Memòria històrica
La mort de Salvadora Catà
El 25 d’abril es commemoren 80 anys de l’execució de la primera dona republicana a Girona per la dictadura
Es vol imposar el model de dona nacional catòlica i eliminar els aires feministes de la Segona República
El 21 de febrer del 1939 a les deu del matí, el mateix dia que Franco desfilava victoriós pels carrers de Barcelona, Rosa Rosell, una mare a qui durant la guerra havien matat el fill, seminarista, va denunciar la seva veïna, Salvadora Catà Verdura, sense tenir proves contundents. El seminarista Antoni Puig Rosell es trobava d’exercicis espirituals al santuari del Collell el 19 de juliol del 1936 i es va afegir a les tropes franquistes; va ser capturat i assassinat el novembre del 1936 a Orriols. En la denúncia que la seva mare va interposar a la Guàrdia Civil, assegurava que la bugadera Salvadora Catà era responsable de la detenció i mort del fill.
Salvadora Catà era vídua i tenia dos fills, Enric i Miquel, d’onze i set anys. Vivia al carrer dels Alemanys de Girona amb un nou company. En la denúncia de Rosell, es destaca que la bugadera “viu maritalment amb un subjecte anomenat Valentí”. Quan va a declarar, Salvadora Catà assegura que mai no s’ha posat en política i només ha treballat com a bugadera. Durant la Guerra Civil netejava la roba dels soldats republicans. Segons es recull en el llibre Dones republicanes (Curbet Edicions, 2006) d’Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, hi va haver dues veïnes més del carrer Alemanys de Girona que van acusar Catà. D’una banda, Maria Liñón, que va assenyalar la bugadera com a “propagandista furibunda de les idees marxistes”, a més de pertànyer a la FAI. En aquest sentit, afirmava que, a banda d’haver-se mostrat obertament partidària del triomf de la revolució roja, a les parets de la casa de Catà hi havia pintades les sigles de la FAI. Una altra veïna, Mercè Vila, també va acusar Catà de tenir idees d’esquerres i de “moral dubtosa”.
“Moral dudosa”
Aquells primers mesos del 1939 són dies de molts silencis, de callar en públic, i també de denúncies; hi ha latent un ànim de revenja. En el procés sumaríssim d’urgència número 51 contra Salvadora Catà, la policia redacta: “En les cues del veïnat es mostrava gran entusiasta de la causa marxista, fins al punt d’excitar els soldats als qui rentava la roba perquè s’esforcessin al màxim a exterminar els feixistes.”
Més enllà de les conviccions polítiques, el fet de conviure amb un altre home sense estar-hi casada i la seva condició de dona i treballadora són indicis suficients per enviar-la a la presó de Girona. I també d’exemplificar la repressió. El 25 de març del 1939, un mes després de ser detinguda, Salvadora Catà va ser condemnada a mort. No van poder demostrar la seva responsabilitat en la mort del seminarista. En la sentència se la considera una dona roja –“durant la dominació roja, era militant del POUM”– i de mala reputació. La sentència recull que “des dels primers moments de la revolució roja separatista se la va veure pels carrers en companyia de milicians, als qui exaltava i induïa a cometre tota classe de robatoris, saquejos i incendis als domicilis de les persones de dretes”. S’hi afegeix que “amb gran desvergonyiment i cinisme” es “mofava de la religió i dels seus ministres”. No se l’executa de forma immediata, sinó que s’ha d’esperar el consentiment de Franco. Durant el temps d’espera, Catà segueix empresonada al seminari diocesà de Girona, que funciona com a presó; una reclusió terrible. Quan coneix la voluntat de Franco, la nit del 24 d’abril, “pel seu estat d’ànim”, no va poder firmar el document segons què és afusellada l’endemà a trenc d’alba. A les 7 de la matí del 25 d’abril del 1939, Salvadora Catà va ser afusellada contra la tàpia del cementiri de Girona junt amb 28 homes. Tenia 37 anys. Els seus dos fills van ser enviats a un hospici. El 2015, es va obrir un ateneu popular que du el seu nom, a la plaça Josep Pla.
Disset executades
Entre el 1939 i el 1945, a Catalunya es van executar 3.358 persones, de què 17 eren dones. A més de Salvadora Catà, hi ha el cas de Matilde Sabaté, condemnada a mort a partir de testimonis basats en conjectures. Mestra de Sils de 36 anys, se la va acusar d’haver intervingut en la crema de l’església, haver participat en l’assassinat del capellà de l’Esparra i ser la secretària del comitè revolucionari pel fet de vestir una granota de miliciana. Va ser afusellada el 28 de juny del 1940.
L’objectiu de la dictadura de postguerra era imposar el model de dona de la moral nacionalcatòlica i escapçar qualsevol reivindicació feminista i alliberadora que va inspirar la Segona República.
