Tropes per defensar-se de l’Iran

Finalment, els Estats Units es van decidir a donar una resposta militar als atacs a refineries saudites de fa una setmana, però ho van fer de manera molt dèbil i demostrant que el president Donald Trump és extremadament reticent a una intervenció bèl·lica contra l’Iran, a qui acusen, ja sense cap mena de dubte, dels atacs.

Quan tot feia pensar que les sancions imposades divendres al matí contra el Banc Central i el fons de desenvolupament iranians serien les úniques accions, buscant escanyar encara més l’economia de Teheran impedint qualsevol escletxa d’accés als mercats financers internacionals, el Pentàgon va anunciar que enviaria tropes i armament a la regió per defensar els seus aliats.

La decisió va arribar a última hora, després d’una reunió programada dels principals caps i assessors en seguretat nacional i defensa juntament amb el president. El secretari de Defensa, Mark Esper, va explicar que dos dels principals aliats a la regió, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, van demanar al Pentàgon reforços militars per protegir “infraestructura crítica” de l’amenaça iraniana.

Hi van accedir, en el que els caps militars veuen com una mesura que només és un “primer pas”. “Creiem que ara per ara serà suficient, però això no vol dir que no pugui haver més desplegaments addicionals si són necessaris, ja que la situació es canviant”, hi va afegir Esper.

El cap del comandament militar nord-americà, Joseph Dunford, va donar molt pocs detalls de l’operatiu. Només que seria un “desplegament moderat”, al voltant dels centenars i no dels milers de tropes, i que la missió serà de “naturalesa defensiva”, per millorar les defenses aèries i antimíssils dels dos aliats.

A banda de la xifra indeterminada de soldats, també enviaran al golf Pèrsic bateries antimíssils i avions de combat, que faran que alguns portaavions que s’havien desplegat anteriorment hagin de prolongar l’estada prevista.

Serà la segona vegada en pocs mesos que els Estats Units decideixen enviar tropes a la regió per confrontar l’amenaça iraniana, contradient l’ideari de Trump de retirar tots els soldats desplegats pel món i la seva política que els EUA no poden ser la policia del planeta.

Des del juny, Washington ha enviat vora dos mil efectius per la tensió amb Teheran, l’últim mig miler a mitjan juliol, just després de la crisi dels petroliers a l’estret d’Ormuz. Llavors, Trump ja va desistir d’un atac quirúrgic contra l’Iran pocs minuts abans de l’acció, quan ja tot estava preparat.

La retòrica agressiva dels EUA ha involucionat amb el pas dels dies. De l’amenaça de Trump de que el seu país estava “completament preparat” per a una acció militar, i que el secretari d’estat, Mike Pompeo, qualifiqués els atacs d’“actes de guerra”, ara tot indica que l’opció de la represàlia militar queda molt lluny.

De fet, Trump ja s’havia elogiat per la “contenció” en la seva resposta, assegurant que la decisió “fàcil” seria atacar sense contemplacions. “Molta gent creia que aniria per la via militar en dos segons”, havia dit, però va descartar apostar-hi properament perquè “hi ha molt de temps”.

Fins i tot Pompeo va diluir la contundència de les seves paraules, apostant per la “pressió econòmica i l’aïllament diplomàtic” com a millors armes per combatre el règim iranià i les seves “polítiques “desestabilitzadores d’Orient Mitjà i el món sencer”.

Tot i això, l’Iran no ha rebaixat el to desafiador, advertint que qualsevol acció militar contra els seus interessos, per mínima que sigui, tindrà una resposta contundent. Si durant la setmana el ministre d’Afers Estrangers, Javad Zarif, va avisar que estan disposats a entrar en una “guerra total”, ahir, després de l’anunci del nou desplegament, el cap de la Guàrdia Revolucionària del règim, Hossein Salami, va dir que una agressió, tot i que sigui “limitada”, els farà encaminar-se cap a “la destrucció total de qualsevol agressor”.

Les opcions que el president iranià, Hassan Rohaní, i Trump es vegin la setmana que ve aprofitant que estaran a Nova York per participar a l’assemblea general de les Nacions Unides són pràcticament nul·les. El president nord-americà, no obstant, aprofitarà la visita de molts mandataris mundials, enfocat principalment en els seus homòlegs europeus, per intentar crear una coalició internacional per respondre a l’amenaça de l’Iran.