Política

ÀNGEL CANOSA

ALCALDE DE BLANES (ERC)

“El canvi no el podien fer ni el PSC ni Junts”

“No sé si l’acord fet públic entre els comuns i el PSC era una manera de fer pressió a ERC perquè formés part d’un govern de quinze”

“Hem d’atendre els que més ho necessiten creant habitatges d’emergència i ajudant-los”

L’àrea a tocar de la Nylstar s’ha de transformar per rebre empreses, de logística, de tèxtil, i tenir espais per a la formació
S’ha de fer un projecte real de millora de l’avinguda Vila de Madrid per tenir un turisme actiu, sigui de càmpings o d’hotels
La piscina no és una prioritat, però si aconseguim la manera de finançar aquest projecte, no dubtarem a fer-lo

Àngel Canosa succeeix, 88 anys després, Bru Centrich, batlle de Blanes durant la Segona República (1931-1934). Aquest advocat barceloní és el primer alcalde republicà del segle XXI a Blanes. ERC governa amb un pacte amb els comuns, però l’equip de govern no té majoria. Inicialment, Blanes en Comú Podem i el PSC (deu regidors) volien repartir-se l’alcaldia, però necessitaven un onzè vot en la investidura. A última hora Ciutadans els va fallar.

Entre el 26 de maig i el 15 de juny, com descriu el que va viure? Era la força més votada (19 vots més que el PSC) i semblava que seria l’alcalde el dia de les eleccions, però desprès va haver-hi dies que semblava just el contrari?
És difícil de descriure [Somriu]. Singularment ho faria des d’un prisma molt personal. Aquestes tres setmanes van ser... La nit electoral va ser d’una alegria immensa. I tal com vam dir el dilluns següent [el 27 de maig] vam començar a parlar amb els grups municipals. Alguns no van voler ni asseure’s.
Quins?
Ciutadans. Vam quedar una vegada i van suspendre la trobada. Amb la resta de grups va ser molt educat. Jo crec que ens dèiem les coses a la cara. I singularment amb Blanes en Comú Podem, que era el nostre principal aliat programàtic i de campanya. Érem la llista més votada i havíem dit que no volíem un govern ni amb els socialistes ni amb els convergents [Junts per Blanes]. L’opció que ens quedava amb el resultat que vam aconseguir era un govern de deu amb els comuns. Els comuns, de bon començament, van manifestar la voluntat de fer un govern amb quinze i incloure els socialistes. La nostra assemblea ho va rebutjar, i aquí va començar la tàctica del PSC de mirar de fer alcalde mig mandat el seu candidat i mig el candidat de Blanes en Comú Podem. Van fer públic un acord que penjava d’aconseguir un vot més. Pel que sembla, ho van intentar amb Ciutadans i amb Junts per Blanes.
Sap ben bé per què no van aconseguir el vot que els faltava a la investidura?
No sé si en un moment determinat Ciutadans va dir que sí i després va dir que no. O a l’inrevés, si van ser els de Junts per Blanes. A mi els companys de Junts per Blanes sempre m’han dit que respectarien la llista més votada [ERC] i és evident que ho van fer perquè es van votar a si mateixos. No sé si l’acord fet públic entre els comuns i el PSC era una manera de fer pressió a ERC perquè entrés a formar part d’un govern de quinze. Perquè em sembla bastant agosarat tenir un pacte a deu però sense tenir assegurat l’onzè vot [de la investidura].
O sigui que vostès acceptessin entrar en un govern a quinze sense demanar res a canvi (abans de quedar-se a l’oposició)?
No ho sé, són hipòtesis, perquè si no, no ho entenc.
Però vostès van mantenir des del principi que no pactarien amb el PSC i que, com a llista més votada, l’alcaldia havia de ser seva. Això, ho van aconseguir?
No és que ho vam aconseguir. És que ho va dir el poble. El poble ho va decidir. Durant la campanya ningú va dir que, encara que guanyés, pactaria i es repartiria l’alcaldia amb algú altre. Nosaltres vam dir clarament que volíem protagonitzar el canvi i entenc que, des d’aquest prisma, el canvi no el podien protagonitzar aquells que sempre havien governat. Això vol dir ni els socialistes ni els convergents o Junts per Blanes. Sobre el suposat govern a quinze, l’ideari del PSC el tenim a prop i hauria estat bé treballar amb el PSC des de fora, donar-nos uns mesos i mirar quina és l’actitud del PSC. I des de l’equip de govern sempre hem dit que estem oberts a treballar plegats. Però, fins al dia d’avui, s’estimen més fer una oposició destructiva amb una certa bel·ligerància. Els respecto, però s’allunyen molt del seu missatge electoral.
Ha fet un pacte de govern amb els comuns. Tenen deu regidors de 21 i estan en minoria. Com avançarà aquest govern, ara que s’obre un nou cicle?
Ja en vam parlar temps enrere. La meva intenció era desvincular el que és el govern, que és la part executiva, d’una manera de fer entre tots. És el que trobo a faltar. Potser encara és massa d’hora. Igual que va ser una alegria immensa aconseguir l’alcaldia in extremis, aquells que no la van aconseguir i han quedat fora de qualsevol pacte han de tenir un temps...
De digestió?
Sí, de digestió o de tristesa, que ara no els deixa veure que realment el que han de fer és treballar.
Però el seu marge de maniobra dependrà del fet que altra gent digereixi que ha començat una altra cosa?
Exacte, que ha començat una manera diferent de fer les coses. Que les coses del poble les hem de decidir entre 21, i no entre cinc grups. No és que podem fer moltes coses, és que les hem de fer. Han de ser decisions entre 21. Després sí que hi ha un grup de deu persones de govern que les han de tirar endavant.
Hi ha bona sintonia amb el seu soci, Blanes en Comú Podem?
No havíem treballant mai conjuntament. Tenim una relació cordial i molt positiva. Van ser els primers que van canviar...
De xip?
De xip. No els va sortir la seva idea [governar amb el PSC], però quan el dilluns 17 jo vaig trucar a en Jordi Urgell [cap de Blanes en Comú Podem] la seva rebuda va ser molt bona i vam tirar endavant el mateix pacte que teníem parlat.
Tenien moltes coses acordades, no?
Sí, sí, la nostra assemblea havia dit que sí i a ells també els va semblar bé. La meva responsabilitat, com a alcalde del poble, era que si feia 72 hores el pacte era bo l’hauríem de poder mantenir.
Durant la campanya, va dir que no es podia consentir que Blanes anés endarrere. Cap on ha d’anar, doncs, Blanes?
Per mi, Blanes ha de tornar a ser important en la comarca. En el dia d’avui no té un projecte. A la gent no la veus esperançada, i ho hem de canviar. Un dels eixos del nostre programa és que ens hem d’estimar més el nostre poble. Estimar-lo vol dir creure’ns que som un poble gran, que tenim necessitats de poble gran i que hem de gestionar com a poble gran. Tornar-nos a mirar el melic, i que la gestió de l’equip de govern sigui anar passant dies i anar pagant factures..., això el que provoca és que quedes enrere.
Alguna línia a seguir? Havia parlat de potenciar la formació al voltant de la fàbrica Nylstar (antiga Safa)?
El que vam fer és parlar una altra vegada amb la direcció de l’empresa. Hi hem tingut converses en el sentit que apostem per transformar aquell espai en un lloc d’arribada d’empreses, de logística, del sector tèxtil, d’innovació, de laboratoris d’assaigs, d’espais de formació, i que creiem que socialment un dels punts importants és el de la formació. El jovent de Blanes necessita quelcom més que l’horitzó d’haver de buscar un pis a Barcelona o a Girona i haver de passar hores i hores en el transport públic. Si podem combinar això del jovent i la formació continuada per a la gent que ha perdut la feina últimament o l’està perdent. O els que tenen una feina i volen seguir formant-se, aquest ha de ser l’espai.
Amb el POUM aprovat aquest any, es restringia l’activitat de dos càmpings, que s’havien ampliat en terreny agrícola, però també s’oferia la possibilitat que hi hagués hotels al sector dels Pins. Pot atreure Blanes hotels o per on pot arribar la millora turística?
Turísticament, el que hem de fer és incloure nous reptes en el sentit de cuidar el que teníem en el sentit que dèiem abans, que s’ha deixat una mica descuidat. Les grans artèries de la ciutat estan oblidades.
Quines serien?
L’avinguda Vila de Madrid, per exemple. Això s’ha de fer, un projecte real de millora per al turisme per tal de tenir un turisme actiu, sigui de càmpings o d’hotels. La promoció turística de la ciutat o econòmica ha estat condicionada per les sancions als dos càmpings, tot i que això és als jutjats, i el POUM està pendent de l’aprovació definitiva. El nou POUM establia una ampliació de metres que es podien destinar a hotels respecte als que teníem fins ara. Dependrà de si realment arriba algú amb interès per comprar aquests terrenys per edificar hotel, i com es gestiona. I ho dic referint-me a l’estacionalitat, perquè tenim una temporada molt curta i els hotels queden tancats. I això debilita el poble.
En l’acord amb els comuns es parla de la construcció d’una piscina municipal.
Ja hi ha un projecte de fa anys i que formava part de la ciutat esportiva inicial i que parlava de vuit espais d’aigua. Potser aquell no és el projecte que necessitem ara com a poble. Això no ens ho qüestionem, però sí que hem de tenir molt clar quines són les prioritats. És prioritari per a la ciutat de Blanes gastar-nos els diners que no tenim per construir una piscina? L’equip de govern no ho posa com a primera prioritat. Però sí que és veritat que si aconseguim la manera de finançar un projecte com aquest, no dubtarem a fer-lo.
Per vostè, quines són les prioritats?
Les prioritats són atendre els que més ho necessiten. No hi ha a Blanes cap habitatge d’emergència, per exemple. S’estava treballant que ho fos l’edifici de l’antiga escola Carl Faust [que havia estat una residència per a mestres]. Ara es treballa en l’ampliació del pressupost d’aquella obra perquè ens havien dit que ja estava acabada, però la realitat és ben diferent. No estan acabats els treballs. Falten portes, cablejat, llum. No s’havia acabat l’obra, falten els butlletins... i així aconseguiríem tres pisos d’emergència.
I què més per als més necessitats?
Doncs hi ha moltíssima gent que no pot pagar rebuts, d’aigua i de llum, i hi ha gent que no pot comprar bolquers per als seus fills. I el que hem de fer és ajudar-los, que no vol dir que hàgim de pagar les factures –que si s’ha de fer es farà–, sinó que hem de generar espais perquè aquestes persones puguin tornar al mercat laboral, perquè tinguin el suport humà per no estar soles. El que no tingui formació, que es pugui formar. Al que no tingui papers o no conegui l’idioma, donar-li cobertura perquè s’integri com més aviat millor. I es pot aconseguir amb l’ajuda de tots [...].

Advocat, i desfila de manaia per Setmana Santa

Àngel Canosa i Fernàndez va fer 50 anys el 22 de juny. Nascut al barri barceloní del Clot, va jugar a futbol al seu col·legi, l’Academia Moderna, i al Sant Andreu. Està establert al portal de la Costa Brava (38.790 habitants) des de fa una dotzena d’anys i és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (UB). Assenyala que és “un honor” ser l’alcalde en un context de país històric i succeir Bru Centrich i Nualart, l’anterior alcalde d’ERC a Blanes. Des del 1979, l’alcaldia havia estat del PSC (Maria Dolors Oms, Josep Marigó, Miquel Lupiáñez i Mario Ros) o de CiU (Fèlix Bota, Ramon Ramos i Josep Trias).

A Canosa des de fa temps se li acumula feina per Setmana Santa. Forma part dels Manaies de Blanes, que l’any passat van ser els primers del país a tenir una dona al capdavant del seu comandament. Pare de tres fills, un noi i dues noies, al nou alcalde li agrada passar desapercebut en la vida diària, fora de l’acció política. Fa més de quatre anys que és regidor a l’Ajuntament. En el mandat anterior, entre el gener del 2016 i l’octubre del 2017, va ser segon tinent d’alcalde en el pacte amb el PSC, CiU i ERC (i el suport extern del PP). La resta de mandat va estar a l’oposició. El 26 de maig ERC va superar el PSC per 19 vots (3.268 a 3.249). Al darrere van quedar els comuns (2.951). Les tres formacions tenen cinc regidors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia