Política

La defensa de Bassa nega la rebel·lió perquè el suposat “alçament” es va sufocar aplicant la Constitució amb el 155

Mariano Bergés diu que la conducta dels acusats no era “capaç” de doblegar l’Estat

Afegeix que només va existir “pressió legítima” emparada en drets fonamentals

La defensa de Dolors Bassa, exercida per Mariano Bergés, ha negat que es produís una rebel·lió a Catalunya i ha recordat que cal que sigui un alçament “puntual” amb la violència com element protagonista. L’argument per negar-la és, entre d’altres, que el suposat “alçament” es va sufocar amb l’aplicació dels preceptes constitucionals a través de l’article 155. I a més ha dit que, si la violència fos la que afirma la fiscalia, s’haurien d’haver decretat l’estat de setge i desplaçar l’exèrcit a Catalunya. A més, sosté que no era “previsible” el que va passar l’1-O i ha dit l’Estat en tenia prou amb no usar la força i no reconèixer el resultat del referèndum, com va fer el 9-N. També ha negat que la conducta dels acusats fos “capaç de doblegar la capacitat de l’Estat” i nega que existís violència. “Va haver-hi pressió legítima que forma part del nucli dur dels drets de reunió i manifestació”, ha afirmat Bergés,. Sobre l’1-O, ha dit que no va suposar l’1-O no va suposar un “perill greu” per al funcionament de l’ordre constitucional i que només va ser un “procés polític”.

Durant l’informe final de Marino Bergés, s’ha centrat en negar les acusacions per rebel·lió i sedició i desmuntar els arguments de les acusacions. El lletrat ha dit que “l’únic fet imputable” al Govern –i, per tant, a la seva representada- és la convocatòria del referèndum però que això no suposa que es pugui interpretar com una “crida a impedir l’actuació policial”. “Això atempta contra el principi de legalitat, no es llença la gent contra la policia, totes les crides van ser de manera ordenada i pacífica”, ha manifestat. Per això, defensa que la gent anava “convençuda per sí mateixa” a votar i que va ser una “decisió personal” i que ningú els va “incitar”. “Convocar-los a un referèndum no és el mateix que llençar-los contra la policia”, ha afirmat Bergés, que demana “no confondre” convocar un referèndum amb un “alçament violent”. “No buscava un alçament violent per aconseguir la independència, perquè s’hi volia arribar a través d’un procés referendari i negociat, de manera ordenada i pacífica”, ha afirmat Bergés. En aquest sentit, ha insistit que no hi ha “ni un missatge” de Bassa ni dels altres acusats que “cridés a la violència, extrem confirmat pel coronel Baena”.

“No es pot actualitzar el tipus de rebel·lió”

Bergés també ha criticat que la fiscalia “demani al tribunal que actualitzi el tipus penal de rebel·lió”. “Això és un cop de peu al principi de legalitat, tampoc es pot sortejar la literalitat del tipus penal”, ha manifestat. A més, també ha incidit en dir que la DUI no era part “del pla inicial” sinó que l’objectiu era la independència pactada amb l’Estat.

Nega la sedició: “Va ser resistència passiva”

En el seu informe, també ha negat que existís sedició l’1-O. Segons ha dit, per haver-hi alçament tumultuari cap un “caràcter actiu” i, en canvi, qualifica el que va passar de “resistència passiva per retardar la diligència”. El lletrat s’ha dedicat durant tot el judici a preguntar als policies i votants si els agents van acabar entrant i enduent-se material comissat i en tots els casos han explicat que sí. “En alguns moments, fins i tot ho van aconseguir en pocs minuts”, ha apuntat.

“No es pot considerar alçament resistir-se a una dissolució”, ha posat com a exemple. I ha dit que on la fiscalia hi veu “barricades” es tracta de “tres o quatre taules escolars mal posades que es retiren en segons”. Per això, creu que són “mitjans insuficients” per evitar la pràctica de la diligència.

“No es va constituir la República”

Bergés ha assegurat que el Parlament no va votar la declaració d’independència perquè el que es va votar va ser la part dispositiva de la resolució, i ha emmarcat aquesta declaració en un “acte polític pacífic”, que no va ser “executiu” perquè “no es va publicar al DOGC ni al Butlletí del Parlament”. Així, ha negat que es fessin els passos necessaris posteriors a una declaració d’independència, com ara fer “comunicacions a cancelleries estrangeres o organitzacions internacionals”.

Per això, ha conclòs que la República “no es va constituir” i Catalunya “no es va segregar” de la resta de l’Estat, i ha dit que la situació es va produir “arran d’una crisi constitucional que s’arrossega de fa anys”. Bergés també ha remarcat que la DUI “no formava part del pla inicial”, que passava per una “independència pactada”, i ha assegurat que un referèndum podria tenir “un encaix en la Constitució”. Per això, en tot moment s’ha referit al que va succeir a Catalunya com un “procés polític”.

Nega la malversació

Bergés també ha negat la malversació. “Ni es paga ni es compromet patrimoni públic des del Departament de Treball”, ha dit taxativament. El lletrat de Bassa ha afirmat que no va autoritzar cap despesa ni va signar contractes d’obres i que, a més, va rebutjar la factura d’Unipost que es gira al seu departament i que després es va anul·lar perquè el servei no s’havia prestat, tal com va confirmar l’administradora concursal de l’empresa. Sobre el valor dels espais usats l’1-O, ha explicat que eren edificis que no es podien llogar, que la fiscalia va incloure espais que no eren titularitat de la Generalitat i que es va tenir en compte l’espai total de l’edifici i el valor que hauria tingut llogar-ho durant 24 hores. Així ho van argumentar els perits que va proposar aquesta defensa. Sobre la vaga del 3 d’octubre, ha dit que era un dret fonamental dels sindicats i que el Govern “no pot no donar tràmit a la convocatòria de vaga”. “Va ser una convocatòria legal, tenia a veure amb els drets dels treballadors”, ha manifestat, i creu que no es pot considerar “un esglaó de la suposada revolta” sinó un dret dels sindicats.

En el seu informe final, Bergés ha remarcat que, durant tot el judici, el nom de Bassa ha estat citat “4 o 5 vegades”, i ha exposat diversos arguments per desvincular la seva clienta de les acusacions. Així, ha assegurat que l’exconselleria “no coneixia els informes de riscos dels Mossos” i no va participar en les reunions de finals de setembre amb els Mossos d’Esquadra ni amb altres convocades per l’expresident Carles Puigdemont. Per això, sosté que no podia preveure que l’1-O “passés el que va passar”. També ha destacat que el seu nom no apareix en l’agenda Moleskine i que no hi ha cap tuit per cridar a “l’assetjament d’agents, l’ús de la violència o fomentar conductes intimidatòries”.

Sobre els centres cívics on hi va haver votació l’1-O, Bergés ha dit que van ser “l’1%” del total, una “aportació insignificant i irrellevant”, i que es van concedir autoritzacions per a fer activitats lúdiques els dies abans a 12 d’ells, “limitant-les expressament fins a les sis del matí, d’acord amb les recomanacions dels Mossos”. Per Bergés, “no hi havia motius per negar” aquestes peticions, perquè “no tenien res a veure amb el referèndum”, i que tampoc existeix “cap notificació” a cap director de centre on “es doni instruccions de cedir la direcció” del mateix.

A més, Bergés ha negat que l’Agència Catalana de Protecció Social sigui una estructura d’estat i, de fet, ha afegit que aquesta opció s’ha “difuminat” i ja va arribar “molt apagada” al judici. Fins al punt, ha afegit, que el tinent coronel Daniel Bena no la va mencionar quan va parlar de les estructures d’estat que estaven investigant, i que el mateix comandament de la Guàrdia Civil va respondre que Bassa no va donar cap ordre per a la base de voluntaris per al referèndum.

Per tot plegat, ha finalitzat l’informe demanant l’absolució de la seva client. “Bassa no porta a terme cap conducta que posi en escac el sistema, ni crida a impedir la practica de la diligència ni compromet el patrimoni públic. Res d’això va passar”, ha sentenciat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Isona Passola
PRESIDENTA DE L’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Ens afecta a tots

Els crítics d’ERC preparen una ponència alternativa

prada

Moció de censura al Consell del Pallars Sobirà al cap de 40 dies

Sort
Junqueras no descarta respondre a la sentència amb unes eleccions

Junqueras no descarta respondre a la sentència amb unes eleccions

Barcelona

Atrapats en l’absurd

BARCELONA

Macron busca el suport rus davant la inestabilitat

París

El clima preelectoral s’instal·la al Regne Unit

Londres

Reunió a Poblet de catalanistes moderats

Barcelona

Díaz Ayuso nomena el nou govern de la Comunitat de Madrid, que prendrà possessió dimarts

Madrid