrics seguidors, Lasso ja havia advertit des de Guayaquil que presentarien impugnacions en les 24 províncies de l'Equador. “De com el CNE afronti aquesta situació dependrà la credibilitat del procés”, comentava Leandro Querido, coordinador de Transparència Electoral d'Amèrica Llatina i observador internacional a Guayaquil.

L'autoritat electoral que presideix Juan Pablo Pozo havia convidat a seguir el procés l'OEA, Unasur i tota mena d'experts electorals. Es va voler curar en salut, vist que l'oposició havia expressat d'antuvi el seu rebuig a una autoritat electoral que considera al servei de Correa.

“Que avancés que rebutjaria els resultats si no guanyava, treu legitimitat a les queixes. D'altra banda, és bo que hagin optat per la via de la institucionalitat, en comptes de cridar a cremar Quito”, admetia a un grup de periodistes Paola Pabón, secretària d'organització del partit de Moreno.

Van ser moltes les “inconsistències” de la nit de diumenge. Tan bon punt van tancar els col·legis electorals, a les cinc de la tarda, van sortir dues enquestes a peu d'urna –de l'oficialisme i l'oposició– en sentit invers. Entre les sis i les set es va col·lapsar la web del CNE que havia de difondre els resultats. Quan va refer-se, van saltar dades d'un 88% de vots escrutats amb victòria per uns dos punts per a Moreno. Correa va sortir disparat a la sala de premsa de l'hotel Quito a proclamar la victòria, sense esperar l'anunci del president del CNE. Minuts després Moreno li va prendre el relleu, davant la seu de la seva campanya, enmig de crits de “Lenín, president”.

Va passar prop d'una hora més fins que Pozo va sortir amb les dades del 94%, inalterables a favor de Moreno. La corporació Participació Ciutadana, autoritzada a difondre projeccions de vot, va rectificar una primera anàlisi, favorable al candidat de Correa, i va dir que hi havia empat tècnic. Va ser el moment elegit per Lasso per anunciar les seves impugnacions, sobre la base d'una acta detectada en un dels 41.000 punts de votació que, segons ell, palesava que s'havia “invertit” el recompte de vots a favor de Moreno.