Política

MIQUEL ICETA

PRIMER SECRETARI DEL PSC

“El govern està dividit, esgotat i desorientat; ha fet fallida”

DIÀLEG ·

“Si la via és la confrontació, com se li pot demanar a Pedro Sánchez acords des d’aquí?”

“No correspon, és l’oblit, és dir que no ha passat res”

“Catalunya no té dret a l’autodeterminació”

Està de moda de dir que Pedro Sánchez no ha fet res, quan de fet és qui més s’ha mogut Als que s’omplen tant la boca amb la Constitució els demanaria l’esforç de llegir-la i entendre-la
Un Rivera que ens demana el 155 permanent? Amb aquest Rivera és impossible
Si algú em diu que si tornen a trencar amb la Constitució es pot aplicar el 155? Li haig de dir també que sí

Fracassada la investidura de Pedro Sánchez, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha analitzat per a El Punt Avui TV (en una entrevista que es reemet avui a les 14.00 h i que es pot veure també a www.elpuntavui.cat) l’actualitat política catalana i espanyola a les portes de la sentència de l’1-O. Aquest n’és un resum.

Va vaticinar que hi hauria eleccions a Espanya, ja ho sabia? 
No, sabia que per a Pedro Sánchez no era una solució raonable fer un govern de coalició, i que per a Pablo Iglesias no hi havia cap solució que no passés pel govern de coalició. Quan les dues línies no es creuen es fa evident que anàvem a una repetició electoral.
Hi ha qui veu intransigències per totes dues parts.
És així en la mesura que no s’han posat d’acord. Crec que no hi havia prou confiança i que potser hauria estat millor començar amb un acord programàtic i comprometre’s, si anava bé, al cap d’un any a fer la coalició. Però per a Iglesias la coalició era irrenunciable.
Sánchez hauria convocat eleccions si les enquestes vaticinessin una davallada?
No ho sé. Prendre decisions sobre la base de les enquestes és un error, i les enquestes tenen moltes dificultats per pronosticar res perquè l’opinió de la gent és variable, canvia, i els ciutadans decideixen el vot en el darrer moment. Sánchez estava convençut que no es podia fer un govern a qualsevol preu i que fer-ho en aquestes condicions era arriscar moltíssim. 
A vostè li mereix confiança Pablo Iglesias?
El conec poc i intento no deixar-me endur per prejudicis. Va ser qui primer va dir “vull estar al govern perquè no me’n fio”. Quan va dir això vaig pensar: “Arribes a una conclusió que no és la més encertada.” Si no hi ha confiança suficient és millor començar per un prometatge abans d’anar a la boda.
Els comuns sostenen que el PSC no ha mogut ni un dit per facilitar aquest acord. El PSC ha estat espectador?
No sé què han fet els comuns a favor, potser m’ha passat per alt... Al PSC hem dit que volíem govern, que no vèiem en aquest moment la possibilitat de fer coalició, que s’havien de crear condicions perquè es pogués fer en el futur.
Sánchez ha dit que és impossible aquesta coalició, i que per això va a eleccions.
Ha dit això, però la va oferir. Tenia dubtes sobre aquesta possibilitat i la va oferir per intentar forçar l’acord. Ho dic perquè ara està de moda de dir que Pedro Sánchez no ha fet res, que no s’ha mogut, quan de fet és qui més s’ha mogut. Malauradament, no ha estat suficient.
Si a Pedro Sánchez ja li provoca tensió sentir Ada Colau parlant de presos polítics, vol dir que la sentència de l’1-O no afectarà el pacte a l’Ajuntament?
Hi haurà una discrepància, però li recordo que en la legislatura anterior també estàvem governant plegats, i precisament pel suport del PSC a l’aplicació de l’article 155 els comuns van decidir trencar-lo. Nosaltres els pactes que fem els mantenim. I aquest pacte estableix que aquelles qüestions que depassen l’àmbit municipal són potestat de cada partit i no tenen per què interferir en el govern de la ciutat.
Pedro Sánchez ha repartit culpes a dreta i esquerra ¿No li ha trobat a faltar autocrítica?
Tots els polítics tenim responsabilitat, fins i tot els que no hem participat en la negociació. No s’ha formulat cap proposta diferent. Per tant, els que han impedit l’arrencada de la legislatura són els que, sabent que no hi havia alternativa, han volgut bloquejar-la. I ho han fet el PP, Cs i Unides Podem. Sobre la culpa hauran de ser els ciutadans i les ciutadanes qui jutgin. El Partit Socialista, què podia fer? Demanar suports, demanar abstencions... Cosa que també es va criticar molt, quan es va demanar l’abstenció del PP i de Cs. I en el cas d’Unides Podem, decidir que des del nostre punt de vista havien de ser els socis preferents, i fer fins a cinc propostes concretes i tres documents programàtics. El que no es pot dir objectivament és que el Partit Socialista no s’ha esforçat. No podem ser responsables de tot i per a tot.
El fet objectiu és que anem a les quartes eleccions a l’Estat en quatre anys...
Sí, cada cop s’assembla més a Catalunya...
Unes noves eleccions, què solucionen? Ens podem trobar amb un panorama igual o pitjor, no? No és un alt risc?
Podria passar... És evident. Ens podem trobar amb un panorama de menor participació o amb uns canvis, en plural, sobre els resultats i sobre la composició del Congrés. I després les dificultats del partits per assolir acords, a menys que es pogués produir una majoria absoluta, que no és la previsió que tinc. Va haver-hi una època llarga a Espanya en què les majories absolutes eren menyspreades, i no sé si finalment les trobarem a faltar... Ara bé, crec que tots sortim més savis. La pressió en favor d’un acord es produirà.
Si l’aritmètica és similar estaria d’acord amb aquells que cridaven “«Con Rivera no»”?
Depèn de per què. Imagini que hi ha un pacte amb el partit que sigui que digui: buscarem una solució dialogada per a Catalunya, buscarem una política econòmica que no abandoni a la seva sort sectors més desvalguts, enfortirem les polítiques socials, ens comprometem amb una Europa més forta, més unida, més solidària... Amb qui sigui qui estigui d’acord amb això ho faré. El problema no és mai una sigla o un dirigent sinó el contingut d’un acord. Els pactes a vegades no els trobes i a vegades els trobes en algun lloc on no els buscaves. Ja ho veurem.
‘Con Rivera depende’, vol dir?
No, jo vull dir Con este Rivera no. Un Rivera que el que vol és encapçalar el bloc del centredreta, que ens demana el 155 permanent, amb aquest Rivera és impossible. Nosaltres tenim pactes amb ERC, amb la CUP, amb JxCat, amb Cs... El més important dels pactes és que es puguin explicar de forma absolutament transparent, mirant els ulls dels ciutadans i explicant-ne el contingut.
Està d’acord que la situació a Espanya no es resoldrà fins que no es resolgui el conflicte amb Catalunya?
Estan vinculades. Tampoc crec que sense resoldre els problemes de Catalunya podem fer una contribució positiva a la política espanyola. Aquí portem uns quants anys d’un cert bloqueig, i és obvi que no en sortirem sols. I que, per tant, necessitem també una política espanyola que afavoreixi aquesta resposta al voltant d’una solució. Per tant, soc molt partidari d’aquest procés de diàleg, negociació i pacte en el qual Catalunya necessita el concurs, la participació, la complicitat.
En algun moment va semblar que el PSOE estava disposat a negociar, però sentint ara Pedro Sánchez parlar contínuament del 155 sembla molt difícil, no?
Si algú em diu: escolti, si les institucions catalanes tornen a trencar amb la Constitució, es podria aplicar el 155? Li haig de dir també que sí. I amb això no ens hem d’enganyar. Pedro Sánchez va capgirar una lògica de manca de diàleg entre els dos governs. Es van posar en marxa les comissions bilaterals de negociació, es va fer una declaració a Pedralbes. Després es va perdre la votació dels pressupostos, i per això hem hagut d’anar a eleccions. Perquè l’independentisme, que segur que té arguments molt importants, va decidir que el govern socialista no seguís. I tenim un president de la Generalitat que ha dit que la via de la confrontació és la via de l’autodeterminació. Si la via és la confrontació, com es pot demanar a Pedro Sánchez acords des d’aquí?
I Pedro Sánchez, no ha canviat? No s’ha volgut ni reunir amb ERC, que estava disposada a facilitar la investidura.
És obvi que qui governi Espanya té molt difícil dir que té una relació normal amb qui diu “ho tornarem a fer”, amb qui diu que la via és la confrontació i que farem el referèndum tant si s’acorda com si no. A Catalunya, tots hem de fer una reflexió, i fins que aquí no puguem donar una interlocució sòlida i no tinguem una majoria àmplia que s’hagi decantat per una solució que pugui ser negociada, no podem demanar peres al pomer. Si algú ha repetit fins a la sacietat que som davant d’un problema polític, que sols pot trobar una solució política que vindrà a través del diàleg, la negociació i el pacte som els socialistes. Nosaltres som on érem. Els qui van decidir que, oberta aquesta via, tombaven els pressupostos i forçaven eleccions va ser l’independentisme.
Algunes declaracions sobre el 155 han estat massa frívoles?
Pitjor. Han estat una mostra d’ignorància supina. Per exemple, quan es diu un 155 permanent. És que això no existeix! Els que s’omplen tant la boca de la Constitució, jo els demanaria un esforç de llegir-la i, si fos possible, entendre-la. L’article 155 està pensat per quan es dona un supòsit d’una comunitat autònoma que vulnera la legalitat, per reinstaurar-la. Per a un cas excepcional, i no és el funcionament normal d’una institució.
Manté que a Catalunya convenen eleccions?
Sí. Tenim un govern desorientat, dividit, amb una de les forces polítiques que l’integren en un estat de greu dificultat interna, l’executiu amb dificultats per establir el seu horitzó i fins i tot per a la resposta a la sentència.. Quan ho diem és perquè veiem que l’experiència d’aquest govern és fallida i està esgotada. Si un dels propis socis de govern va dient “el govern que tenim no va”, doncs no serem els partits de l’oposició els que, de cop i volta, diguem: “Va, seguim-ho intentant.” Aquest govern ha fet fallida.
La convocatòria del 10-N allunya la possibilitat que donin suport als pressupostos?
No, el que allunya això és la decisió del president Torra d’obrir una nova etapa de confrontació. Si és coherent el president, amb l’únic que pot tirar endavant els pressupostos és amb la CUP. Perquè donar suport a una nova etapa de confrontació, d’autodeterminació, doncs difícilment trobarà altres socis.
Té alguna intuïció sobre com serà la sentència?
No crec que hi hagi absolució perquè, com a mínim, hi ha hagut desobediència. Sobre la reacció, no entenc què vol dir no acatar la sentència? Es parla d’aturades de país, de manifestacions, però això forma part de la llibertat d’expressió emparada per la Constitució. Desobeir-la, què vol dir? I quan fas aquesta pregunta als responsables del govern, ningú et pot donar resposta.
Tem un “nou cicle” amb més contundència al carrer i un clima de crispació alt?
Espero que no. La meva sensació és que a Catalunya no s’ha produït un gran canvi d’opinió. Sí que és veritat que algunes confiances que hi havia en un procés independentista relativament ràpid, sense costos i unilateral, han minvat. Això no et fa renunciar a la independència, però sí que et miris les coses potser amb una altra perspectiva. I és possible, que hi hagi gent independentista que estigui frustrada perquè es va generar una expectativa que després no s’ha complert. Sempre quan hi ha processos com aquest hi pot haver gent que es radicalitzi. Una de les coses importants del procés independentista ha estat el seu caràcter pacífic. 
Entén que hi hagi gent indignada pel que pugui passar amb la sentència?
Jo ho entenc tot, però faig una pregunta: això anava de trencar Espanya? Anava de fer que la Constitució no es complís? Anava de substituir l’Estatut sense una majoria per fer-ho? Llavors, la resposta és: efectivament. Trencar l’ordenament jurídic té unes conseqüències penals. He perdut la veu al Parlament advertint sobre aquests riscos. El que no podem dir és: “Aquí no ha passat res”, “Això era una catxa”. I ho va dir una exconsellera. Pensar que tot això no tindria cap mena de conseqüències és ser molt temerari. 
Amb una llei d’amnistia, vostè hi estaria d’acord?
Crec que l’amnistia no correspon al que ha passat, és l’oblit, és dir que no ha passat res perquè considerem que les lleis que hi havia en aquell moment no eren justes. I no es donen aquestes circumstàncies.
Ha mantingut contacte amb els presos?
No, he mantingut contacte amb familiars dels presos i amb advocats. Però mai n’he fet exhibició. Això no té cap mèrit. Jo soc responsable polític i, per tant, la meva obligació és treballar per trobar solucions i tenir la millor relació possible amb tots els actors polítics. I separar el que es pogués entendre com un suport del que van fer.
Catalunya no té dret a l’autodeterminació?
No. Ho diu el Consell Assessor de la Transició Nacional. Els més savis sobiranistes o els sobiranistes més savis, van fer un treball de 15 volums i diuen que l’autodeterminació no és un camí sòlid per aconseguir la independència. I no seré jo qui els contradigui. Les Nacions Unides en això és molt estricte; el dret a l’autodeterminació està pensat per al procés de descolonització. Un dret es pot anar a demanar davant d’un tribunal de justícia nacional, europeu o internacional, però si no pots anar a demanar-lo enlloc és que el teu dret no està reconegut.
Ha paït que el Parlament li bloquegés presidir el Senat?
En 24 hores. No m’ha quedat un mal regust de boca. M’hauria agradat ser senador
Ara té oportunitat de presentar-se al Senat...
No, no ho faré. Hi ha hagut un president del Senat que creiem que ho ha fet molt bé. Un català, un filòsof... Jo ara m’he de centrar en la meva feina d’intentar esdevenir president de la Generalitat.
Repetirà Meritxell Batet de cap de llista?
Sí, la nostra idea és repetim eleccions, repetim candidats i repetim programa. No hi ha motius per canviar-ho. Creiem que Catalunya ha de pesar més en la política espanyola, ha d’influir més, però no per trencar, sinó per millorar, per reformar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.