Política

Joan Ruiz

Cap de llista del PSc per Tarragona per al 28-A

“Del procés només se’n parla en cercles de confiança”

Confia en un govern socialista perquè històricament beneficia Tarragona en inversions i perquè és “el més sensat”

Considera que hi ha una part significativa de la població de Catalunya “que hem d’aconseguir que se senti a gust” dins l’Estat espanyol

No cal derogar el punt de la Constitució que prioritza pagar el deute: es poden assumir pensions amb més recursos
Tancar les centrals nuclears seria condemnar poblacions senceres. Hem de substituir la nuclear per energies renovables
La societat, avui, està dividida en blocs irreconciliables sobre el procés. Ens respectem i preferim no discutir-ho; no ens volem enfrontar

És diputat pel PSC al Congrés dels Diputats des del 2008. Va començar en el darrer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero i ha passat tots els altres mandats a l’oposició. Els últims 8 mesos del president Sánchez han estat una alenada d’aire fresc. Ara està il·lusionat per consolidar el que només va quedar apuntat en un govern que no ha estat capaç d’aprovar uns pressupostos, per la negativa dels partits de dreta i també dels independentistes.

Per què s’ha de votar PSC a Tarragona?
Perquè això és contribuir perquè hi hagi un govern sensat i perquè s’ha demostrat que quan el PSC és al govern això li va bé a Tarragona, perquè augmenten les inversions. El dia de les eleccions ens juguem garantir les pensions, la dignificació de les persones amb discapacitats, el subsidi per als aturats de més de 52 anys...
Dir això no és com el conte del llop: si no fa govern el PSOE, tornarà el PP?
Nosaltres estem il·lusionats per consolidar el que hem iniciat aquests últims vuit o nou mesos al govern: una sanitat universal, un pacte per erradicar la violència de gènere, consensuar el Pacte de Toledo, millorar el salari mínim interprofessional (que volem seguir augmentant) i dedicar el 5% del PIB a educació. Això i acabar el desdoblament Altafulla-Tarragona, l’A-27 i afrontar el termini de les concessions de les autopistes, entre moltes altres coses. Sabem que tot això, amb la dreta, no es farà.
El corredor mediterrani va molt lent.
S’ha avançat en aquests mesos. Està en proves el nou tram Vandellòs-l’Hospitalet fins a Vila-seca. I fa pocs dies que es va anunciar que s’adjudicaven obres per implantar l’ample de via internacional de Castelló a Vandellòs i s’està portant a terme el tercer carril.
Fa tres anys deia que hi havia 15.000 famílies de Tarragona que no se sabia de què vivien. Segueix tan malament?
Nosaltres proposàvem en el pressupost per al 2019, que no es va aprovar, un ingrés mínim vital. Posàvem la primera pedra. A Tarragona hi ha prop de 16.000 possibles beneficiaris, que significava una aportació d’uns 2 milions d’euros. Crear un comissionat per lluitar contra la pobresa infantil va ser la primera decisió del govern de Sánchez.
Per incrementar tantes ajudes, cal derogar el punt de la Constitució que exigeix la prioritat de pagar primer el deute?
Ens cal una millor administració dels ingressos, posar fi a la corrupció i una política fiscal que faci que els que tenen més aportin una mica més, via impostos, que puguem redistribuir. Hem d’impedir el que passa ara, que a Tarragona hi ha 158.000 pensionistes que estan molt intranquils perquè algun guru del PP diu que caldrà reduir les pensions un 40% (una mitjana de 400 euros menys) perquè siguin sostenibles. No succeiria amb uns pressupostos amb més recursos.
Ha deixat de fer intervencions al Congrés des que hi ha govern socialista. Canvia molt la posició si el seu partit és al govern?
Efectivament és més complicat accedir a la informació quan he estat a l’oposició. Sovint, et responien amb evasives. Quan hem estat al govern, som els que elaborem les propostes de les lleis. Llavors et pregunten a tu. Quan els socialistes estem al govern facilitem molt millor la informació que quan està al govern el PP.
És més complicat arribar a consensos ara que abans. La política està crispada.
Quan Rajoy va tenir majoria absoluta no intentaven cap consens. En aquest últim període (també és cert que només teníem 84 diputats) buscàvem el consens i, sempre que podia ser, superior al de la meitat més u.
Des del 2011 és a la comissió sobre els discapacitats. Ara ja poden accedir al vot. Què queda per fer?
Ens falta corregir l’article 49 de la Constitució que parla de “disminuidos” i ha de dir “personas con discapacidad”. Hem de passar de la caritat assistencial a garantir que tenen els mateixos drets que la resta de persones. També tenim pendent acabar d’adaptar la legislació espanyola al que demana la Convenció de les Nacions Unides, han quedat pendents diferents informes, ja teníem el del Consell d’Estat. Encara hi ha lleis que discriminen les persones amb discapacitat, com ara dificultant l’escola inclusiva o bé en l’accés al món laboral.
Què s’ha de fer amb les centrals nuclears? Acaben d’aprovar una moratòria.
La directiva europea sobre el canvi climàtic i energies renovables del novembre del 2018 indica que el 2030 el 35% de l’energia ha de ser de fonts renovables. Hem de fer un gran esforç. Les centrals d’Ascó i de Vandellòs, com les altres de l’Estat espanyol, no han de tancar, s’han d’anar substituint per altres indústries de generació d’energies renovables. Hi ha un personal especialitzat que no es pot perdre. Tancar-les seria condemnar poblacions senceres. Nosaltres hem posat la data límit. Ara estem a prop de tenir, per primera vegada, un acord i un calendari per deixar de generar energia nuclear. Hem de trobar el camí per substituir la nuclear per la hidroelèctrica, l’hidrogen, l’eòlica...
Fa uns anys deia que quan anava als bars mai ningú parlava de les infraestructures. Continua sent així?
Els mitjans de comunicació i els polítics gastem rius de tinta sobre això. Però al bar de la cantonada on vaig a fer un tallat als matins, només sento que es queixen de les pensions i de la sanitat o de la dificultat que un familiar tingui plaça a les residències, o sigui de la manca de polítiques socials que milloren la vida de la gent.
Tampoc parlen del procés, com el 2015?
No massa. Se’n parla en els cercles de confiança. El tema ha crescut poc en aquests dos últims anys. Nosaltres, des del catalanisme sensat, intentem una solució basada en el diàleg.
Doncs si no se’n parla tant deu ser perquè no és conflictiu, com es vol fer veure...
La societat està dividida en blocs irreconciliables. Però ens respectem i preferim no discutir-ho. No ens volem enfrontar. Cal una solució que ens torni a unir al voltant de les polítiques socials.
La situació de l’1-O i el judici ho compliquen tot més, encara?
Nosaltres hem estat partidaris de diàleg/negociació/pacte. Ja ho deia en Pere Navarro i també ho manté Iceta.
Però el panorama no canviarà prou si es manté el judici, segons les enquestes. Quina és la sortida?
Només hi pot haver una solució, diàleg dins de la llei, amb respecte per les opinions de tothom. I sense perdre de vista la realitat.
Vostè és federalista, però això té camí al Congrés i dins del mateix PSOE?
Entre tots hem de fer que s’articuli millor l’Estat. Hi ha una part de la població de Catalunya, que no és majoritària però sí que és considerable, que hem d’aconseguir que s’hi senti a gust.
El PSOE no qüestiona la monarquia...
Els socialistes defensem les institucions democràtiques. El pacte de la Constitució, en què van participar el PSOE, el PSC, el PCE o CDC, significa la derogació del franquisme. Una constitució democràtica i un Estatut del qual neix el nostre autogovern. Avui nosaltres som la garantia que es posi en perill. Les reformes constitucionals requereixen grans majories, no és suficient el 51%, cal majories molt àmplies.

Professor i fidel deixeble

Li agrada ser col·loquial i respondre ben curt, quasi tant com que se’l recordi com l’anomenaven abans: “el Joan de la Pax”. Va exercir de ‘profe’ d’EGB durant quasi una dècada en aquell centre. Va accedir a la política amb el llavors alcalde Recasens, que li insistia que “en política mai s’ha de mentir”. Ell ha completat la màxima amb el “...ni tampoc fer el ridícul”, que va fer famós el president Tarradellas al seu retorn de l’exili. S’exclama si no se li demana res sobre les autopistes: “És la pregunta ‘estrella’!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia