hisenda
ibi
Irregularitats en 130.000 habitatges
La regularització del cadastre del Ministeri d'Hisenda fa aflorar construccions i ampliacions no declarades i que no pagaven l'IBI
La revisió s'ha fet en 437 municipis catalans i dins del 2017 s'actuarà en 91 més, inclosa Barcelona
La Direcció General del Cadastre, del Ministeri d'Hisenda, ha detectat irregularitats en un total de 130.000 habitatges catalans en el marc de la regularització que promou des del 2013 a tot l'Estat espanyol i que s'ha d'acabar aquest any. En aquests immobles s'han trobat modificacions d'habitatges que els propietaris no havien notificat i, per tant, no tributaven l'impost de béns immobles que els pertocava. Segons dades del ministeri, en les 437 poblacions catalanes on s'ha dut a terme la revisió, els ajuntaments estan recaptant un 3,37% més de mitjana en rebuts de l'impost de béns immobles. El motiu és, d'una banda, que es recapta per construccions que fins ara no constaven i, de l'altra, que, quan el cadastre detecta un cas irregular, es reclama al propietari de l'immoble que pagui els endarreriments de l'IBI (com a màxim dels últims quatre anys).
Un 34% dels casos de frau cadastral detectats són per un canvi d'usos –com ara un magatzem que es converteix en botiga–; prop d'un 30% dels incompliments es refereixen a ampliacions –com ara aixecar una nova planta a casa–, i un 26%, a noves construccions –per exemple, un cobert o un porxo–. També s'han detectat un 9% de casos en què el propietari havia construït una piscina i no l'havia inscrit.
En quatre anys, s'han pentinat 165 poblacions de la demarcació de Barcelona, 110 de Lleida, 89 de Girona i 73 de Tarragona. Les ampliacions de l'habitatge són el tipus de frau més comú tant a les comarques gironines com a les barcelonines, mentre que a Lleida i Tarragona els incompliments més freqüents obeeixen a un canvi d'usos. El municipi amb més casos detectats de piscines que no tributaven ha estat Barcelona, on representen un 21% del total d'irregularitats. La recta final d'aquesta regulació es durà a terme durant aquest any. El ministeri ja està actuant o té previst actuar en 91 municipis més. Dels quals, en 78 casos les feines ja han començat i s'han d'acabar a mitjan 2017 com a màxim. Finalment, hi ha 12 ciutats on la regulació va començar a finals del 2016 i s'ha d'allargar encara tot aquest any. És el cas de Barcelona i altres municipis com ara Parets del Vallès, Castellbell i el Vilar, la Llacuna, Santpedor, Sant Feliu de Codines, Santa Margarida de Montbui i Olvan, entre d'altres.
La regularització cadastral és, segons el govern espanyol, una amnistia que evita als contribuents multes que poden arribar fins als 6.000 euros per no haver declarat alguna modificació feta a casa seva. El que fa Hisenda és actuar d'ofici per detectar situacions irregulars i fer-les aflorar. El mètode consisteix a comparar les dades del cadastre amb imatges aèries i també amb fotografies de les façanes dels edificis que encarrega a empreses externes.
Afectacions dispars
Als indrets on ja s'ha dut a terme aquesta revisió, la repercussió a escala municipal ha estat dispar. Hi ha hagut municipis on el procés ha estat envoltat de polèmica pels errors que els veïns han detectat en els valors calculats pel cadastre. És el cas, per exemple, d'Olot i Figueres, on fins i tot els contribuents es van organitzar per protestar contra la mesura. També hi ha municipis on han optat per rebaixar l'IBI perquè l'impacte no fos tan important. En canvi, en altres municipis gairebé no hi ha hagut afectació. A Igualada, per exemple, el consistori assegura que la feina que s'havia de fer en tres mesos s'ha acabat en molt menys temps, perquè el consistori ja obliga tothom qui demana una llicència d'obres a registrar el canvi en el cadastre. En canvi, en municipis com ara Bigues s'han detectat fins a 700 piscines no donades d'alta, i a les Franqueses del Vallès hi ha 500 casos d'irregularitats. A Sant Salvador de Guardiola s'ha optat per fer xerrades informatives, perquè s'han trobat unes 500 anomalies, la majoria piscines no declarades, i l'Ajuntament creu que cal informar els veïns del que suposarà.
I el que suposa és que, d'entrada, el govern espanyol fa pagar una taxa de 60 euros per les gestions que ha fet d'ofici per detectar el frau. A més, el contribuent haurà d'abonar l'import dels rebuts de l'IBI que ha deixat de pagar en els últims quatre anys (el termini que permet la llei). A més, els canvis donats d'alta incrementaran el valor de l'immoble, i augmentarà la base sobre la qual es calcula l'IBI i també la plusvàlua.
Què cal fer si es rep la carta?
L'advocat de dret administratiu Francesc Vila diu que, si es rep la carta que envia el Ministeri d'Hisenda, “és molt important parar-hi atenció i veure què hi diu”. I recomana buscar assessorament per comprovar si el valor que el cadastre atribueix a casa nostra és correcte. Cal comprovar que la superfície que ens atribueixen és bona, però també l'any que el cadastre diu que es va fer la construcció afectada i l'ús que hi consta. És important, perquè tot això en determina el valor cadastral i, per tant, afectarà el que haurem de pagar d'IBI i de plusvàlua. “En pot rebaixar molt el valor”, assegura. També cal revisar altres coeficients correctors com ara si és una finca on es pot construir. L'advocat del bufet Roca Junyent avisa que és important presentar les al·legacions en els quinze dies hàbils que preveu la llei, tot i que després tenim altres opcions per reclamar.
