NÚRIA MAGRANS
ALCALDESSA DE TORREFETA I FLOREJACS
“Fem el que fem amb els pocs recursos que tenim”
“Mentre tot continuï dirigint-se des de Barcelona la dinàmica no canviarà, les decisions no es poden prendre des dels despatxos; la realitat territorial és molt diferent”
“Les dones, en el món rural, no se solen sentir empresàries, però el seu paper és molt més important del que s'ensenya i cal elevar els seus nivells d'autoestima”
Lluitadora
Núria Magrans és una persona disposada a lluitar les 24 hores del dia per allò en què creu, en aquest cas el benestar dels veïns de Torrefeta i Florejacs. Va arribar, com ella diu, de rebot a l'alcaldia d'una petita part de la Catalunya rural, i des del seu càrrec institucional lluita per intentar fer més fàcil la vida dels seus veïns. És difícil, però Núria mai es dóna per vençuda, sap que al seu voltant la gent demana millor transport públic –ara és gairebé inexistent–, accés a les millores tècniques tant en electricitat com en telefonia, especialment per a la població dispersa pel terme municipal. No demana la lluna; tan sols que els veïns tinguin una vida més fàcil.
Sempre m'implico i això fa que m'endugui a casa molts problemes dels veïns
Núria Magrans és l'alcaldessa de Torrefeta i Florejacs. A través del municipi dóna veu a través de les xarxes de tot el que es fa. Gràcies a ella el municipi s'ha fet visible al mapa de Catalunya.
Com va arribar a l'Ajuntament de Torrefeta i Florejacs?
Em van demanar que formés part d'una llista electoral i vaig donar el meu nom per anar com a número quatre mentre continuava treballant a l'Ajuntament de Guissona. En un moment donat l'alcalde electe, per qüestions personals, va plegar, els que anaven de dos i tres també ho van fer i, en aquells moments, vaig consensuar amb el meu cap, alcalde de Guissona, que jo entraria d'alcaldessa de Torrefeta i Florejacs. Com pot comprovar tot va venir una mica de rebot.
Com tracta els temes municipals i quina és la seva relació amb els veïns?
Tothom té el meu número de telèfon, i quan s'ha de solucionar qualsevol cosa al poble em truquen, tot passa per l'alcaldessa o per l'Ajuntament, perquè aquí som tres persones treballant. La comunicació és molt fluida i tothom està al cas de tot; especialment de la gent de les masies, que quan tenen un problema vénen a demanar una solució. Això fa que em senti molt propera a la gent. No sé posar distància entre aquests problemes i jo, sempre m'hi implico i aquesta vinculació sentimental fa que molts dels problemes dels veïns acabi enduent-me'ls a casa.
És habitual que en un municipi rural i petit com el seu el jovent marxi?
Aquí això està passant de manera moderada. El jovent no té on anar a estudiar i ha de marxar a Lleida, Manresa o Barcelona. Després molts es queden allà perquè hi han fet amistats i coneixences, però des de fa pocs anys els joves tornen a l'entorn rural i, aleshores, la cosa queda una mica equilibrada. El nostre drama és la situació del transport públic a la comarca, ja que necessitem el cotxe per anar a qualsevol lloc, i el vertader problema és per a la gent gran que ja no està capacitada per agafar el cotxe i no tenen on anar.
Com funciona el transport públic?
M'agradaria poder dir-li que bé, però no és el cas, s'està treballant des de Lleida amb l'ATM per poder donar un servei a la carta però això demana un temps d'adaptació. Al municipi tenim un bus que cada dijous porta la gent al mercat de Guissona. Com que tenim tants nuclis dispersos tot és molt difícil. Estem parlant amb les farmàcies properes per veure si des de l'Ajuntament podríem fer arribar els medicaments a les cases del municipi, però tot és molt complicat perquè a l'Ajuntament tampoc tenim personal, fem el que fem amb els pocs recursos que tenim.
Quins són els principals problemes que veu en el món rural?
El que interessa a la gent d'aquí és el manteniment dels camins; després, que la xarxa d'aigua arribi a tot arreu, a les granges és indispensable. I a títol personal, compartit amb la regidora de Cultura, vull donar un paper molt més rellevant a la dona, que tingui la visibilitat que es mereix. La dona en el món rural és molt més important del que s'ensenya i cal elevar els seus nivells d'autoestima.
Les dones ramaderes se senten empresàries?
Al municipi n'hi ha poques, però les poques que hi ha no se solen sentir empresàries, pel paper de sempre de les dones, que els fa pensar que el que fan és la feina de casa.
Creu que en una Catalunya independent el món rural se'n veurà beneficiat?
És el que caldria, però perquè sigui així és necessari que les institucions surtin al territori. Mentre tot continuï dirigint-se des de Barcelona la dinàmica no canviarà, les decisions no es poden prendre des dels despatxos perquè les realitats territorials són molt diferents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
