El sobiranisme moderat assenta a Poblet el seu corpus doctrinal

Posar les bases d’un corpus doctrinal i programàtic que articuli el que, tot i que rebutgen etiquetes, es podria batejar com a sobiranisme moderat a Catalunya. Aquest és el principal objectiu que unes 150 persones de diverses procedències geogràfiques, professionals i polítiques –hi havia sobretot exconvergents, però també alguns exmembres del PSC– es van proposar ahir en el marc de la jornada El país de demà, celebrada a porta tancada al Palau de l’Abat de Poblet. En espera que en les properes setmanes facin públic el document resultat dels treballs, ahir, en sessió de matí i finalment també de tarda, tots ells es van repartir per debatre sobre quatre grans eixos: economia (coordinat per la professora de la UAB Carme Casablanca), societat (pel sociòleg Oriol Homs), valors (pel professor d’Esade Josep Maria Lozano) i política (que duia l’exlletrat major del Parlament Antoni Bayona).

“És un moviment de la societat civil, transversal i plural ideològicament, i volem treballar per fer propostes de cara al país”, explicava un dels impulsors i amfitrió de la jornada, Antoni Garrell, que insistia que la representació de polítics “no arriba al 5%”, tot i que en defensava la presència, perquè “no té lògica fer plantejaments de futur sense recollir l’experiència de gent que ha estat en política”. “Necessitem sumar sense excloure ningú”, concloïa. Entre els assistents, tots a títol individual, hi havia l’ex-coordinadora general i senadora del PDeCAT Marta Pascal; diversos exdiputats de CiU a Madrid, com Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Mercè Pigem; l’exconseller d’Agricultura Jordi Ciuraneta; l’expresident de la Diputació de Tarragona Joan Aregio; l’excap del PDeCAT al Baix Llobregat Josep Jordana, i figures vinculades al socialisme com ara l’exregidor de Barcelona Ramon García-Bragado i el dirigent de Portes Obertes del Catalanisme, Mario Romeo. Tot i que ahir no se’ls va veure, també s’han comptat entre els impulsors l’actual regidor barceloní Albert Batlle i l’exconseller de Territori Lluís Recoder. En canvi, els últims dies se n’han desmarcat, explícitament o no, altres partits de centredreta autoanomenats “catalanistes” com ara l’Units per Avançar de Ramon Espadaler, que fa grup al Parlament amb el PSC, i la regidora amb Manuel Valls a Barcelona, Eva Parera, que hi va fer grup amb Cs; a més del Lliures d’Antoni Fernández Teixidó i la Lliga Democràtica d’Astrid Barrio.

“Ens inspiren els vectors de la catalanitat, el progrés econòmic que s’ha de convertir en social, la sostenibilitat i l’europeisme”, resumia ahir Garrell, que aclaria que políticament els uneix el rebuig a l’existència de presos i exiliats polítics i la defensa que “només els catalans” han de poder decidir el seu futur “democràticament”, perquè “la independència és una aspiració legítima”. El corrent, crític, això sí, amb la unilateralitat del procés i de tarannà més aviat liberal i conservador, afirma que inclou tant independentistes com gent que no ho és, que coincideixen, segons ell, en la “voluntat que Catalunya tingui un futur de veritat”. “En la mesura que no tenim un estat propi, estem obligats a sumar perquè junts podem superar l’actual situació”, justificava, si bé per ara assegura que no està entre els seus plans constituir-se en partit o candidatura electoral.

Més de 120 persones han fet aportacions als documents inicials que ahir van servir de base, i que es van debatre en taules on sis contrarelators –“tots menors de 32 anys”, subratllava– van recollir i garbellar les esmenes del dia. Les conclusions, que posaran a disposició dels partits, es faran públiques la setmana que ve o l’altra.