Trudeau salva el càrrec, però perd la majoria absoluta
El primer ministre canadenc haurà de governar ara en minoria
Els conservadors guanyen en vots sense poder impedir que els partits d’esquerra sumin amb comoditat
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va salvar els mobles en les eleccions de dilluns, en què es jugava la reelecció amb tot en contra. La caiguda en popularitat i les promeses incomplertes el deixaven penjant d’un fil, amb les enquestes en empat tècnic durant tota la campanya i amb dubtes sobre si seria capaç de mantenir-se al govern.
Al final, tot va ser més plàcid del previst. El Partit Liberal va tenir una sagnia d’un milió de vots i va perdre 27 escons respecte a fa quatre anys, uns resultats nefastos si no fos pel sistema electoral canadenc. Tot i que els conservadors van guanyar en nombre de vots (van superar l’esquerra per gairebé 250.000 paperetes), en cap moment del recompte va fer la sensació que Trudeau hauria de patir per acabar la nit líder.
El dubte sempre havia estat si, amb els aliats naturals del Nou Partit Democràtic (NDP), els liberals podrien sumar i arribar als 170 escons que significaven la majoria. Des del primer moment, es va veure que no hi hauria problema, i 8 minuts després que tanquessin els col·legis electorals, tots els mitjans projectaven que Trudeau seria, de nou, el primer ministre canadenc.
Sense tradició de pactes
No obstant això, hi haurà una gran diferència: estarà en un govern en minoria. El Canadà, un país gens acostumat al govern de coalició, veurà com els liberals hauran de pactar amb l’NDP constantment, una tendència que no fa augurar cap estabilitat: aquestes fórmules acaben abocant a eleccions anticipades en només dos anys.
“Els canadencs han votat a favor d’una agenda progressista i una acció contundent contra el canvi climàtic”, va bramar Trudeau a mig miler de simpatitzants, alleujat per un resultat més favorable i tranquil del que esperava. La frase era una fal·làcia: els partits d’esquerra (excepte els Verds, que van triplicar resultats) van perdre suport, i precisament el medi ambient, tema central de campanya, va ser un dels que més mal van fer a Trudeau.
Els conservadors, que aspiraven a un sorpasso animats per les enquestes, van haver de resignar-se. Tot i guanyar el vot popular, recuperar més d’una vintena d’escons i arrasar a les regions de l’oest en un país cada vegada més dividit en dos, l’aposta per Andrew Scheer, un conservador anodí oposat a la figura de celebritat de Trudeau, no va funcionar. “Som el govern en espera”, va dir el líder conservador, amb una carrera impol·luta i que penja ara d’un fil.
Tampoc va ser bona nit per al Partit del Poble Canadenc, escissió d’ultradreta dels conservadors: el seu líder va perdre el seu districte i van quedar sense diputats a Ottawa.
Bloc Quebequès triomfant i solidari amb Catalunya
Víctor SanchoYves-François Blanchet, líder del Bloc Quebequès, podia estar content. Va ser una nit fantàstica per al partit sobiranista, que va triplicar representació respecte a les anteriors eleccions i va assolir el millor resultat des del 2008. Els 32 escons el converteixen en el tercer partit a la Cambra dels Comuns i, tot i que no serà decisiu per a la formació de govern, la seva presència a Ottawa vol ser un senyal que cal fer més cas de les reivindicacions quebequeses de més autonomia. Blanchet va deixar clar que està obert a pactes i acords, sempre que “sigui bo per al Quebec”. L’aposta de fer una campanya més centrada en més competències per al Quebec, deixant de banda qüestions més sobiranistes, va funcionar. Fins i tot el primer ministre Trudeau, que va veure com els seus liberals cedien davant del Bloc i gairebé perdien la seva posició de primer partit a la regió, es va veure obligat a reconèixer l’avenç dels sobiranistes i prometre als quebequesos que la seva veu seria escoltada. Durant la nit electoral, Blanchet va aprofitar per, davant de seguidors i televisions que el seguien com el gran triomfador, demanar “solemnement” a Trudeau que “exigeixi l’alliberament dels presos polítics catalans”.
