Política

El primer clic de la desconnexió

L’entrada en servei del nou sistema informàtic e-Spriu a l’ATC posa les bases d’una hisenda amb potencial d’estat

Tots els nous tributs ja s’hi programaran, si bé el relleu serà gradual i per culminar-lo es trigarà anys

En paral·lel, s’estan ampliant i depurant les bases de dades fiscals

El portal electrònicbasat en l’e-Spriu s’estrenarà a l’abril i el podrà gestionar l’usuari, com la banca en línia

Si en algun moment Catalunya ha començat a fer el clic de la desconnexió, ha estat aquest cap de setmana. Almenys en la recaptació d’impostos, un aspecte gens menor, per no dir un dels pals de paller de qualsevol administració que, a més, ho vol ser d’un país independent. L’entrada en servei dissabte del nou sistema informàtic e-Spriu (Serveis i Processos per a la Relació Integral amb l’Usuari Tributari) a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) suposarà un punt d’inflexió per a la hisenda pròpia, fins i tot en el cas que l’1 d’octubre guanyi el no i l’òrgan recaptador continuï estant limitat a l’àmbit autonòmic i no adquireixi rang estatal. El sistema, que també facilitarà molt la lluita contra el frau, podria trigar fins a un lustre a desplegar tot el seu potencial –la llei actual dona quatre anys per perseguir delictes fiscals, així que, en tot cas, no es considera preocupant)–, però d’aquí a pocs mesos ja estarà a punt “per donar resposta en fase de supervivència” a qualsevol eventualitat tributària, assenyala el Departament d’Economia i Hisenda. És a dir, per incorporar impostos massius com ara l’IRPF, l’IVA i el de societats.

Les primeres autoliquidacions de l’impost sobre begudes ensucrades ja s’estan fent a través de l’e-Spriu, tot i que l’usuari exterior encara hi accedeix pel portal virtual existent fins ara, basat en el G@udí (Gestió i Atenció Unificada d’Impostos), el sistema que va engegar el 2001 –si bé s’ha anat modernitzant– per encarregar-se dels tributs en què la Generalitat ha anat assumint competències –bàsicament, els del joc, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i successions i donacions–, i que ara es deixarà enrere progressivament. Tots dos, això sí, continuaran convivint, almenys uns dos anys, en què es farà el traspàs –si bé el gros principal estarà completat el 2018– i en què el G@udí es continuarà ocupant de la recaptació executiva, bona part de la qual s’assumeix tot just ara. Tant els antics com els nous treballadors que s’incorporen a l’ATC, mentrestant, es formaran per fer servir el nou sistema combinant la formació a distància –amb el suport de la UOC– i la presencial.

Els dos programaris s’estructuren en les mateixes tres grans àrees (gestió, recaptació i inspecció tributària), però tenen poques similituds més. El G@udí va servir per digitalitzar expedients en paper i iniciar la tramitació telemàtica; a l’e-Spriu, aquests expedients ja estan pensats en clau digital. El del nom d’arquitecte s’enfocava als tributs cedits, de caràcter puntual i determinat, i els grans clients eren notaris i gestors administratius –el 70% dels usuaris del web actual–, perquè la majoria de la població no hi té experiència; el del poeta permetrà gestionar qualsevol tipus de tribut, també els periòdics i massius, i tots els contribuents hi podran accedir i treballar amb més facilitat, ja que s’ha pensat amb un llenguatge més senzill, i adaptat a nous sistemes de comunicació com tauletes i aplicacions mòbils. El nou sistema, a més, permet separar la part interna de l’oberta al públic (back office i front office), fet que flexibilitza les tramitacions; té enormes garanties de seguretat, perquè tot queda registrat, i el manteniment és menys costós i més ràpid. De fet, amb dos o tres mesos n’hi ha prou per poder-hi entrar les dades bàsiques per gestionar qualsevol nou impost, quan amb l’anterior es podia trigar almenys tres vegades més. Els pròxims impostos que passaran a l’e-Spriu, a partir de l’octubre, seran el d’establiments turístics, que s’adaptarà de l’actual sistema, i els nous sobre els actius no productius, el risc mediambiental de les nuclears i els vehicles contaminants –gairebé la totalitat dels quatre milions i mig del parc actual–, que es cobraran des de l’1 de gener i que requereixen una base de dades gegantina que, si l’emprés, “enfonsaria el G@udí”, admeten els tècnics.

Això sí, per poder explotar millor els avantatges de l’e-Spriu, encara caldrà esperar uns mesos, ja que es calcula que fins a l’abril no podrà operar el nou portal per poder fer consultes i tràmits ja basat en el nou sistema, que serà del tot autònom i no una subseu electrònica del de la Generalitat. Pretén funcionar com qualsevol web de banca en línia que pugui gestionar el mateix usuari, i així, per exemple, no serà qüestió d’omplir formularis, que en tot cas es generaran internament, sinó de mostrar informació perquè el contribuent la confirmi o la corregeixi. “Aquell serà el gran pas, amb un dispositiu molt superior a qualsevol administració de l’Estat”, destaquen fonts d’Hisenda, i hi afegeixen: “El dia 1 s’ha estrenat motor, seients, tapisseria..., però la carrosseria de moment serà la mateixa.” És a dir, el que veu el públic és el mateix, però internament el sistema sí que aporta canvis notables i millores com ara un nou gestor documental i un nou circuit d’ingressos amb els bancs.

En paral·lel, fa temps que s’està afrontant una intensa feina d’ampliació i depuració de les bases de dades fiscals, moltes de “mala qualitat”, de què disposa la Generalitat: tot just una trentena de les fins a 162 fonts potencials que n’ha identificat, però que ja li permeten tenir un coneixement notable dels contribuents, béns immobles –en té registrats uns sis milions– i vehicles, les dades dels quals es demanaran ara a Trànsit per aplicar el nou tribut. El govern calcula que tres de cada quatre errors que es produeixen al G@udí es deuen a la mala introducció prèvia de dades com ara noms i adreces, i l’e-Spriu també posarà fi a això, ja que ja depurarà automàticament tot el que entra. Per partir de zero, s’ha de fer bé...

Combat al frau en el tribut turístic
L’ATC ha fet, del gener al maig, 750 requeriments a establiments (de turisme rural, habitatges d’ús turístic i hotels, a parts iguals), que figuren en diverses fonts d’accés públic, però que no van fer cap ingrés per l’impost turístic l’any passat, quan es van destapar fins a 646.000 euros d’ingressos del 2015, ja que no s’havien declarat. Amb tot, la recaptació total el 2016 va créixer un 9,7%, dels 43,1 als 47,3 milions, i el nombre d’autoliquidacions va pujar un 2,5%. Enguany el tribut deixarà de liquidar-se trimestralment i passarà a fer-se dos cops l’any, a l’octubre i a l’abril, per adaptar-se a la temporada d’hivern i d’estiu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia