Política

El 10-N complica el pressupost

La cita alterarà la negociació dels comptes del 2020, que haurien d’afrontar el debat a la totalitat poques setmanes després

El ministeri evita prioritzar Catalunya, i no assegura que pagui les bestretes fins al desembre

Ja ho alertava el vicepresident Pere Aragonès dilluns a RAC1: “El principal risc per a l’economia catalana és que continuïn la interinitat i la inestabilitat del govern espanyol.” I, en efecte, entre les múltiples afectacions col·laterals de la convocatòria anticipada d’eleccions a l’Estat, sense ni tan sols haver-se arribat a formar govern, destaquen les incògnites que torna a alimentar en l’economia, i més en concret al voltant de les finances de la Generalitat. D’entrada, i per això ho deia Aragonès, perquè s’allarga la incertesa sobre quan es cobraran les bestretes que es deuen a les comunitats, fet que a l’agost ja va obligar la Generalitat a dictar ajustos extraordinaris. Però també perquè crearà confusió en la negociació dels pressupostos catalans de l’any vinent, que políticament es complicarà perquè coincidirà de ple amb el període preelectoral.

En aquest sentit, des del Departament d’Economia aquesta setmana admetien que mentre la CUP ja gairebé s’ha autodescartat, i tampoc confien gaire en un pacte amb el PSC, amb els comuns “la música sembla bona”. Entre d’altres coses, cal dir-ho, perquè Ada Colau també necessita aprovar uns pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona, per als quals el grup municipal d’ERC ja li ha allargat la mà, per bé que totes dues parts insisteixen a desvincular una negociació de l’altra. Sigui com sigui, fonts consultades dels republicans temen que la convocatòria electoral dificulti ara els acords amb un grup que mirarà de marcar perfil davant el 10-N, i no voldrà ser acusat en campanya de ser la crossa del govern.

Això sí, des del que sembla el principal soci potencial per aprovar els comptes, ahir s’hi treia importància. “Són coses diferents, i bàsicament els calendaris també”, indicaven fonts dels comuns consultades per El Punt Avui. De fet, confirmaven que els contactes preliminars, que es van iniciar ja a principi de setembre, continuaran la setmana vinent en una nova reunió que preveu convocar-se després del debat de política general. En aquest sentit, no veuen que el 10-N hi hagi d’interferir, perquè, segons les estimacions amb què treballen uns i altres, ja estava previst que el debat a la totalitat del pressupost no es fes fins a “final de novembre o principi de desembre”, amb la qual cosa encara tindrien un marge de dues o tres setmanes després de les eleccions per accelerar les converses a fi de mirar de tancar un acord. Això sí, per bé que aquestes potser no s’arribin a aturar del tot a l’octubre, és fàcil que s’alenteixin, i resulta molt improbable que madurin prou per culminar, fet que pot obligar que la negociació s’hagi d’acabar fent a correcuita amb una sentència dictada i una nova composició del Congrés sobre la taula, elements que també hi poden influir decisivament.

Entretant, altres fonts del departament consultades ahir es limitaven a repetir la crida a la “responsabilitat” dels grups per aprovar els comptes, que estan en pròrroga des del 2017, i a recordar que és “clau” poder comptar amb els 2.500 milions més de despesa que preveuen els de l’any vinent. I és que si al final no s’aprovessin els pressupostos, dirigents d’ERC ja han deixat clar que serà molt difícil que la legislatura continuï.

Pendents de Montero

En tot cas, la principal afectació pràctica que no hi hagi govern a l’Estat la seguiran patint les finances de l’actual exercici. La ministra d’Economia en funcions, María Jesús Montero, va deixar clar ahir que Catalunya, en haver complert el límit de dèficit el 2018, no forma part del grup a què arribaran primer les bestretes pendents del 2019, és a dir, els diners ja recaptats i promesos per l’Estat, que tanmateix no ha liquidat encara adduint que no ho podia fer estant en funcions i sense un pressupost aprovat per a enguany. Un fet que va obligar el govern, que ja hi té presentat un recurs contenciós administratiu per l’incompliment de la llei orgànica de finançament de les comunitats, a decretar a l’agost un tancament de caixes i a demanar a les empreses públiques que redactin plans de contingència per reduir un 6% la despesa enguany, plans que s’estan tancant aquests dies.

Montero, que treia importància a l’impagament i assegurava que genera un mer “problema de tresoreria” a les comunitats que equival només a “quinze dies” de pagaments, assegurava a Antena 3 que, ara sí, malgrat seguir en funcions ja “quasi” té la solució per abonar les quantitats pendents, i que l’hauran de “validar” els tècnics del ministeri. I ja avançava que el País Valencià, Múrcia i Andalusia –les tres que van sobrepassar els límits l’any passat– seran les primeres a rebre els diners perquè són les que tenen pitjor les finances i més ho necessiten. En un segon estadi, “abans del desembre” segons ella, cobraran totes les altres, incloent els 1.317 milions que es deuen a Catalunya.

El govern ha reiterat en les últimes setmanes que “en cap cas” les bestretes poden ser considerades partides de despesa de l’administració general de l’Estat afectades per la disponibilitat pressupostària, ja que no tenen consignació i per tant requereixen un mer acte administratiu. Des d’Economia, ahir tornaven a lamentar “l’ús partidista” que en els últims mesos s’ha fet amb uns diners que, subratllen, serveixen per finançar sobretot polítiques socials.

LES XIFRES

1.317
milions
ha de pagar l’Estat a Catalunya: 874 de la recaptació tributària i 443 de la compensació d’un canvi en l’IVA.
0
per cent
és el límit de dèficit per als comptes catalans del 2020. És a dir, se’ls exigeix l’equilibri pressupostari total.

La dificultat afegida del dèficit zero

L’elaboració del projecte de pressupost del 2020 presenta enguany una dificultat afegida gens menor: serà el primer de la història que el govern tindrà l’obligació de tancar, i ja d’entrada formular, amb dèficit zero, és a dir, amb un equilibri total entre ingressos i despeses, sense poder recórrer a un crèdit que els últims anys havia arribat des de mecanismes de finançament estatals com el FLA. La limitació, que de fet ja fa anys que opera als ajuntaments, ha estat denunciada repetidament pel govern perquè el repartiment que dicta el ministeri vulnera la llei d’estabilitat. “L’objectiu de dèficit zero implica que no ens podem endeutar per comprar trens o construir escoles, per exemple. És com si haguéssim de pagar la casa amb el nostre sou d’un any”, deien ahir des del departament. “No té gaire sentit econòmic que no es puguin finançar les grans inversions, que gaudiran també les generacions futures, amb un cert marge de dèficit i deute que s’anirà tornant a poc a poc durant uns anys, com la hipoteca de casa”, reblaven.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia