Política

memòria històrica

Tomba per a un represaliat

La família de l'anarquista Vicente Santolaria Escrich l'enterrarà dissabte un cop recuperades les seves restes en una fossa de Tremp, setanta anys després

La Generalitat les ha exhumat i identificat genèticament

Aquest dissabte, al cementiri del poble de Cirat, a les muntanyes de l'interior de Castelló, seran enterrades pels seus familiars les restes de Vicente Santolaria Escrich, al nínxol de la seva mare. Serà 68 anys després que morís a Tremp mentre estava detingut per la Guàrdia Civil acusat d'“auxili als bandolers”, és a dir, d'ajudar el maquis valencià en la seva lluita clandestina contra el franquisme.

Vicente Santolaria va néixer a Cirat (Alt Millars) el 1902 en una família de pagesos benestants. Amb 14 anys va decidir buscar sort a la Barcelona de 1916 en el ram de la construcció, on es va fer anarquista. Va viure al carrer Cadena fins al 1923, quan, amb la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a França fins al 1931, en què va tornar a Cirat, on va fundar l'agrupació local de la CNT. Amb el Front Popular acabaria sent alcalde el 1936. El 18 de juliol, un grup anarquista de la Plana es presenta al poble per afusellar les persones d'una llista i el govern local, encapçalat per Vicente Santolaria, ho impedeix amb les armes, segons explica el fill del seu nebot, l'exprofessor de filosofia i veí de Barcelona Juan Santolaria. Amb la derrota republicana, després de passar pels camps de concentració del sud de França, el Vicente torna a Cirat i és denunciat pel nou secretari municipal sota l'acusació de “rebel”, i passa dos anys a les presons de Borriana, Sogorb i Castelló. Un cop en llibertat, s'instal·la a les finques familiars de muntanya fins que el 1948 un grup de maquis ocupa el poble veí del Tormo i roben les pertinences a la gent de dretes. En saber que la Guàrdia Civil el busca, el Vicente fuig cap a Barcelona i es trasllada a treballar a Tremp, on un dia el detindrà una patrulla de la Guàrdia Civil al mas de Mata-solana, on vivia sota identitat falsa. Morirà durant la detenció al dipòsit municipal de Tremp, l'actual jutjat. La versió oficial és que es va penjar a la cel·la de detenció, un aspecte que amb l'anàlisi forense de les restes no s'ha pogut determinar. Juan Santolaria està convençut que “el van suïcidar” i explica que la calavera estava totalment trinxada per l'autòpsia realitzada el 1948, fet que no ha permès demostrar si va patir contusions violentes. Tot i el suposat suïcidi, les autoritats franquistes el van enterrar en una fossa anònima dintre del cementiri de la capital del Pallars Jussà. “Si l'haguessin enterrat extramurs no l'hauríem pogut localitzar”, explica Juan, perquè les restes dels republicans afusellats extramurs del cementiri van ser dutes al Valle de los Caídos.

A petició de la família, el Departament d'Afers Exteriors va iniciar la recerca de documentació del cas en col·laboració amb l'Ajuntament de Tremp. Del 3 al 5 d'octubre passat es va fer la intervenció arqueològica al lloc on es va determinar que hi havia les restes. L'esquelet, trobat bocaterrosa, va ser identificat genèticament com el besoncle de Juan Santolaria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MONTSERRAT NEBRERA
PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL

Un espai per a l’esperança

JOSEP HUGUET
EX-CONSELLER DE LA GENERALITAT

“El simbolisme i els vots no faran cedir l’Estat”

manresa

Macron mira de forçar el diàleg entre Washington i Teheran

París
França
Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

PARÍS

Bonvehí acusa ERC d’aparcar la independència i abraçar tesis de CDC

Barcelona
Societat

Contagiar-se del trauma

barcelona

Avancem cap a la dreta?

barcelona
França
Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

París
Ðos anys de l’èxode
dels rohingyes fugint del genocidi birmà

Un retorn sense garanties

DACCA