Política

ANÀLISIS

La visibilitat de Salt i la seva gran peça urbanística

Entre els reptes actuals i de futur hi ha el desenvolupament del sector sud, així com la implantació del pla educatiu de ciutat, que recull més d’un centenar d’accions

El ple està notòriament fragmentat, amb set grups municipals i tres regidors no adscrits

MARGARITA DE ARQUER
JUNTS PER SALT
És llicenciada en biologia i experta en salut pública. Regidora del PSC entre el 1992 i el 1995, i del 2007 al 2011, quan va ser tinenta d’alcalde a Salt. Va estar després allunyada de la política per continuar dedicant-se a la seva vida professional, que “mai ha abandonat”. Explica que li agrada implicar-se en el poble i remarca com a eixos clau “la seguretat, la neteja, l’habitatge i la lluita contra l’incivisme”. Hi afegeix que ha decidit presentar-se a l’alcaldia per aportar a la vila “ordre, transformació i rellançament”.
JORDI VIÑAS
ERC
Logopeda i psicòleg, va encapçalar fa quatre anys per primer cop ERC a Salt. El 2015 va assumir l’alcaldia, liderant un govern de coalició entre ERC i IpS-CUP. Destaca que dels 24,5 milions d’euros de deute que es van trobar al consistori han baixat als 11,5: “La bona gestió ens ha permès invertir 600.000 euros el 2018 i 1.100.000 aquest any.” Indica que han aportat “calma política i social” a Salt, i subratlla com a prioritat el desenvolupament industrial del sector sud, i la creació d’un clúster sociosanitari a la zona.
JOAN MARTÍN
PSC
Enginyer tècnic informàtic, és professor d’un cicle formatiu a l’institut Salvador Espriu de Salt. En relació amb el govern local (ERC i IpS-CUP), creu que “han estat massa centrats en el procés independentista”, que deixen d’herència “més radars, més multes i zones blaves”, i que no han fet possible el desenvolupament del sector sud. Martín relleva com a alcaldable del PSC Iolanda Pineda, alcaldessa entre el 2007 i el 2011. “Els alcaldes socialistes a Salt han posat l’educació, la salut i el benestar social al davant de tot”, diu Martín.
CRIS SIBINA
IPS-CUP
Pedagoga, especialitzada en l’àmbit de l’educació i la inclusió social. Encapçalarà per primera vegada IpS-CUP. Agafa el relleu a Ferran Burch, que va ser alcaldable del partit el 2011 i el 2015. “Creiem en un poble actiu, solidari, sostenible, on hi hagi igualtat d’oportunitats i una educació 360 graus, que sigui de qualitat i pública per a tothom”, apunta Sibina. “També cal continuar impulsant l’Ateneu Popular, els locals socials i els consells de barri. I una de les riqueses que té Salt és la seva gent i això s’ha de fer valer.”
INMA CASTRO
CIUTADANS
“Treballarem per millorar la seguretat, reactivar el comerç local, solucionar els problemes de neteja i fer més polítiques de benestar social.” Són paraules d’Inma Castro, que liderarà Ciutadans. Relleva com a cap de llista Atilano González, que va ser l’alcaldable de la formació en els comicis del 2015 (aleshores va ser la primera vegada que Cs es va presentar a Salt). Castro és delineant i treballa al Bauhaus, a Girona. Es va inscriure a Cs el 2018 per “un compromís amb la Constitució, la igualtat de gènere i d’oportunitats”.
WILDER PALACIO
CANVIEM SALT
És psicòleg, té 31 anys i resideix al barri Centre de Salt. És regidor des del 2015, quan el grup que encapçala va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals. També és conseller comarcal. Serà per segon cop l’alcaldable de Canviem Salt, que aglutina membres d’ICV-EUiA, dels comuns, de Som Alternativa i persones independents. Creu que “per canviar la història de Salt s’ha de posar fi a la deixadesa”. Proposa que els solars abandonats del terme es netegin i s’aprofitin per a finalitats socials.
Un total de deu candidatures concorreran a les eleccions municipals del proper 26 de maig a Salt

“Vila universitària.” Aquesta descripció, escrita amb lletres blanques sobreimpreses en una franja vermella, dona la benvinguda a Salt. Un dels rètols està situat en una de les artèries que creuen aquest municipi viu i multicultural: el passeig dels Països Catalans, un dels diversos carrers del terme que està completament annexionat amb Girona. Un altre cartell és al sector sud. Es tracta d’una gran àrea pròxima a l’AP-7 i és, indiscutiblement, un dels reptes actuals i de futur a la vila. Els terrenys, d’un total de 90 hectàrees, van acaparar l’atenció mediàtica el 2016. L’Ajuntament de Salt va preguntar a la ciutadania si estava a favor del desenvolupament urbanístic d’aquesta zona, en la qual Ikea ha mostrat interès. El sí dels veïns va ser aclaparador, ja que va ser l’opció triada pel 87% de les 4.829 persones que van votar en la consulta. El regidor d’Entorn Urbà, Àlex Barceló (ERC), explica que “el sector sud és l’última gran peça que queda a Salt pel que fa a desenvolupament urbanístic”. Hi afegeix que la dinamització d’aquest sector ajudarà a compensar alguns dèficits que hi ha a la ciutat, com per exemple la falta d’activitat econòmica. S’espera que s’hi instal·lin indústries; també s’ha ofert a Salut la possibilitat que s’hi construeixi el nou hospital Trueta, i, en menor mesura, una part d’aquesta àmplia superfície seria per a ús residencial. Barceló considera que estaria bé que, a més d’habitatges, hi hagués una residència per a la gent gran i pisos per a estudiants, tenint en compte que a Salt hi ha la seu de quatre universitats: l’Euses, l’ERAM, la UNED i la UOC.

Aquest mandat, al capdavant de l’Ajuntament hi ha una coalició entre ERC i IpS-CUP, que governen en minoria (dels 21 regidors, els republicans en van obtenir cinc en les eleccions del 2015, i IpS-CUP en va aconseguir tres). El ple està bastant fragmentat, ja que també hi ha els grups Canviem Salt, Cs, PxC, el PSC i CiU, així com tres edils del PDeCAT que el 2017 van abandonar el grup de CiU i van passar a ser regidors no adscrits. A més del batlle actual, Jordi Viñas (ERC), en els plens hi ha dos exalcaldes: Jaume Torramadé (CiU) i Iolanda Pineda (PSC). El convergent i la socialista són figures històriques de la política a Salt i, en ambdós casos, han decidit no tornar a presentar-se enguany a la reelecció. Torramadé posa en relleu que temps enrere “hi havia una visió atàvica que Salt era l’habitació dels mals endreços de Girona”. Especifica que, amb treball, “s’ha aconseguit que Salt comenci a comptar tant dins del panorama gironí com del català” i que, a més, “la població és avui en dia un dels rebedors d’entrada a l’àrea urbana de Girona”. “Per exemple, som un referent des del punt de vista cultural; també en salut, amb l’hospital Santa Caterina; tenim un dels centres comercials més importants de la demarcació, i fa temps que es treballa per donar més projecció a la vessant universitària”, detalla.

Amb vista a les eleccions locals del 26 de maig, tan sols hi ha dues formacions que repeteixen candidat. L’alcalde, Jordi Viñas, encapçalarà per segona vegada la llista d’ERC, així com el regidor i portaveu de Canviem Salt, Wilder Palacio. Es dona la circumstància que el regidor i portaveu de PxC, Sergi Fabri, serà l’alcaldable de Vox, formació que es presentarà per primer cop al municipi. El 2015 van concórrer als comicis un total de deu candidatures. Coincideixen, en nombre, amb les que hi haurà en la cita a les urnes d’aquest mes: ERC-AM, PP, Junts per Salt, IpS-CUP-Amunt, Ciutadans, Unidos Sí, PSC-CP, Vox, Canviem Salt en Comú-En Comú Guanyem i Podemos.

L’alcalde, Jordi Viñas, creu que han aportat una bona gestió econòmica per reduir el deute municipal, “fet que permetrà noves inversions d’envergadura el proper mandat”. També destaca “la creació de dos locals de barri a Salt, on anteriorment no n’hi havia cap”, i la posada en marxa de la línia 9 d’autobús, que uneix Salt amb la UdG, a Girona.

La comunitat educativa de Salt i l’Ajuntament han elaborat un pla educatiu de ciutat, en el qual es recullen més d’un centenar d’accions (una gira a l’entorn de l’Educació 360, que reforça els vincles entre l’aprenentatge dins i fora les aules). Però un dels reptes més importants, i que comporta la implicació de la Generalitat, és posar fi a la segregació escolar. L’exemple més paradigmàtic és el de l’escola La Farga, on el 100% dels alumnes són de famílies d’origen estranger. A Salt, a més, tots els centres públics de primària i secundària tenen la consideració de màxima complexitat. La directora de La Farga, Montse Palau, destaca: “La comunitat educativa ens creiem molt la feina, hi deixem la pell. Un dels objectius és continuar demanant al Departament d’Educació més recursos per atendre la diversitat; més personal i que s’abaixin les ràtios.”

A Salt hi ha 32.162 veïns i veïnes, de 84 nacionalitats diferents (el percentatge de persones immigrades és un 40,59% del total). Hi ha una riquesa cultural important i molta implicació de l’associacionisme, amb 230 entitats actives. A banda, el regidor d’Acció Social, Ferran Burch (IpS-CUP), remarca que “aquest mandat s’ha donat resposta, anualment, a més d’un centenar de casos de persones afectades per la crisi i la bombolla immobiliària”. A finals del 2015 hi havia 826 pisos buits, i ara, 250. Des de l’Oficina d’Habitatge s’han resolt uns 400 casos mitjançant la mediació amb les entitats bancàries i a través del lloguer social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia