Lesmes treu suc al mandat caducat

Tenir un president espanyol en funcions fa que el poder judicial estigui presidit per Carlos Lesmes en funcions, i ell, gràcies a tenir Pedro Sánchez en funcions, pot fer i desfer sense control. La mateixa Espanya que es mira abstreta al mirall del desgovern té paranys com el del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges presidit per Carlos Lesmes, que presideix també el Suprem i que suma 250 dies amb el mandat caducat perquè tots els seus membres haurien d’haver cessat en el càrrec el 5 de desembre. Si bé la interinitat per a Sánchez a La Moncloa té límits –fins al punt que no pot nomenar un ministre que rellevi Meritxell Batet a Política Territorial–, a Lesmes el mandat caducat no el frena per col·locar una quarantena de jutges dretans afins.

El CGPJ viu fora dels temps no només pels set mesos de caducitat, sinó perquè la seva composició obeeix al mapa polític del 2013, quan Mariano Rajoy governava amb majoria absoluta i entre el PP i el PSOE sumaven 296 dels 350 escons del Congrés. Aliè a aquesta doble anomalia, Lesmes ha forçat en aquests mesos la renovació de quaranta càrrecs discrecionals, com ara presidents d’audiències provincials i tribunals de justícia autonòmics, i també magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem. Dels 21 membres que integren el CGPJ, només una magistrada alça la veu i denuncia l’abús de Lesmes. És Concepción Sáez, única integrant a proposta d’IU i no del PP ni del PSOE. El raonament de Sáez és que estar en funcions no pot significar estar en plenitud de funcions. Si bé les associacions Francisco de Vitoria i Jutgesses i Jutges per la Democràcia estan impugnant els nomenaments, la majoritària Associació Professional de la Magistratura –la més conservadora– fa costat al caducat Lesmes.

Si bé Lesmes fins i tot ha enviat una carta al Congrés i al Senat per recordar a les cambres l’obligació de renovar el CGPJ en el qual ell pot fer i desfer gràcies a la paràlisi, el cas és que el seu millor aliat és la ignorància dels espanyols sobre la justícia. Segons el CIS del juliol, el 47,7% admeten que no tenen cap notícia de l’existència del CGPJ. El desconeixement entre els joves de 18 a 24 anys escala fins al 62,3%, i és del 50% entre els que tenen de 25 a 34 anys. A més, el 50,8% dels enquestats valoren com a “bastant baix” (33%) o “molt baix” (17,8%) el grau d’independència dels magistrats espanyols. El Suprem, al seu torn, desperta els recels d’un 42%. I això que el treball de camp es va fer l’11 de juliol, un mes després de la fi del judici de Manuel Marchena als presos polítics i tres setmanes després que l’alt tribunal elevés la condemna als joves de La Manada per un delicte de violació. Entre els que responen al CIS que coneixen que existeix un CGPJ, només un de cada tres sap com es trien els seus membres (els vint vocals els escullen el Congrés i el Senat, dotze dels quals són jutges i magistrats i els vuit restants són juristes). I el CIS no ho pregunta, però és difícil poder ser crític amb allò que no se sap ni tan sols que existeix.