Política

El Suprem reté els presos a Madrid i els fa delegar el vot

El jutge Llarena impedeix a Junqueras, Forn i Sànchez acudir al Parlament quan fins i tot l’etarra Yoldi ho va poder fer el 1987

Veu risc de reiteració delictiva si ocupen l’escó, i també de marxes violentes

El Tribunal Suprem va entrar ahir en col·lisió per primer cop en democràcia amb un Parlament sorgit de les urnes violentant la representació i els drets dels diputats electes. En una decisió sense precedents, el jutge Pablo Llarena va decidir retenir els electes presos Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez als penals madrilenys d’Estremera i de Soto del Real i els va negar la possibilitat d’acudir a la constitució del Parlament el 17 de gener, una gràcia que el 1987 fins i tot el pres Juan Carlos Yoldi, més tard condemnat a 25 anys de presó per integració a ETA, va tenir per acudir al Parlament basc. A Junqueras, Forn i Sànchez, el jutge els deixa l’única via de delegar el seu vot.

En una interlocutòria en què el jutge Llarena va tornar a sorprendre molts juristes pel seu llenguatge, la justícia espanyola fa el pas inèdit d’eliminar l’acció d’un diputat en mera presó preventiva i sense els requisits de la condemna ferma o la inhabilitació. La mesura d’ahir, a més, consagra la dispersió per als presos catalans, que no seran traslladats a un penal de Barcelona on tindrien més a prop el Parlament i els seus advocats, i que evitaria als familiars haver de fer 650 quilòmetres per veure’ls. La dispersió és un càstig afegit que el març del 2017 va dividir el Tribunal Constitucional en el cas d’un pres d’ETA d’un penal de Madrid a qui se li va denegar el trasllat a Martutene o Zavalla, però per vuit vots contra tres.

“Incapacitat legal”

El punt més xocant és que Llarena es recorda a si mateix que no pot alterar l’aritmètica del Parlament i per això anima els presos a delegar el vot comparant la situació de tots tres amb la d’una “incapacitat”, un supòsit que el reglament del Parlament recull però no per a presoners preventius, sinó per a malalts greus. Segons l’article 93.2 del reglament del Parlament, “els diputats poden delegar el seu vot en els supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditades”. Però el jutge Llarena va més enllà del que diu el reglament i interpreta ara que la “incapacitat prolongada” pot ser per “condicionaments físics o legals”, i entre els “condicionaments legals” que ell veu, hi inclou precisament la seva decisió d’empresonar preventivament els ara electes. I per això insta els presos a sol·licitar a la mesa del Parlament que els habiliti la delegació del seu vot.

Denegat el vot telemàtic

A l’hora de forçar que els diputats presos només hi siguin presents per vot delegat, Llarena arriba a estimar que el gest físic d’asseure’s a l’escó té un risc de reiteració delictiva. Si en el seu dia va dictar la presó preventiva, segons ell, va ser per “evitar el risc d’una reiteració delictiva que estava marcada, precisament, pel manteniment de les funcions de representació” de Junqueras, justificació per la qual ara el rebaixa al vot delegat. El jutge. alhora, avisa que es prohibeix el vot telemàtic i que l’única via possible és el vot delegat, amb una al·lusió a “altres” que sembla adreçar tant a Carles Puigdemont com als restants membres del govern a l’exili per si tenen la temptació de votar telemàticament. “S’aprecia una incapacitat legal que els investigats en situació preventiva –i no d’altres– puguin exercir el seu dret de representació de manera prolongada i indefinida”, raona Llarena.

“Greu enfrontament”

La interlocutòria utilitza les concentracions populars de solidaritat que s’han produït arreu de Catalunya per exigir la llibertat dels presos com a pretext per no excarcerar-los, perquè els “precedents” fan sospitar a Llarena que davant un trasllat de la presó al Parlament hi podria haver un “greu enfrontament ciutadà que podria impulsar-se o brotar arran del trasllat d’uns presos que susciten el seu suport incondicional”. Així, sosté que ja hi ha hagut “mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes” –no diu quines– i que es poden tornar a produir perquè “el substrat de risc subsisteix”, i ho creu perquè “es visualitza suport social als investigats que han fugit” –que ell renuncia a perseguir a Bèlgica retirant l’euroordre– i perquè veu “mobilitzacions de desenes de milers de ciutadans que rebutgen explícitament les mesures cautelars” que ell dicta.

La presó preventiva vol evitar el risc d’una reiteració delictiva fruit del manteniment de les funcions de representació
S’aprecia una incapacitat legal perquè els investigats en presó preventiva puguin exercir el dret de representació
Hi pot haver un greu enfrontament ciutadà que pot impulsar-se o brollar pel trasllat de presos que susciten suport incondicional

Forn i Sànchez presenten l’escrit de prec de llibertat

Els advocats de Joaquim Forn i Jordi Sànchez (Junts per Catalunya) van registrar ahir els escrits en què sol·liciten al Suprem la seva posada en llibertat perquè puguin ser diputats de ple dret.

En el seu escrit, Forn recorda a Llarena que ja li va dir dijous “sense ambigüitats, reserves o ambivalències semàntiques” que té “convicció i voluntat ferma” de “desplegar la seva activitat política en relació amb els fins de consecució d’un estat propi per a Catalunya amb subjecció al marc i cursos normatius que la Constitució i l’Estatut preveuen” i que “mai va posar els Mossos al servei de l’independentisme”. Sànchez, en el seu, diu que el rebuig a la unilateralitat “no és oportunista” i reclama sortir després d’unes eleccions del 21-D “en plena pau social”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia