Memòria històrica
L'ombra de Maria Martí
Cervià de les Garrigues il·lustra la dificultat dels pobles petits per sobreposar-se a l'afusellament d'una veïna relacionada amb l'assassinat d'un capellà
L'única ajusticiada a Tarragona, Elisa Cardona Ollé, va carregar amb l'execució a mans republicanes de diversos religiosos que s'amagaven en un hotel on treballava de cambrera
A Magdalena Nollal'acusaven de parar l'orella a converses al mercat de Galvany
La família de Maria Martí Iglesias no vol reobrir ferides, hagin cicatritzat o no. Han passat vuit dècades des que va ser afusellada a Lleida. La seva neboda només tenia sis anys, i quan hi pensa li ve al cap una ombra. No els en queden fotografies. En aquests quaranta anys de dictadura i quaranta més d'això que entenem per democràcia, la majoria de protagonistes ja no hi són. A Cervià de les Garrigues molts no saben la història i els altres no en parlen. “Ara això ja està esborrat, ja ningú pensa si la van matar, i nosaltres voldríem continuar així. Estem bé amb tothom i no en volem parlar”, refusa amablement la neboda. El Parlament està tramitant l'anul·lació dels consells de guerra com el de Martí perquè el que quedi esborrat sigui la il·legalitat dels judicis franquistes en el llarg camí cap a la dignificació de la memòria dels represaliats. A Cervià tots els camins porten a l'església, que s'alça feixuga i vertical en una plaça ben petita. Un veí mira de reüll una casa del carrer on vivia Martí i diu sotto voce: “Els d'aquesta casa van ser dels que li van fer les denúncies.” Potser el cas no està tan esborrat.
Com cal, els veïns saluden els forasters en creuar-s'hi pel carrer, encara que no els coneguin. Els forasters, aquell 23 d'octubre del 1936, anaven armats. Maria Martí, mestressa de casa de 38 anys, va tenir la pega d'estar al replà quan van passar uns milicians a mig matí i li van ordenar: “Eh, usted, ¡llévenos a la casa del cura!” La dona els hi va acompanyar i se'n va tornar a casa. Segons la seva declaració, no els coneixia. El capellà, Agapit Gorgues, va poder fugir per darrere de la casa, però només durant una hora i mitja. El van trobar en un corral veí i el van assassinar. A Martí la van carregar amb tota mena d'acusacions per acabar de fornir el judici: saquejos, crema d'imatges a l'església parroquial... L'informe de la Guàrdia Civil, que conserva l'Arxiu Militar Territorial Tercer de Barcelona, descriu que va ser “propagandista” dels fets d'octubre del 1934 –quan Companys va proclamar l'Estat català– i en les eleccions del febrer del 1936. La Falange l'acusava d'“ideas extremistas” i “de malísima conducta”.
La instrucció recull que va estar afiliada a la CNT. De fet, aquell 23 d'octubre no només van matar el capellà. Hi va haver un altercat previ entre la CNT i la UGT amb diversos morts. Resumidament, tots volien manar i es mataven pels carrers.
El que no diu el sumaríssim és que hi va haver una dona que va revelar que el religiós s'amagava al corral, detall que va quedar oportunament ocult i no va tenir les conseqüències que va patir Martí. Aquesta altra dona pertanyia a una família que no era precisament republicana, com la de Martí, que s'havia significat durant les col·lectivitzacions. Segons el doctor en història Josep Rubió, del Centre d'Estudis de les Garrigues, “no va ser Martí només qui va delatar el capellà, sinó que també hi va haver altra gent que el va denunciar, per diferents motius. Però acabada la guerra, l'única persona que van acusar directament va ser a ella”.
Rubió remarca que “una cosa és el que diu el sumaríssim i l'altra és el que realment va passar”. Quan comença la guerra, detenen a Cervià una sèrie de grans propietaris i els porten a la presó, a Lleida. Una dona hauria delatat el capellà com a moneda de canvi per treure el pare de la presó. “Això s'amaga i queda Martí com a única culpable”, puntualitza. En els judicis franquistes, la pressió social i la influència i la posició dels denunciants eren determinants.
“Si algun dia em maten i sabeu quins han estat els meus assassins, perdoneu-los.” Són paraules que el sacerdot, beatificat el 2013, va adreçar a la família poc abans del martiri. Per a qui segur que no hi va haver misericòrdia va ser per a Martí. El mateix 2013 l'Ajuntament va autoritzar el rector de la parròquia de Sant Miquel a traslladar les restes d'Agapit del cementiri fins a l'església parroquial per ser enterrades definitivament.Les de Martí continuen en una fossa comuna a Lleida.
Els crims de l'hotel Nacional
L'única afusellada a Tarragona després d'un consell de guerra va ser Elisa Cardona Ollé, assenyalada també en relació amb la mort de cinc homes de fe. Era cambrera a l'hotel Nacional de la ciutat. Li van muntar un sumaríssim per la mort, el setembre del 1936, de vuit persones: l'amo de l'establiment, els cinc religiosos que s'hi amagaven des de feia un parell de mesos i un home de dretes amb el seu fill. L'acusaven d'haver-los delatat a les milícies de la CNT i la FAI com a represàlia perquè l'amo havia contractat una altra cambrera mentre ella no hi era.
Segons conclou, Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de l'historiador Josep Subirats i la periodista Pilar Poy, quan van arribar els franquistes a Tarragona, el nou amo de l'hotel, nebot de l'anterior, va voler acomiadar Cardona, “i no se li va ocórrer altra idea que involucrar-la en aquell fet, dient que, com que Elisa coneixia la identitat dels hostes, ben segur que ho havia fet saber a algú”.
Cardona va ser “pasada por las armas” a la muntanya de l'Oliva a dos quarts de sis del matí del 22 d'abril del 1939, segons detalla el seu consell de guerra. Abans de morir, Marina Cardona, germana d'Elisa, va explicar a Poy que la família no va saber de l'execució fins que al cap d'un temps uns veïns de Duesaigües, d'on és la família, els van ensenyar el Diario Español de Tarragona, que informava de la defunció.
Registre infructuós
També del Baix Camp era Magdalena Nolla Montseny, d'Alforja, però va ser afusellada a Barcelona. Igualment li imputaven haver delatat el parador de diversos religiosos que van ser assassinats i haver-se quedat roba de l'Asil Duran de Sant Feliu de Llobregat. L'haurien vist emportar-se'n “bultos”. En el registre que van practicar a casa seva no van trobar ni rastre del saqueig: “El registro dio por resultado el hallazgo de muebles usados y, al parecer, de la propiedad de la detenida”. En contra seva va pesar que el seu marit fos assenyalat com a membre de les patrulles de control republicanes. La qualifiquen de “mujer de muy mala conducta”, afiliada a ERC des de l'adveniment de la República i participant en la “revolución separatista” del 1934. El farciment del consell de guerra especifica que se la veia al mercat de Galvany de Barcelona acostant-se a les converses d'altri “con el sólo fin de descubrir el matiz de las mismas” i de denunciar-ho “a las patrullas de control d'Esquerra Republicana”. No cal dir que Nolla va negar tots els càrrecs, i que no li va servir de res. És una de les 12 roses de Montjuïc.
