Política

tribunal constitucional

Tres magistrats del TC veuen inconstitucionals les noves atribucions per suspendre càrrecs públics

Adela Asúa,Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol presenten els seus vots particulars contra la sentència que avalar la reforma impulsada pel PP

Argumenten que el caràcter sancionador de la mesura no s'ajusta a les funcions del tribunal constitucional

Els tres magis­trats del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) que van votar en con­tra de la reforma de la Llei Orgànica d'aquest òrgan (LOTC) han pre­sen­tat aquest diven­dres els seus vots par­ti­cu­lars, on argu­men­ten que el caràcter san­ci­o­na­dor de la mesura no s'ade­qua a les fun­ci­ons del tri­bu­nal.

El ple del TC va rebut­jar el pas­sat 3 de novem­bre el recurs del govern del País Basc con­tra la reforma impul­sada pel govern de Mari­ano Rajoy, que per­met a aquesta ins­ti­tució sus­pen­dre càrrecs que incom­plei­xin les seves sentències. La nova norma va tirar enda­vant amb l'aval de vuit dels magis­trats del TC però els tres res­tants van anun­ciar vots par­ti­cu­lars.

La vice­pre­si­denta del TC, Adela Asúa, i els magis­trats Fer­nando Valdés Dal-Ré i Juan Anto­nio Xiol jus­ti­fi­quen la seva dis­crepància perquè con­si­de­ren que les noves atri­bu­ci­ons san­ci­o­na­do­res no s'ajus­ten a la Cons­ti­tució i, en con­seqüència, el tri­bu­nal de garan­ties les hau­ria d'haver decla­rat incons­ti­tu­ci­o­nals.

Els argu­ments de la sentència van ser anun­ci­ats el pas­sat 3 de novem­bre pel TC, que aquest diven­dres els ha fet públics jun­ta­ment amb els tres vots par­ti­cu­lars.

En el seu escrit, Asúa lamenta que la sentència no entra a ana­lit­zar “qüesti­ons cons­ti­tu­ci­o­nals de fons” plan­te­ja­des pel deman­dant. Entre altres, si les noves atri­bu­ci­ons del TC són com­pa­ti­bles amb el model de juris­dicció cons­ti­tu­ci­o­nal que van dis­se­nyar els ponents de la Cons­ti­tució.

La vice­pre­si­denta del TC con­si­dera que la mesura que pre­veu que el Cons­ti­tu­ci­o­nal pugui sus­pen­dre càrrecs públics s'hau­ria d'haver decla­rat incons­ti­tu­ci­o­nal per la seva natu­ra­lesa san­ci­o­na­dora. Segons ella, no es pot con­si­de­rar que aquesta nova pos­si­bi­li­tat ajudi a l'exe­cució de les sentències, perquè en ser suspès, el fun­ci­o­nari o càrrec públic perd la capa­ci­tat de fer com­plir la reso­lució en qüestió. Asua con­si­dera que es tracta d'una atri­bució que té una fina­li­tat “de càstig” per la nega­tiva a com­plir reso­lu­ci­ons del tri­bu­nal. Una mesura que, al seu parer, no s'ade­qua a les fun­ci­ons cons­ti­tu­ci­o­nals del TC, sobre­tot quan pot afec­tar auto­ri­tats la legi­ti­mi­tat de les quals prové “directa o indi­rec­ta­ment de les urnes”.

El magis­trat Valdés Dal-Ré també creu que la capa­ci­tat de sus­pen­dre càrrecs públics s'hau­ria d'haver decla­rat incons­ti­tu­ci­o­nal. En el seu vot par­ti­cu­lar, apunta que la sentència elu­deix ana­lit­zar l'encaix de les atri­bu­ci­ons recor­re­gu­des al “model democràtic d'Estat”. Unes mesu­res que, en la seva opinió, no s'ajus­ten al model de sepa­ració de poders, a la invi­o­la­bi­li­tat i auto­no­mia par­la­mentàries, a l'auto­no­mia política de les comu­ni­tats autònomes i tam­poc a la posició ins­ti­tu­ci­o­nal del TC en l'entra­mat del model democràtic de l'Estat. El magis­trat apunta que tant la pos­si­bi­li­tat de sus­pen­dre fun­ci­o­na­ris i càrrecs públics com la mesura d'exe­cució subs­ti­tutòria no són com­pa­ti­bles amb les fun­ci­ons del TC i hau­rien d'haver estat decla­ra­des incons­ti­tu­ci­o­nals i nul·les. Res­pecte d'aquesta última, asse­nyala que s'enca­valca amb “el poder de coerció esta­tal” que el cons­ti­tu­ent va ator­gar al govern i al Senat, i no al TC.

De la seva banda, Juan Anto­nio Xiol inci­deix en què el Tri­bu­nal hau­ria d'haver tin­gut en compte el con­text socio-polític a Cata­lu­nya, sobre­tot quan la impos­si­bi­li­tat de revi­sar les sentències del TC i la seva apa­rença de “decisió defi­ni­tiva” tan­quen la porta a nous con­trols de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. De la mateixa manera que Asua i Valdés Dal-Ré, asse­gura que les noves atri­bu­ci­ons san­ci­o­na­do­res s'hau­rien d'haver decla­rat incons­ti­tu­ci­o­nals i nul·les. Sobre la sus­pensió de fun­ci­ons, afirma que la seva fina­li­tat no és exe­cu­tar la reso­lució incom­plerta, sinó “doble­gar la volun­tat incom­pli­dora”. Segons ell, així es desprèn de la pròpia sentència, que pre­veu l'aixe­ca­ment de la mesura quan “cessi la volun­tat incom­pli­dora”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia