Setge al procés sobiranista
Talls de protesta i marxes lentes a la C-25, l’A-2 i la C-16
Centenars de persones de la Catalunya Central interrompen la circulació del trànsit a les principals vies contra la repressió judicial de l’Estat
La regió torna a sortir en massa al carrer per exigir llibertat
La indignació de la gent per l’empresonament del vicepresident i de vuit consellers del govern català, a més de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ahir es va fer sentir a les principals vies de comunicació de la Catalunya Central amb talls de circulació i marxes lentes. A l’Anoia, desenes de persones van obstaculitzar l’autovia A-2 a Castellolí en sentit Barcelona entre les set i les vuit del matí, aproximadament, fet que va generar cues de fins a quatre quilòmetres. Al Solsonès, el trànsit va quedar interromput a l’encreuament entre la C-14 i la C-26 a la Bassella per un centenar de persones concentrades en aquell punt a les nou del matí. La circulació de vehicles va quedar tallada durant una hora, i durant una hora i mitja més hi va haver talls intermitents. Per iniciar i tancar la protesta, es va fer una marxa lenta encapçalada per tractors.
La C-25 va ser una altra de les vies afectades durant tot el dia i en diversos punts. Al matí, una seixantena de vehicles van sortir en marxa lenta des d’Artés cap a Avinyó, cosa que va provocar dos quilòmetres de cua. Al terme de Sallent, un grup de manifestants va tallar la mateixa autovia en els dos sentits, fet que va ocasionar fins a cinc quilòmetres de retencions en cada sentit.
A la tarda, entre les cinc de la tarda i dos quarts de set, la concentració a l’eix transversal es va desplaçar fins a Osona, a la confluència entre la C-25 i la C-17, al terme de Gurb. Allà un centenar de persones van protestar amb talls de carretera i amb marxes lentes. Segons va informar el Servei Català de Trànsit, es van arribar a fer cues de dos quilòmetres en alguns moments. Els manifestants van penjar un gran llaç groc a la senyalització de l’eix transversal, símbol de la solidaritat amb els presos polítics. Es va veure també algun cartell en què es demanava la llibertat tant dels membres del govern que són a la presó com dels Jordis. Molts conductors de vehicles es van solidaritzar amb la protesta aplaudint i tocant el clàxon.
La tarda també va ser complicada a la carretera C-16, l’eix Llobregat. Es van convocar diverses marxes lentes que van col·lapsar la via. A Berga, un centenar de persones van iniciar una marxa lenta per la sortida sud de la capital del Berguedà en sentit Bagà, cosa que va provocar llargues cues. De fet, les retencions es van ajuntar amb les provocades per la marxa entre Manresa i Berga. Es va acabar desconvocant la marxa lenta perquè alguns manifestants van posar pneumàtics cremant com a barricades passat el túnel de Berga. El CDR se’n va desmarcar.
Informació
Manifestacions massives arreu de la regió
Manifestacions massives de nou ahir al vespre per reclamar la llibertat dels presos polítics. Milers de persones van seguir expressant el seu rebuig al carrer a les principals ciutats, entre les quals Manresa (on per exemple hi havia 4.000 persones), Vic, Berga, Igualada (on hi havia unes mil persones) i Solsona.
La CUP critica el paper de director coral de Xevi Solà
El grup municipal Capgirem Vic ha demanat que no es permeti a Xevi Solà, exregidor de l’Ajuntament de Vic condemnat per malversació impròpia de fons públics i falsedat en document mercantil, dirigir cap coral en cap més acte públic en defensa de la República, com en les últimes concentracions.
Castellbell també condemna les accions judicials
L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, governat per majoria del PSC, va celebrar ahir un ple extraordinari en què va aprovar per unanimitat (amb PDeCAT i ERC) una moció de rebuig a la decisió de l’Audiencia Nacional d’empresonar una part del govern i per demanar la suspensió immediata dels processos judicials.
Vic Comerç rebutja l’empresonament de càrrecs polítics
L’associació de comerciants Vic Comerç ha emès un comunicat per rebutjar enèrgicament l’empresonament de càrrecs polítics escollits democràticament pels ciutadans. “No entenem la judicialització d’un conflicte de naturalesa política”, diuen. “Demanem la posada en llibertat dels nostres representants.”
