Tota la pressió per a Sánchez
Durà Espanya en funcions fins al 2020 i afrontarà la sentència al procés sent interí
Alerta del 155 si hi ha xoc
Ataca ERC explicant l’independentisme perquè Catalunya és “rica” i promet “el mateix projecte que per a Extremadura”
“Com creu que la gent se’n va anar ahir al llit? Contenta? Il·lusionada per anar a votar el 10-N?” L’endemà de desdenyar el resultat electoral del 28 d’abril i conduir Espanya a celebrar el 10 de novembre les quartes eleccions en quatre anys culpant tothom menys a si mateix, Pedro Sánchez es va despertar amb la pregunta del republicà Gabriel Rufián i descobrint que tothom que no és del PSOE el culpa a ell del vodevil de la ingovernabilitat. Abans de dissoldre’s dilluns a la nit, el Congrés va celebrar una sessió de control que es va convertir en una penjada de cartells oficiosa de la campanya electoral i en un intercanvi de retrets i culpes amb Catalunya com a motiu. Després d’explicar l’independentisme com l’intent d’ERC –i JxCat– de separar un “territori ric” per “pagar menys als més pobres”, Sánchez va amenaçar amb el 155 a la tardor si hi ha un xoc institucional i va assimilar Catalunya a qualsevol regió espanyola. “El meu projecte per a Catalunya és el mateix projecte que tinc per a Extremadura, Andalusia, Castella-La Manxa, Euskadi... És el mateix projecte per al conjunt del país”, va afirmar Sánchez.
En la segona i última sessió de control celebrada per un Congrés a hores de dissoldre’s, la ressaca pel fracàs de la investidura per a la qual el rei Felip VI no va ni proposar ningú, Rufián, en nom del partit va entregar l’abstenció tot i tenir Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira a l’exili, va exigir a Sánchez quin projecte té per a Catalunya. I aviat va aflorar el 155. “Si la Generalitat fa qualsevol intent de violentar de nou l’Estatut i la Constitució, el govern socialista aplicarà qualsevol article de la Constitució per garantir la integritat territorial.” “Ja sabem quin PSOE ens trobarem, el del 155”, agraïa Rufián.
PSOE i ERC, poc en comú
Sánchez té tota la pressió sobre ell: el 10-N que ell ha forçat deixa el govern en funcions fins al febrer del 2020, així que la reacció a la sentència del Suprem al procés la gestionarà sent interí. A Rufián, Sánchez el fustiga: “Li vaig agrair l’abstenció, però no tenim molt més en comú vostè i jo, ni el PSOE i ERC. Vostès defensen la independència de Catalunya i jo, la convivència. A mi sempre m’ha sorprès que un partit d’esquerres com és ERC defensi la independència d’un territori ric, entre altres qüestions perquè diu que paga molt als territoris més pobres d’Espanya”, va dir Sánchez despertant una ovació al banc socialista.
Rufián va burxar-lo per la gestió de la victòria del 28 d’abril i per les últimes 24 hores en què va canviar l’adjectiu “hipòcrita” per Estimat Albert a l’hora de saludar Rivera per carta. “Diu ‘ho he intentat per tots els mitjans’. Si diu la veritat és un incompetent i si menteix és negligent”, va dir Rufián. “Ha intentat pactar amb qui els anomena banda, amb la dreta que volia frenar”, afegia. I no oblida Podem: “Els han tingut on volien: als platós de televisió protestant.” “Com més fort és el PSOE més s’assembla a la dreta. L’únic obstacle que s’acosti a la dreta al novembre és ERC. Tornarem i més forts”, avisa Rufián.
“Majoria més rotunda”
Si el dia abans demanava el vot pel PSOE des de La Moncloa, ahir Sánchez ho va repetir des de l’escó de president en to electoral i fidel al guió segons el qual tothom té la culpa menys ell. “Per la falta de sentit d’estat de Casado, per la irresponsabilitat de Rivera i pel dogmatisme d’Iglesias ens veiem obligats a anar a eleccions. Espero que els espanyols ens donin una majoria encara més rotunda, si és possible, al PSOE, perquè vostès no tinguin la capacitat de bloquejar de nou un govern”, va dir.
Calvo no respon Borràs
Sánchez va contestar a Rufián, però Laura Borràs (JxCat) va tenir menys sort: la vicepresidenta Carmen Calvo va tenir el desdeny d’esquivar la pregunta que li era adreçada a ella –també la d’Inés Arrimadas– i va delegar-la en el ministre d’Agricultura, Luis Planas, que assumeix interinament el dia a dia del Ministeri de Política Territorial des que Meritxell Batet va saltar al Congrés. “Demanaven el vot per frenar la dreta i ara ho fan per no saber pactar amb la dreta, ni amb l’esquerra tampoc”, va dir Borràs en preguntar per la valoració de la Diada. “Hauríem desitjat que la Diada de l’11 d’octubre [sic] fos la Diada de tots els catalans”, rebatia Planas. Borràs li va donar la raó i va desitjar que els presos polítics i exiliats hi siguin.
Enmig de la pluja de culpes i retrets, Pablo Casado va adoptar un to presidencial per sobre del Sánchez que no sap ser investit i del Rivera que a última hora va contradir la biografia de frenar “la banda de Sánchez” oferint l’abstenció per investir-lo si el PP s’hi sumava. “Qui no és capaç de gestionar la seva investidura, difícilment pot gestionar Espanya”, avisava. “Sánchez pretén ser proclamat president sobtat, com els àngels. Però les eleccions les carrega el diable. El PP estarà a l’altura”, va dir Casado, a qui els sondejos li donen un salt i que manté Cayetana Álvarez de Toledo de cap de llista a Barcelona.
Disculpa de Batet
Les Corts seran dissoltes dilluns, però el Congrés abaixava el teló ahir i la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, feia una autocrítica col·lectiva que contrasta amb la tesi de Sánchez que el 10-N és culpa de tots menys d’ell. “Fa vint setmanes vam ser escollits per representar els espanyols i convertir en realitats polítiques les seves esperances i les seves il·lusions. No ho hem aconseguit i d’aquí a uns dies rendirem comptes davant dels ciutadans”, va reflexionar. “Demano disculpes a tots pels errors que hàgim pogut cometre i personalment pels que hagi comès. Les persones podem equivocar-nos, podem també cansar-nos i fins i tot defallir, però la democràcia és més sàvia, més constant i més forta que les persones”, va ser l’epíleg de Batet a l’efímera tretzena legislatura al Congrés.
LES FRASES
Castanyada i Dia de la Constitució
Tot i que l’electoralisme ho inunda tot, la castanyada marcarà oficialment el dia d’inici d’una campanya que per primera vegada tindrà una durada de vuit dies i no de quinze. La matinada de l’1 de novembre tindrà lloc la penjada de cartells, el 8-N es clou, i el 9-N serà de reflexió.
Gràcies a la modificació de la Loreg del 2016, l’any de la primera repetició electoral, els terminis s’escurcen i ho fan també les subvencions, que es redueixen un 30%. Les Corts es constituiran el 6 de desembre. El que no evita cap llei és una precampanya de 37 dies que ja ha començat.