Barcelona acorda exigir la llibertat dels presos en cas de condemna del Suprem
ERC i JxCat exhibeixen les seves diferències estratègiques en un debat al consistori
La discussió sobre la repressió torna a dividir el govern Colau-PSC
L’Ajuntament de Barcelona es va avançar ahir al veredicte del Tribunal Suprem amb la discussió, i posterior aprovació, d’una proposició que reclama l’alliberament dels presos independentistes en cas d’una sentència condemnatòria que ja es dona per descomptada. El text va ser votat favorablement per ERC –el partit proposant–, JxCat i BComú, mentre que el PSC, Ciutadans, Barcelona pel Canvi –la formació liderada per Manuel Valls– i el PP s’hi van manifestar en contra. En la pràctica, la moció acordada posa els fonaments per a una declaració institucional que, en principi, es ratificarà un cop es conegui la resolució judicial i en què, a banda d’exigir la llibertat dels encausats, es farà una crida pública a la mobilització social i ciutadana, es denunciarà “la regressió de drets i llibertats” que, segons els firmants, s’està produint tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i, alhora, es farà una defensa explícita del dret a l’autodeterminació així com de la celebració d’un referèndum.
La comissió municipal de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció va ser el fòrum en què ahir es va tractar la qüestió. I, durant el debat, va quedar patent que, ara mateix, no hi ha una unitat estratègica solidificada en l’independentisme, almenys a l’Ajuntament de Barcelona, sobre la resposta que s’ha donar a la sentència. L’encarregada de fer-ho evident va ser la regidora de JxCat Elsa Artadi, que obertament va censurar ERC per haver presentat la proposició “de manera descoordinada i al marge d’altres institucions” amb la voluntat de generar “un titular” als mitjans de comunicació. Des de la bancada dels comuns, es va fer un retret similar. Prèviament, l’edil republicana Elisenda Alamany havia justificat la iniciativa per la necessitat de tenir a punt, com més aviat millor, el pronunciament de l’Ajuntament de Barcelona per poder-lo expressar tan bon punt es conegui la resolució del Suprem. “No podem esperar, haurà de ser immediat”, va reblar Alamany.
Igualment, i com ja va passar amb la decisió de penjar el llaç groc al balcó del consistori, ahir es va evidenciar que, cada cop que el debat nacional surti a escena, el govern dels comuns i el PSC votarà per separat. I diferent, s’entén. La tercera tinenta d’alcaldia, la socialista Laia Bonet, ho va, però, relativitzar –“no hi ha cap problema, està parlat”– i va censurar l’actitud dels grups, en aquest cas ERC, “que només busqui subratllar les diferències en l’executiu”. Marc Serra, per la seva banda, va recalcar: “Els comuns seguim on érem, denunciant la judicialització de la política.”
En alguns moments, la discussió entre els grups es va inflamar. O gairebé. Va ser així, per exemple, quan Luz Guilarte (Ciutadans) va qualificar els presos independentistes de “delinqüents”, un to i uns apel·latius que van generar un malestar evident entre representants de JxCat i d’ERC.
Mil nous agents de la Guàrdia Urbana fins al 2023
Durant la mateixa comissió d’ahir de l’Ajuntament de Barcelona, el tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, va anunciar la convocatòria de 1.000 places d’agents de la Guàrdia Urbana entre el 2020 i el 2023. Aquesta incorporació provocarà que, d’aquí a quatre anys, el contingent del cos arribi als 3.535 efectius. En la seva compareixença, Batlle també va voler aportar “tranquil·litat” sobre la situació d’inseguretat que es respira a Barcelona. Va assegurar que no es pot parlar d’una “tendència a l’alça” del nombre d’homicidis a la ciutat, tot i que va admetre que des de finals d’agost n’hi ha hagut tres més que l’any passat. Amb relació al dispositiu contra la venda ambulant, va explicar que entre el juny i l’agost s’han fet 479.553 decomisos i s’ha reduït el nombre de manters a Ciutat Vella de 741 (juny) a 140 (agost). També va assegurar que les detencions i investigacions de la Guàrdia Urbana i els Mossos per robatoris amb força o violència han augmentat més del 50% respecte a l’any passat.
