diada de l'onze de setembre
Sant Boi fa 40 anys
Setanta-dues hores abans no se sabia que la primera Diada autoritzada després del franquisme se celebraria a Sant Boi de Llobregat per decisió de Madrid
El governador civil Sánchez-Terán va imposar als organitzadors de l'Assemblea de Catalunya que treballessin conjuntament amb els comandaments de la Guàrdia Civil, els serveis secrets i la policia
Jordi Carbonellva ser triat per parlar “perquè tenia més autoritat moral que ningú”
Setanta-dues hores abans no se sabia que la primera Diada de l'Onze de Setembre autoritzada després del franquisme se celebraria a Sant Boi. L'Assemblea de Catalunya ho tenia tot preparat per celebrar-la al parc de la Ciutadella de Barcelona. Havien decidit, aquell any 1976, que la Diada reivindicativa “s'havia de celebrar demanant permís, de la manera més legal possible”, explica Miquel Sellarès, que recorda que qui més insistia en aquest aspecte era el PSUC, a través de d'Antoni Gutiérrez Díaz.
A principis de setembre va tenir lloc una reunió entre el governador civil de Barcelona Salvador Sánchez-Terán, acompanyat del ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, i els representants de l'Assemblea de Catalunya Josep Benet, Salvador Coromina, Pere Portabella, Antoni Gutiérrez Díaz i Miquel Sellarès. La reunió es va fer a la residència privada del governador civil –la mateixa on resideix actualment la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna– “en un bon ambient de cordialitat, prenent un whisky.” Malgrat la “cordialitat” i les bones maneres, no hi va haver acord i els representants de l'Assemblea van decidir mantenir la convocatòria que ja tenien organitzada al parc de la Ciutadella. Els semblava que el govern espanyol acceptaria el fet consumat; però, tres dies abans de la Diada, van rebre la notificació oficial en què es prohibia formalment l'acte de la Ciutadella i es proposava “com a única alternativa” fer-lo a Sant Boi de Llobregat, que, com assenyala Sellarès, “llavors era una població de difícil accés i, a més, la imposició era fer-ho en una plaça gens cèntrica.
Organitzat en 48 hores
L'Assemblea va acceptar el repte d'organitzar l'acte en 48 hores. “Vam crear a corre-cuita una mena d'estat major que duraria anys, i que ens permetria convocar la manifestació del milió de persones l'any següent”, diu Sellarès, que va ser el responsable de seguretat a Sant Boi. Alguns dels membres d'aquella estructura organitzativa de protecció creada per l'Assemblea de Catalunya formarien part, més tard, “de la primera fornada de la policia de Catalunya”. El governador civil espanyol va imposar-los també que treballessin amb els comandaments de la Guàrdia Civil, “un agent que ni es va presentar i que suposem que era dels serveis secrets” i “el famós comissari Fuentes, cap d'ordre públic de Barcelona”. Van col·laborar-hi, per l'Assemblea, el mateix Sellarès, Carles Quingles, Enric Cama, Lluís Renau i “un grup de nois de Santa Coloma de Gramenet” que feien tasques de guardaespatlles. Aquells comandaments de les forces policials espanyoles “tenien la sensació que el règim anterior s'havia acabat i que s'havien d'entendre amb nosaltres”.
Dins l'Assemblea hi va haver tensions per acordar quins oradors havien de prendre la paraula. El PSUC volia imposar algú del partit, els sectors conservadors preferien algú proper a Jordi Pujol i “els sectors emergents independentistes” optaven per Jordi Carbonell o Josep Benet. Carbonell va ser triat “perquè tenia més autoritat moral que ningú”, segons Sellarès. El Consell de Forces Polítiques de Catalunya va triar Miquel Roca i el Govern Civil va “imposar Octavi Saltor, de la Lliga, que estava ben vist per Samaranch i les autoritats franquistes”.
La seguretat de l'acte, amb militants sobretot del PSUC, tenia un dispositiu de cinc-centes persones. Van negociar amb les forces de seguretat que policies i Guàrdia Civil no intervinguessin si no els ho demanaven expressament. Es van fer discrets, estacionant-se en carrers propers a la plaça. Només van actuar quan dos grups de falangistes van irrompre cridant “Viva Franco.” A demanda dels organitzadors, la Guàrdia Civil i la policia van carregar contra els franquistes.
L'acte va congregar unes cent mil persones i Jordi Carbonell “va fer història pronunciant la cèlebre frase: «Que la prudència no ens faci traïdors»”. Organitzadors i comandaments policials van acabar celebrant-ho junts “prenent una copa al castell de Sant Boi tot fent una valoració del resultat de la col·laboració”, recorda Sellarès.
