Política

El PSC recupera el domini a la demarcació de Barcelona

ERC també supera En Comú Podem, guanyador de les dues darreres eleccions, i per primer cop se situa com a segona força

El PP i Vox hi obtenen els únics representants de Catalunya

El PSC torna a ser la força més votada a la demarcació de Barcelona, recuperant un lideratge històric en les eleccions generals que havia estat trencat per En Comú Podem en els dos darrers comicis, separats només per sis mesos. La victòria dels socialistes, fonamentada en el cinturó metropolità, també impedeix que ERC sigui la força més votada a les quatre demarcacions, però no al conjunt del país. No obstant, els republicans han aconseguit uns resultats històrics a Barcelona, convertint-se en la segona força més votada i relegant la formació morada a la tercera posició.

La candidatura liderada per Oriol Junqueras i Gabriel Rufián, amb un triomf històric a la capital catalana, obté vuit diputats i queda a un del PSC, mentre que el partit de Jaume Asens passa a obtenir-ne sis. La formació morada ha deixat de ser la més votada a les ciutats més poblades del país i en alguns casos com Sabadell i Terrassa, ni tan sols és la segona.

Pel que fa a Ciutadans, guanya 30.000 vots, però com que manté un percentatge similar conserva els quatre diputats i no pot anar més enllà. Això sí, passa de ser la sisena força més votada en les darreres eleccions generals (i la primera en les del Parlament) a la quarta, ja que supera JxCat, que es queda en tres diputats, i el PP. Els votants barcelonins van castigar els populars, que perden tres seients al Congrés, col·locant-hi només la seva cap de llista, Cayetana Álvarez de Toledo, que és l’única candidata de la formació que obté representació a Catalunya.

El repartiment d’escons a la demarcació també ha permès que la formació d’ultradreta Vox hi esgarrapi un diputat, l’únic que ha estat capaç d’assolir a Catalunya. Va superar els 100.000 vots i va aglutinar un 3,6% del suport a la demarcació, fet que situa el cap de llista, Ignacio Garriga, al Congrés i en deixa a les portes l’altra formació de nova creació, el Front Republicà que lidera Albano-Dante Fachin. Els sondejos i els primers resultats els van donar algunes esperances, però es van anar diluint ràpidament. Pitjor encara ho va tenir el Pacma. Algunes enquestes els oferien vagues esperances d’entrar al congrés per Barcelona, però amb 50.000 vots els defensors dels animals no en van tenir prou.

El triomf del PSC es va fonamentar en el que tradicionalment havia estat cinturó vermell, que en les darreres eleccions havia passat a ser morat. Ahir, però, va recuperar el seu color habitual. Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, el Prat, Esplugues, Sant Boi... No hi va haver lloc on la llista de Meritxell Batet no fos, de molt, la més votada. A totes aquestes grans ciutats, la segona llista més votada va ser En Comú Podem. A Sabadell i Terrassa també es va recuperar el domini socialista, però en aquest cas els comuns van caure al tercer lloc superats per ERC, que van guanyar pes a les capitals del Vallès Occidental. A la capital del Vallès Oriental la cosa va estar molt més ajustada. La victòria també va ser per al PSC, però en aquest cas per un escàs marge de 745 vots que va donar esperances als republicans fins al darrer moment.

A l’Hospitalet de Llobregat, els electors van fer confiança massivament al partit socialista (un 36% dels vots) i pràcticament van doblar en suport els dels comuns. A la segona ciutat més poblada del país, ERC va quedar en quarta posició després d’un frec a frec amb Cs que es va decidir per un estret marge.

A Badalona el PSC va acumular un 29% dels vots, onze punts per sobre dels comuns, que van sentir l’alè dels republicans durant tota la nit, però finalment els van poder deixar enrere. A la ciutat de Garcia Albiol, el PP va perdre la meitat dels vots que havia aconseguit el 2016 i va ser superat per Ciutadans, que va doblar en vots els populars.

Mataró, un exemple

A Mataró, la correlació de resultats va ser exactament la mateixa que al total de la demarcació. Però a la Catalunya interior els partits independentistes van ser les forces més seguides. A Vic, ERC va rebre un de cada tres vots i JxCat va ser la segona força amb un de cada quatre, mentre que el PSC va ser la tercera força. Aquesta mateix ordre es va seguir a Manresa i Igualada, si bé la victòria dels exconvergents sobre els socialistes va ser per només 29 paperetes a la capital del Bages i per tres a la de l’Anoia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia