A debat una “llei de llibertat”
ERC anuncia una iniciativa legislativa al Congrés que posi fi a la repressió política com a punt de partida del diàleg
També proposa una llei ‘ad hoc’, si cal, per facilitar el referèndum
Batet defensa la divisió de poders
ERC va fer un pas més ahir per concretar la fi de la repressió que posa com una de les condicions per donar suport a un eventual govern de Pedro Sánchez, i va plantejar una “llei de llibertat” que aixequi totes les causes judicials obertes contra l’independentisme arran del procés. Així ho va anunciar el número 2 el 28-A per Barcelona, Gabriel Rufián, que tot i que defugia posar-hi etiquetes com “amnistia”, sí que va avançar que una de les primeres mesures del grup al Congrés serà presentar una iniciativa legislativa, en forma de proposició de llei, perquè s’arxivin els casos no tan sols contra els presos polítics jutjats al Suprem –ERC no vol ni esperar, preveient també que la tramitació s’allargaria, que hi hagi una sentència que creu que ja està escrita– sinó també els exiliats i tots els altres càrrecs i alcaldes amb causes obertes arran de l’1-O, a fi de “retornar a la política un conflicte inequívocament polític”.
“No es pot parlar amb presos polítics damunt la taula, només cal un mínim de voluntat política”, raonava Rufián, primer en roda de premsa a l’agència Efe, i després en un acte davant de l’antiga presó Model de Barcelona. Aquí el candidat fins i tot es feia envoltar d’experts, com el catedràtic de dret penal Joan Queralt, per avalar la proposta. “La llei hauria de partir d’una premissa: el que ha passat a Catalunya no es pot considerar delicte, i no es poden forçar les lleis”, indicava el jurista, que afirmava que es poden trobar mecanismes legals per posar fi a la repressió actual si hi ha voluntat de fer-ho. “No hi ha cap espai on la llei no pugui entrar per fomentar el benestar de la gent”, reblava.
En tot cas, Rufián deixava clar que a ERC estan disposats “a escoltar tothom” –per ara no n’han parlat amb cap altra candidatura–, i que “l’escenari ideal” seria que la resta de formacions facin les seves contrapropostes, i en especial un PSOE que “contínuament” parla de diàleg però no fa cap mena de proposta. “No volem seguir instal·lats només en la queixa, tot i que és justificada, perquè la ciutadania ens demana que aportem vies de solució”, subratllava Rufián. Per això considera que el 28-A obre una nova finestra d’oportunitat per fer seure el nou govern espanyol en una taula. “El PSOE no fa, se l’obliga a fer”, constatava.
El PSOE ja ho refreda
Això sí, la candidata del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, ja li replicava ahir mateix, en una roda de premsa a l’agència ACN, i no deixava gaires expectatives al fet que hi donin suport. “Si allò que proposen és trencar la divisió de poders d’alguna forma, el Partit Socialista no hi estarà d’acord”, avançava ja, mentre negava que hi hagi cap “pressió judicial sobre l’independentisme”, que és una opció política “perfectament legal i que s’ha estat defensant durant molts anys a Catalunya”. Segons ella, els partits han de poder defensar si volen tesis independentistes “amb tota llibertat”, però no poden pretendre “trencar la divisió de poders”.
Rufián, en tot cas, també li contestava, ja que “és una trampa dir això perquè són ells qui han barrejat poder judicial i legislatiu”. Els republicans, així, tiraran endavant i fins i tot podrien demanar que la proposta es tramités com a llei orgànica –que té un blindatge superior, com l’Estatut, i no requeriria més que la majoria absoluta– i descarten presentar-la com a iniciativa legislativa popular perquè admeten que no s’adaptaria a les qüestions en què es pot fer. Això sí, veurien “molt interessant” exhibir la força popular que té al darrere la mesura a través d’un manifest de suport que s’acompanyés d’una recollida de signatures.
Llei de referèndums
En tot cas, la proposta política d’ERC es completa amb dues potes més. Per un cantó, una taula de diàleg en què es puguin debatre ja abans qüestions com la llei plantejada, i que realment aglutini totes les sensibilitats polítiques de Catalunya, fins i tot Cs i PP. “Hem de deixar de negar-nos els uns als altres”, exemplificava. A més, Rufián reiterava la demanda que fa el 80% de la societat –“entre la qual hi ha per força gent de totes les tendències polítiques”, recordava, i per això reptava el PSOE a fer-se-la seva– i que no és altra que la d’un referèndum d’autodeterminació. Per fer-lo possible, reclama una nova llei orgànica ad hoc, o bé una reforma de la llei de referèndums del 1980 perquè pugui emparar-ne un sobre el cas català.
LES FRASES
Intercanvi de crítiques amb comuns
El cap de llista per Barcelona d’En Comú Podem el 28-A, Jaume Asens, va desqualificar ahir la proposta de “llei de llibertat” llançada per ERC perquè “no té gaire sentit”, ja que des del Congrés “no es pot interferir en les investigacions obertes als tribunals”. Segons ell, el que és a l’abast dels diputats és “modificar lleis com el Codi Penal”, i no “alterar les investigacions judicials” en curs. De fet, per “desjudicialitzar” el conflicte, els comuns ja van proposar la setmana passada una reforma del Codi Penal per tal que “es faci molt més explícita” la violència en els delictes de sedició i rebel·lió, i que no sigui aplicable a casos com el que s’està jutjant al Suprem.
Des d’ERC, en canvi, Rufián va qualificar ahir d’“inútil” la reforma proposada pels comuns perquè “no és delicte el que s’ha fet”. El professor Joan Queralt justificava la desaprovació des d’un punt de vista tècnic, perquè “ells proposen crear un nou delicte, i no modificar-ne un d’existent”, és a dir, recuperar d’alguna manera el delicte de rebel·lió impròpia, fet que serviria per a casos futurs però no per poder arxivar els actuals.