“Vull marxar d’Espanya”

Hi aniré per reclamar la independència, no pas per felicitar els partits. I també per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

És un fet molt positiu. Si a qualsevol altre país tinguessin un grau de mobilització com el que hi ha aquí cada any, amb milions de persones al carrer, això obriria debats a fons. A l’Estat espanyol no és així, el que implica que ens enfrontem a una realitat bastant lamentable.

Tinc 77 anys i ja em va tocar lluitar contra el franquisme i, a més, tot el meu treball està implicat amb la realitat política. Per tant, no m’ha sorprès gaire tot el que està passant ara mateix. He rebut força hòsties a la vida, i ja veig per on van segons quins tarannàs. I quan parlem del fet que ara vivim en democràcia, hauríem de veure què diu la fórmula grega d’aquest concepte. Perquè segons qui pot repetir tantes vegades com vulgui que és demòcrata, però la realitat ens diu que hi ha gent empresonada o exiliada sense haver comès cap delicte. Jo, la democràcia, no la veig per enlloc. A més, aquí, tampoc no s’han passat comptes amb el feixisme com han fet a Alemanya, Itàlia o Portugal. Hi continua havent represaliats desapareguts i es continuen sentint al·legats feixistes impropis en altres països. A Tortosa, per exemple, tenen tot un monument franquista enmig del riu.

Una mica fastiguejat sí, i per això et deia que no aniré a la manifestació per felicitar-los per com ho estan fent. Hi ha gent exiliada i a la presó de manera injusta, i això és una qüestió cabdal ara mateix. A mi el que m’interessa és que es planti clara, d’una manera clara, a l’Estat, i que anem tots anem a una. I quan es comencen a fer disquisicions de cap aquí o cap allà, confesso que em sento una mica fastiguejat.

Jo el que tinc clar és que vull marxar d’Espanya. Autocrítica? Sempre n’hi ha d’haver. En tot, en futbol, en política o en el que sigui.