Política

la crònica

Cent dilluns dient no a la repressió

Té molt de sentit el que estem fent aquí”, subratllava el president d’Òmnium Gironès, Sergi Font a l’inici de la concentració número cent a la plaça del Vi de Girona. Cada dilluns, des de la nit del 16 d’octubre del 2017, quan van detenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, es manté davant l’ajuntament gironí una mobilització permanent, una litúrgia setmanal que s’identifica amb els símbols, amb els discursos encoratjadors i reivindicatius, però també amb l’actitud dels concentrats, i que en aquests dos anys s’ha convertit, a més, en un punt de trobada de lluites socials compartides; la plataforma Girona Vota, que aplega una vintena d’entitats, partits, l’ANC i l’Òmnium, coordina la convocatòria que ahir al vespre va aplegar més de tres-centes persones.

Deia Sergi Font que tenia sentit perquè en el dilluns cent “continuem estant aquí per dir no a la repressió” en el que va qualificar d’exercici contra la por a un Estat espanyol que actua a la manera dels règims autoritaris: espantant. Les dates assenyalades, que coincidien ahir, tenien en comú el fet de plantar cara a la repressió i fer-ho visible, al carrer. No només són cent dilluns a la plaça del Vi, sinó 700 nits que els Jordis són a la presó, i vuit mesos de l’onada de detencions contra independentistes gironins, col·lectiu agrupat amb el nom de 21 Raons . I també just fa una setmana que es coneixia el que la fiscalia demana per al membre del secretariat de l’ANC, Jordi Alemany, cinc anys de presó, per haver participat en actes del primer aniversari de l’1-0. “No et deixarem sol”, va presentar-lo Sergi Font. En el seu parlament, Alemany va donar les gràcies als fidels de cada dilluns, als que ho feien per primer cop i a tothom que, dos anys després, “continua emplenant aquesta plaça”. L’activista va evocar la història i la memòria de diferents lluites que guardaven les pedres de la plaça; en concret, va fer referència a la proclamació, el 1931, de la República, des del balcó del consistori per l’alcalde Miquel Santaló. Remembrant el passat, èpic i enyorat, va arrencar els primers aplaudiments. Jordi Alemany va instar a la desobediència com a única eina efectiva i va recordar els fets de la caputxinada a la UdG. Amb relació a la petició de presó de la fiscalia, “desproporcionada”, l’activista va recordar l’ambient festiu de la jornada d’aniversari de’ l’1-O. “La clau de la victòria és pressionar encara més; hem de persistir”, va reblar. Sobre la repressió de l’Estat, Jordi Alemany va recordar que “d’això se’n diu ocupació espanyola; cal implementar d’una vegada per totes la República”.

Cent dilluns després, el ritual es manté. “La cultura fa caure les dictadures”, va assenyalar el president d’Òmnium Gironès abans que el clarinetista Marc Blasco, membre de Músics per la Llibertat, interpretés El cant dels ocells. En la litúrgia que s’ha establert, el públic ha fet seva una lletra inventada. Després del cant d’ Els segadors , als clams de “Visca la República” algú hi va afegir “Catalana”, per deixar les coses clares, ja que s’havia evocat el republicanisme dels anys trenta. Breu, no més de mitja hora, la concentració s’acaba, i els assistents fan via pel pont de Pedra. “Que hi havia alguna cosa, avui?”, comentava una parella, en castellà, en topar-se amb les corrues de gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia