Conver-gència i Unió (CiU)
Dates: 19 de setembre del 1978-18 de juny del 2015
Història: Nom donat a la coalició estable (1978-2001) i a la federació (2001-2015) formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El 1980, amb 43 diputats, es va convertir en la primera força al Parlament de Catalunya, una posició confirmada el 1984 (en aquest cas, amb majoria absoluta), el 1988 (69) i el 1992 (70), el 1995 (60) i el 1999 (56). En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots, CiU va seguir governant en solitari amb el suport extern del PP. Al llarg de la seva existència, les relacions entre els dos socis van ser convulses, tot i que es va apostar per una major integració i coordinació, que es va materialitzar el 2001 amb la constitució d’una federació. Tot i això, les creixents divergències entre els dos socis amb relació al moviment que propugnava la independència de Catalunya van portar al trencament. La federació es va dissoldre el 18 de juny del 2015, arran de discrepàncies en el projecte polític dels dos partits que la formaven. Actualment, però, encara té representació en els municipis on va obtenir almenys un regidor en les eleccions municipals del 2015, ja que aquestes es van celebrar un mes abans de la dissolució de la federació.
Ideari: Combinava la idea socialdemòcrata de CDC i la democràcia cristiana d’UDC.
Eleccions: La darrera vegada que es va presentar va ser en les eleccions del 25 de novembre del 2012. A partir d’aleshores, CDC i UDC han seguit trajectòries divergents.
Dirigents destacats: Jordi Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida.
