Política

El símptoma del declivi dels partits tradicionals

El triomf dels nacionalistes corsos els dona força per exigir més autonomia

El carisma de Simeoni contribueix a l’apogeu de sobiranistes

Els nacionalistes representen la “nova política” a Còrsega. Tot i que va passar desapercebuda en la premsa parisenca, la victòria dels autonomistes corsos en les regionals de 2015 va resultar el primer símptoma evident del declivi dels partits tradicionals francesos, que, en aquesta illa, estaven vinculats a clans familiars. La traducció corsa de la “nova política” del president francès, Emmanuel Macron, de 39 anys, és Gilles Simeoni, el carismàtic líder dels autonomistes corsos.

Després d’haver guanyat l’alcaldia de Bastia, el 2014, Simeoni va aconseguir que els nacionalistes governessin per primera vegada en aquesta illa gràcies a la seva victòria en les regionals del desembre del 2015. Dos anys després d’haver arribat al poder, la coalició Pè a Corsica, formada pel partit autonomista de Simeoni i l’independentista de Jean-Guy Talamoni, ha esdevingut gairebé hegemònica. Així ho demostren el 56,5% dels vots i els 41 diputats (dels 63 que compondran la nova col·lectivitat territorial única) que va obtenir en la segona volta de les territorials, el passat 10 de desembre. “Els nacionalistes corsos han passat d’un 35% dels vots en la segona volta de les regionals del 2015 a un 56% aquest any. És impressionant”, assegura André Fazi, politòleg de la Universitat de Corte, al centre de l’illa. Aquest apogeu electoral s’ha vist beneficiat per la reputació de bons gestors que tenen els nacionalistes a Còrsega. “Els dirigents autonomistes s’han construït una imatge progressista”, assegura l’historiador Antoine-Marie Graziani. I, segons Graziani, han demostrat “una voluntat manifesta” per combatre la precarietat, que provoca estralls en una regió amb el PIB i el salari mitjà més baixos de l’Estat francès. “Gràcies al carisma i la personalitat reconfortant, Simeoni ha rebut el suport de nombroses persones procedents de fora de l’illa”, afirma Fazi. Malgrat la popularitat recent de Simeoni, la seva família ha marcat la història del sobiranisme cors durant els últims quaranta anys. Gilles és el fill d’Edmund Simeoni, l’impulsor, a mitjans dels setanta, del grup violent Acció Regionalista Corsa. Com a advocat, Gilles Simeoni va defensar Yvan Colonna, condemnat per l’assassinat del prefecte Claude Erignat, el 1998. Va ser un dels atemptats més sagnants del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC).

Tanmateix, “la renúncia a les armes de l’FLNC, el 2014, va trencar un forrellat i va afavorir que nombrosos electors apostessin pels nacionalistes”, explica el politòleg Jérôme Fourquet, que ha publicat recentment La Nouvelle question corse: nationalisme, clanisme, immigration. Segons el director del departament d’opinió pública d’Ifop, “els nacionalistes han guanyat la batalla cultural”. “Després quaranta anys de combat polític, han aconseguit que reivindicacions com ara la defensa de la llengua corsa i la demanda d’una major autonomia siguin majoritàries”, afirma Fourquet.

LA FRASE

Els nacionalistes corsos han passat d’un 35% dels vots, el 2015, a un 56%, aquest any. És impressionant
André Fazi
politòleg de la Universitat de Corte

El govern de Macron, reticent envers l’autonomia

Després d’haver arrasat en les urnes, els líders de la coalició nacionalista Pè a Corsica han instat el govern francès a negociar la concessió d’un estatut d’autonomia i el reconeixement de Còrsega en la Constitució francesa. “Sabem que ens espera un treball enorme. Però sempre buscarem el consens per avançar en les nostres demandes”, ha declarat Gilles Simeoni. Tot i que el president francès, Emmanuel Macron, va prometre durant la campanya que tindria “en compte les especificitats corses”, ha preferit, de moment, guardar silenci davant les peticions de diàleg. “Les negociacions resultaran molt complexes, ja que els nacionalistes s’enfronten a una opinió pública i una classe política francesa que no estan preparades per dialogar sobre la qüestió corsa”, assegura l’historiador Antoine-Marie Graziani. És possible que París concedeixi noves competències a Còrsega, però resulta més complicat que accepti les principals reivindicacions dels nacionalistes corsos, com ara la concessió d’un estatut d’autonomia, el reconeixement de la cooficialitat de la llengua corsa i l’aprovació d’un estatus de resident que obligui a viure a Còrsega per ser propietari d’un habitatge, una mesura destinada a frenar l’especulació immobiliària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona
orient mitjà

Creixen els temors d’una incursió de l’exèrcit israelià a Rafah

barcelona
judicial

La Fiscalia de l’Audiència Nacional veu terrorisme al cas del Màgic

barcelona
orient mitjà

Von der Leyen demana a Israel i l’Iran que frenin l’escalada

barcelona
índia

Arrenca el procés electoral més gran i més llarg del món

barcelona

Israel llança un atac limitat de represàlia contra l’Iran

barcelona
Elisabeth Megias
Alcaldessa de Tordera (Junts)

“Volem fer canvis estructurals i de pes dins de l’Ajuntament”

Tordera