Operació qüestionada
Jutges per a la Democràcia, advocats i la defensa carreguen contra l’escrit de la fiscalia, que consideren massa contundent i confús
Torra retreu a Sánchez les paraules de Cunillera sobre detencions preventives
La defensa qualifica de “nyap” l’actuació judicial
Fort revés de sectors jurídics i polítics a l’operació Judes, destinada a “neutralitzar l’acció i un grup terrorista d’índole secessionista català”, segons l’escrit de la fiscalia de l’Audiencia Nacional. La defensa dels nou detinguts, dos dels quals es van posar en llibertat dilluns, lamenta l’intent de criminalitzar un col·lectiu i assenyalava les llacunes que dibuixen algunes decisions judicials com ara el fet que es deixi en llibertat dues persones que s’acusa de terrorisme, organització criminal i “accions”, un terme, aquest últim, que ha provocat, a més a més, cert desconcert entre el col·lectiu d’advocats. Amb tot, es reclama prudència i cautela. L’associació de jutges Àgora Judicial reclamava que les actuacions siguin més acurades i respectuoses del que ho van ser en el cas de Tamara Carrasco.
Una de les veus més contundents va ser la del president de Jutges per a la Democràcia, Ignacio González Vega. El magistrat va qüestionar l’escrit de la fiscalia sobre l’operació que va acabar amb la detenció de nou membres dels CDR. En una entrevista a Antena 3, González Vega va considerar que la fiscalia utilitza una “contundència” que no és pròpia d’una fase preliminar com l’actual, sinó que es tracta de termes més propis d’un judici d’acusació. També va assenyalar la seva “sorpresa” pel fet que s’hagi fet pública informació “exhaustiva” quan el cas està sota secret de sumari. Una altra cosa que li crida l’atenció és el fet que estiguin investigats alhora pels delictes de terrorisme i de rebel·lió, i va recordar que en els casos d’ETA mai s’investigava per rebel·lió, sinó únicament per terrorisme. Finalment, el portaveu de Jutges per a la Democràcia veu “massa adjectius” en l’escrit de la fiscalia de l’Audiencia Nacional i va considerar que en aquests moments cal cautela, ja que tot es belluga en el terreny de les “sospites”. Així mateix, va defensar que, per sobre de tot, ha de prevaldre la presumpció d’innocència.
Falta d’informació
La defensa dels detinguts es va trobar ahir al vespre amb les persones que havien passat la nit a la caserna de Tres Cantos. De fet, fins llavors els advocats s’havien queixat que no disposaven d’informació dels seus clients més enllà que se’ls havien emportat a Madrid. Per l’advocat Xavier Pellicer, l’operació ha estat un “nyap”. Els dos detinguts que van ser alliberats el mateix dilluns es van acollir al dret a no declarar i van ser posats en llibertat tot i que acusats de delictes greus com terrorisme i pertinença a organització terrorista. La Guàrdia Civil també els va comunicar que se’ls acusava d’“accions”, segons explicava Pellicer.
Quant a la resta de detinguts, alguns van poder parlar anit amb els seus advocats, mentre que el jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón, que va ordenar les detencions pel risc d’atemptats propers, començarà demà l’interrogatori als set detinguts vinculats als CDR. De moment, no se’ls ha aplicat la llei antiterrorista. Aquests set són acusats de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius. La defensa dels detinguts –exercida per advocats de l’associació Alerta Solidària– va denunciar que han estat víctimes d’un “muntatge amb intencionalitat política” i que les acusacions no tenen fonament, atès que es basen en “futuribles” i en la confiscació de substàncies de fàcil accés. També van denunciar traves en l’exercici del dret de defensa en interrogatoris de fins a set hores.
Carta de Torra a Sánchez
El president de la Generalitat, Quim Torra, es va dirigir ahir per carta al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per reclamar “explicacions per les declaracions de la delegada” del govern, Teresa Cunillera, sobre “detencions preventives” de CDR i pel “conjunt d’actuacions dutes a terme contràries als drets i llibertats públiques”. En la missiva, Torra expressa la seva “indignació” i la de “tot el govern de Catalunya, així com una part molt important de la ciutadania catalana, per un exemple més de la utilització dels aparells de l’Estat per a una finalitat política”. “La senyora Cunillera informava d’unes detencions preventives que no haurien de ser possibles en un veritable estat de dret”, afirma Torra. En la carta, el president insisteix que el moviment independentista català “ha estat, és i serà un moviment pacífic i no violent”, que busca la creació d’una república “sempre per mitjans democràtics”. Torra assegura que les nou detencions es van fer en una “operació judicial policíaca i mediàtica que se saltava tots els principis de la presumpció d’innocència”. A més, afirma que l’operació serveix per “inventar un fals relat de violència a Catalunya”. “A Catalunya volem basar tota l’actuació de les administracions públiques en el respecte escrupolós dels drets humans, civils i polítics, individuals i col·lectius”, defensa Torra. “Per això, li demano explicacions per les declaracions fetes per la delegada del govern sobre les detencions preventives i pel conjunt d’actuacions dutes a terme contràries als drets i llibertats”, conclou.
