Política

POLÍTICA

Compte enrere per recuperar l’autogovern

JxCat i ERC engeguen negociacions per consensuar el nom del president de la Generalitat

El ministre Zoido adverteix que no li “tremolarà el pols” si ha de “detenir” més càrrecs independentistes, com Artadi o Rovira

Després de la majoria sobiranista assolida per Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP en la cita a les urnes convocada pel president espanyol, Mariano Rajoy, es posa en marxa la maquinària per constituir el nou Parlament i investir el nou president. Avui la llista de Puigdemont i els republicans comencen les negociacions sobre qui dirigeix la cambra i el govern. Si JxCat ja ha proposat que Carme Forcadell torni a ocupar la presidència del Parlament, els republicans ja han dit que si Puigdemont no pot ser investit president, el vicepresident Junqueras, ara a la presó, és qui hauria de ser-ho.

Amb la situació dels exiliats i dels presos polítics pel mig i l’amenaça de detenció de nous càrrecs independentistes –una amenaça que va reiterar amb contundència el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido–, les incògnites per aclarir són moltes i s’albiren unes negociacions àrdues. En unes declaracions a OkDiario recollides per l’ACN, Zoido va assegurar que “la justícia i la policia judicial són independents”, i tot seguit va insistir que no li “tremolarà el pols” si ha de detenir “nous càrrecs” independentistes –encara que siguin “nous càrrecs electes”–, com Elsa Artadi (JxCat) i Marta Rovira (ERC). “Vivim en un estat de dret i cal tenir en compte que fins que no hi hagi una sentència ferma que prohibeixi determinats drets, ells [els independentistes] poden presentar i elegir les persones que els representen en determinades llistes.” Però va sentenciar: “Les seves conseqüències tindran.” Amb aquesta atmosfera d’amenaça, la constitució del Parlament i la investidura del president han de significar la recuperació, de facto, d’un autogovern suspès amb l’aplicació de l’article 155 i la convocatòria exprés d’eleccions per part de La Moncloa.

La primera parada en la represa de l’autogovern català és la constitució del nou Parlament. La data límit per a la sessió constitutiva del Parlament és el 23 de gener (això és, 20 dies hàbils posteriors a les eleccions).

Un cop escollida la presidència de la cambra, així com la resta de membres de la mesa, la segona parada és la investidura del nou president de la Generalitat. Si s’esgoten tots els terminis previstos, la investidura hauria de ser el 6 o el 7 de febrer. En el cas que el candidat a la presidència no reunís prou suports, la investidura es podria sotmetre, dos dies després, a un segon debat, que culminaria amb una altra votació en la qual la majoria simple de la cambra seria suficient (això és, més vots a favor que en contra). Però si amb aquests terminis encara no hi hagués manera d’investir president, hi hauria de límit fins a principis d’abril (6 o 7 d’abril) per poder proposar nou candidat i evitar, així, la convocatòria de noves eleccions, que seria automàtica i aniria a càrrec, encara, del president espanyol. Un escenari de bloqueig absolut a l’hora de triar nou president i nou govern conduiria a unes eleccions a final de maig.

Ara mateix, les travesses sobre el nom del futur president de la Generalitat semblen del tot obertes, per bé que totes les mirades estan posades sobre Puigdemont i com gestionarà la seva situació a Brussel·les. JxCat, ERC i la CUP tornen a estar condemnats a entendre’s, mentre que els comuns ja han dit que no investiran cap candidat de JxCat.

Ciutadans, descartat

El que sí que és clar, a hores d’ara, és que Cs no entrarà en converses amb ningú perquè “el bloc constitucionalista no té majoria” i restarà “a l’expectativa” dels independentistes, tal com van reconèixer ahir. Tot i vantar-se d’haver guanyat les eleccions (amb només 36 diputats), el fet és que queden molt lluny de poder articular una majoria parlamentària. Però les batusses dins el bloc del 155 no s’aturen, i ahir el PP no va desaprofitar l’ocasió de criticar Cs per no haver intentat formar govern. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, va criticar la líder de Cs, Inés Arrimadas, d’“amagar-se”, i va treure importància a la trompada electoral encaixada pel PP el 21-D: “Ni el govern d’Espanya ni Rajoy s’estaven examinant en aquestes eleccions perquè ja ho van fer el 2016.” També va aprofitar per instar Puigdemont a tornar de Brussel·les i “sotmetre’s a la llei”. Malgrat això, l’ensulsiada del PP segueix tenint conseqüències: ahir el seu secretari d’estudis a Catalunya, Juan Arza, va anunciar la dimissió, argumentant que la societat “exigeix” a la formació de Rajoy “una renovació urgent”.

La incertesa sobre quan i com s’aixecarà la suspensió del govern plana sobre l’actual panorama. Els avisos des de Madrid no cessen. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va advertir ahir que espera que “mai més sigui necessària l’aplicació del 155”, adduint que “es va haver de fer” perquè la Generalitat va incomplir les seves obligacions. D’altra banda, com ha fet amb deu autonomies més, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va enviar una carta a la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal Planella, per advertir-li que hi ha “risc” que Catalunya no compleixi la regla de la despesa aquest 2017. En la missiva recorda que si hi ha incompliment, el seu govern pot obligar a fer ajustos pressupostaris.

LES FRASES

El que és clar és que la responsabilitat [de l’1-O] no acaba amb els que feien una declaració puntual
Juan Ignacio Zoido
ministre de l’interior
A vegades els temps de la justícia no van compassats amb els temps polítics, però la justícia sempre acaba arribant


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fil a l’agulla a les lleis contra el racisme i de la funció pública

barcelona

El TC s’ofega en recusacions

madrid

L’atac que va canviar la història

barcelona

L’art de nedar i guardar la roba

Tòquio

Aliats i ben avinguts

Saint Louis (Missouri)

Biden avisa Putin que els EUA i els aliats europeus respondran davant d’un atac a Ucraïna

Washington
El govern aparca la modernització de la corona
frança

El govern aparca la modernització de la corona

Detenen un dels sospitosos de la mort de Khashoggi
estat espanyol

Detenen un dels sospitosos de la mort de Khashoggi

El tripartit alemany oficialitza el seu acord

Berlín